La inseguretat ja és la primera preocupació dels barcelonins

La seguretat encapçala el rànquing dels “problemes més greus” de la capital catalana per primer cop aquest mandat, segons el Baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona. L’enquesta ciutadana, realitzada a partir de 800 entrevistes telefòniques aquesta tardor, revela l’impacte que han tingut sobre la opinió pública fenòmens com els narcopisos, l’augment dels furts o l’alerta antiterrorista. Aquesta preocupació ha acaparat el 21% de les respostes, amb un increment sobtat del 15% respecte al baròmetre de juny. L’accés a habitatge es la segona preocupació de la ciutat (12%) i es manté estable en la llista arran de l’encariment dels lloguers. En canvi l’encaix polític de Catalunya i Espanya –que ha liderat els dos últims rànquings– cau a la tercera posició amb un 7,3% de respostes. Altres ítems com l’atur o el trànsit també han perdut pistonada com a preocupació ciutadana en les darreres edicions.

El tinent d’alcalde Gerardo Pisarello ha valorat els resultats i ha admès que la percepció d’inseguretat “preocupa molt” al govern municipal i que “és un problema real” a Barcelona, tot i que l’ha emmarcat en una dinàmica que segons ell afectaria a tot Catalunya. L’increment de la inseguretat, ha argumentat, “té a veure amb l’atemptat viscut el 2017 i les diferents alertes antiterroristes, com la d’aquest Nadal, que ha obligat a destinar-hi agents i com a conseqüència han crescut petits delictes com els furts i fenòmens com els narcopisos”. També ha assenyalat a la incidència de l’aplicació de l’article 155 i la falta de coordinació entre cossos policials com a factors desencadenants de la inseguretat, així com una insuficiència d’efectius de Mossos d’Esquadra que segons Pisarello s’ha intentat compensar amb la incorporació de nous agents a la Guàrdia Urbana.

“En cinc baròmetres del mandat ha canviat quina era la primera preocupació ciutadana, el que revela que hi ha una gran volatilitat de l’opinió pública”, ha dit. També ha afegit que, davant l’augment sobtat de la percepció d’inseguretat a la ciutat, “crida l’atenció” que el mateix tema es quedi en tercer lloc en la llista de “problemes personals” que manifesten els enquestats, una llista que sí que encapçalen l’atur i la precarietat. Aquest contrast l’ha atribuït sense embuts –ni autocrítica– a les campanyes mediàtiques de Ciutadans i PP: “En els darrers mesos s’ha creat un estat d’opinió interessat i irresponsable per part de certs partits de dretes, com Cs i PP, que s’han instal·lat en una agenda alarmista i totalment demagògica”. Ha posat com a exemple les trucades telefòniques “massives” de la candidatura de Manuel Valls i la seva promesa “irrealitzable i impossible legalment” d’incorporar de cop 1.300 agents a la Guàrdia Urbana.

També ha tret ferro a que l’habitatge, un tema clau per l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia el 2015, sigui ara la segona preocupació. Ha sostingut que “hi ha una bombolla espectacular en els lloguers” i que no es pot ser “negacionista” respecte a l’existència d’aquest problema, però ha reivindicat la construcció d’habitatge públic durant aquest mandat i la pressió del govern municipal a l’executiu de Pedro Sánchez per l’aprovació del decret que limitaria els augments abusius de lloguer.

Les valoracions negatives s’han disparat i fan rècord

El Baròmetre també constata que la valoració sobre la gestió del govern municipal d’Ada Colau ha caigut i està més polaritzada. Pràcticament es registra un empat tècnic entre les opinions favorables (43,4%) i les negatives (42%), el que suposa un 11’7% menys de partidaris i un 13% més de detractors. La tradició del baròmetre és amable amb la gestió municipal, pel que aquest empat suposa de fet un rècord històric: un vistós salt del 29,1 al 42% en sis mesos situa el rebuig ciutadà en el màxim registrat fins ara per aquesta enquesta. Sens dubte un sever revés per a Barcelona en Comú a només cinc mesos de les eleccions. En aquest sentit, Pisarello ha defensat que la caiguda municipal reflecteix “un clima generalitzat de pessimisme, preocupació i polarització” de la ciutadania i ha recordat que l’enquesta es va realitzar entre el 27 de novembre i el 5 de desembre coincidint amb les eleccions andaluses.

L’Ajuntament segueix sent l’Administració pública més ben valorada, mentre que la Generalitat i el govern de l’Estat no surten ben parats respecte al baròmetre de fa un any, que va enquestar als barcelonins després de l’1 d’Octubre i abans del 21-D. L’edició d’estiu va obviar del qüestionari la valoració dels dos governs perquè tot just s’acabaven de constituir. Aquesta tardor la valoració “dolenta o molt dolenta” del govern català ha pujat un 52% i la “bona o molt bona” ha baixat un 10%. En canvi, el Director de l’Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada, ha explicat que es detecta un punt d’inflexió en la valoració de la política estatal, que segueix sent la pitjor valorada però ha registrat un 22% més de respostes positives després de tocar fons el 2017 i un 10% d’auguris optimistes sobre la relació Catalunya-Espanya. També ha assenyalat les coincidències entre l’actual llista de preocupacions ciutadanes i les dels anys previs a la crisi. Sobre les expectatives de futur, quasi dos terços dels enquestats creuen que Barcelona millorarà (63,1%), davant un 25,3% que consideren que empitjorarà. 

Aquesta edició del baròmetre no ha inclòs la intenció de vot ni la valoració de cada líder municipal, tal com marca el pacte tàcit entre partits d’obviar aquests elements en l’última enquesta de cada mandat per no influir en la contesa electoral. Pel que fa a les preguntes sobre l’actualitat barcelonina, se n’han inclòs dues de gran interès per al govern municipal: el suport ciutadà a la unió de les xarxes de tramvia per l’avinguda Diagonal –un 62,9% s’hi mostra a favor i el 20,1% en contra– i a la reserva del 30% per a habitatge assequible en noves promocions i grans rehabilitacions –amb un rotund 85,25% de partidaris–.