Disposats al combat. Els exsoldats membres de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona estan en guerra amb el Consorci de la Zona Franca (CZF). Una guerra, però, que tot just ha començat fa uns mesos, perquè fins fa poc regnava la pau.
La gènesi del conflicte es remunta set anys enrere. L’entitat pública va cedir gratuïtament a aquesta associació de militars retirats l’ús d’un espai de 5.000 metres quadrats –que inclouen un local- de les antigues casernes de Sant Andreu per a les seves activitats l’any 2014. Una cessió que el moviment veïnal va considerar injusta i inapropiada, tenint en compte que al barri hi havia necessitats socials i entitats que treballaven en projectes més inclusius i respectuosos que les trobades dels antics legionaris.
Aleshores el Consorci estava presidit per l’alcalde de CiU Xavier Trias, amb representants de l’Estat, del món empresarial i sindical. Els terrenys s’havien comprat deu anys enrere a l’Estat, amb la intenció de fer-hi pisos privats i de protecció oficial, així com equipaments per als veïns. Però la recessió econòmica va congelar els plans.
Aleshores, el consorci va prendre la polèmica decisió de cedir una part dels terrenys a una associació que, com ara, feia apologia d’una ideologia d’extrema dreta. De fet, en el moment de la cessió dels terrenys, el president de la Hermandad explicava per què una fotografia del dictador Francisco Franco apareixia a la seva pàgina web: “Ell va ser el cofundador de la Legió i comandant de les tropes del Sàhara”. Un any després de gaudir de franc dels terrenys i el local que són de propietat pública, els legionarios entonaven El novio de la muerte en la seva desfilada per Setmana Santa.
El Consorci mou fitxa i vol recuperar la propietat
Ara, set anys després, la relació de pau entre el Consorci i les militaristes s’ha convertit en guerra judicial. Finalment, i després de molta pressió social i política per part de l’Ajuntament de Barcelona des que Ada Colau n’és alcaldessa, aquesta entitat pública va decidir fa uns mesos rescindir el contracte de cessió. Una decisió però, que els legionaris no van respectar. Atrinxerats al local, els directius de la Hermandad asseguren que tenen uns drets adquirits i que no pensen abandonar el local.
“No volen tornar el local que pertany al CZF, un local que s’ha d’enderrocar per construir un nou edifici. Davant de la negativa, el Consorci ha iniciat una reclamació judicial per recuperar-lo”, expliquen fonts del Consorci al TOT Barcelona, que confien, això sí, que els legionaris els retornin els 5.000 metres quadrats de terreny que també els van cedir: “Ens han dit que ens retornaran els terrenys, aquí no sembla que tinguin problemes, però tampoc no acaben de fer pas”. El Consorci afegeix que “hem enviat els burofax i els requeriments pertinents per poder fer-los fora i recuperar una propietat que ens pertany. És nostra, la necessitem i han de marxar”. I lamenta que Madrid no hagi fet la feina que li corresponia: “El ministre de Defensa els havia de fer fora fa temps, però no ho va fer i ens va passar la pilota a nosaltres”.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, la batalla per recuperar aquest espai de les casernes de Sant Andreu per a usos socials va començar l’any 2016 i ha persistit cinc anys després: “L’Ajuntament continua treballant amb el CZF per aconseguir la recuperació del local el més aviat possible”, concreta al TOT el districte de Sant Andreu.
De fet, la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona ja ocupava el local –però no els terrenys- des de fa 32 anys. Dos anys després de la cessió per part de l’entitat pública, el nou Ajuntament, liderat per Ada Colau, va anunciar la seva voluntat d’expulsar els legionaris de Sant Andreu i donar a la zona uns usos socials adients al barri. Va trobar un cop de porta al Consorci. L’aleshores delegat especial de l’Estat al CZF, Jordi Cornet (PP) va assegurar el 2016 que “els legionaris no ens paguen cap renda, però ens mantenen els terrenys i tenen el compromís de retornar-nos-els quan sigui necessari”. Com s’ha demostrat, no hi havia cap compromís, ni escrit ni verbal.
Els legionaris jubilats estan guerra i s’atrinxeren en la seva posició. Però en aquesta ocasió tot apunta que la pressió social i política els acabarà derrotant.
