Amics que no es reconeixen entre ells, baralles entre manifestants i confusions sobre qui és un policia infiltrat i qui no. Eren les escenes que es repetien entre corredissa i corredissa al voltant del Mirador de Colom i la plaça de Drassanes, aquest matí, entre els encaputxats que lideraven els enfrontaments amb la policia. Membres dels grups MACA –Moviment d’Accions Combatives Antifeixistes– i els CDR han estat els protagonistes d’unes batusses que s’han iniciat al Paral·lel i han acabat a les Rambles.
És allà, a tocar de l’estàtua de Colom, on s’havia de trobar la columna de manifestants ‘Ingovernables’ –mentre les altres dues se situaven a Via Laietana i al passeig Lluís Companys–. Una trobada de CDR de Sants, Poblenou i el Clot, entre d’altres, que mai s’ha acabat de reunir, ja que passades les 9 del matí arribava un missatge: “Han encapsulat una part de la columna. Urgent. Es demana gent al passeig de Montjuïc davant de Santa Madrona”. Aquesta crida, tot i que no ha trobat exactament la resposta que es demanava, ha servit per llançar una consigna: calia desplaçar-se a l’avinguda del Paral·lel, on finalment han començat les primeres càrregues contundents.
Els MACA anaven preparats, i els CDR també. Vestien de negre, tapaboques a la cara i caputxa al cap. A més, de cara als enfrontaments previstos amb la policia, avançaven amb matalassos que alhora feien de pancartes. La més suggeridora deia: “CDR us desitja bones festes”. Al primer xoc entre Mossos i encaputxats, el primer que ha fet la policia ha estat prendre les pancartes amortidores als manifestants. Els membres dels CDR explicaven la incorporació d’aquesta nova tècnica a posteriori: “Ho hem vist a les mobilitzacions franceses”.
Els MACA, majoritàriament nois joves, a prop d’una capsa d’ous buida / D.C.
Els enfrontaments entre Mossos d’Esquadra, que barrejaven agents de les Brigades Mòbils (BRIMO) i de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), i manifestants s’han disparat a partir de les 11. Pere Cuadrado, conegut com l’avi de les manifestacions, marxava a aquella hora cap a l’Estació de França, on hi havia l’acte central d’Òmnium Cultural: “Aquí no passarà gaire cosa més”. No podia estar més equivocat. A partir d’aquell moment, les mobilitzacions espontànies de la massa –moltes vegades a cop de crit i intuïció– s’han fet més intenses. Tan aviat podia concentrar-se al final de l’avinguda Drassanes, en la confluència amb el Mirador de Colom, com a l’avinguda Paral·lel amb la plaça Drassanes. I sempre el mateix procediment al capdavant de la concentració just abans de començar les càrregues, els cops i les corredisses: acumulació de tanques i contenidors tombats i llançament de pintura, ous i petards als agents.
Bel·ligerància al centre de Barcelona
A estones, el carrer del Portal de Santa Madrona es convertia en una batalla campal. Els manifestants protestaven –arribant a llançar pedres– pel que consideren la connivència de Mossos d’Esquadra amb les polítiques autonomistes i els increpaven fins que arribés una càrrega nova. A partir de les 11, eren constants i deixaven espai per al tacticisme, com s’ha vist en una de les escomeses: el dispositiu policial havia avançat des de la plaça Colom fins al portal de Santa Madrona fent fugir els manifestants pels carrers adjacents. De sobte, Mossos ha retrocedit de nou fins a la seva posició inicial a tocar del monument a Colom. En veure la retirada policial, els encaputxats s’ho han pres com un signe de debilitat i han avançat enfurismats per l’avinguda de Drassanes i, quan han mirat enrere, s’han trobat una emboscada amb la presència de més furgonetes de Mossos que apareixien pel carrer Portal de Santa Madrona i els deixaven acorralats. Tanmateix, la dispersió i la quantitat de manifestants –que superava el mig miler en tot moment– han complicat l’operatiu policial.
Les tanques que els manifestants utilitzaven per protegir-se del dispositiu policial al carrer Palau de Santa Madrona / D.C.
Al migdia, les càrregues violentes ja s’havien convertit en una constant. Es vivien descansos de deu minuts com a màxim abans que algun dels fronts policials que envoltaven la plaça Drassanes i el mirador de Colom petessin davant les provocacions dels manifestants encaputxats. Motos tombades, semàfors trencats, pots de pintura al mig del carrer i Mossos perseguint gent pels carrerons del Raval. Mentrestant, amb el pas dels minuts, el focus s’allunyava del Paral·lel i prenia cos a les Rambla.
La darrera càrrega ha estat precisament allà. Els comerciants, que ja feia estona que tenien la persiana mig abaixada, només feien que veure cames corrent per davant dels seus aparadors. Una parella, de 45 anys ell i 48 ella, a cara destapada, han entrat a un restaurant per protegir-se de la policia. “Mai ho haguéssim pensat, eh, Joan, que correríem així a aquesta edat”, ha dit la Joana. Era el restaurant Tapa i Àpat, al número 15 de la Rambla, i el Raja, el gerent, no s’ho podia creure.
Minuts després, arribava la calma. Uns joves intentaven rebaixar les revolucions i s’asseien a terra a jugar a cartes just al davant de la policia. Jugaven a ‘El capi’ i li tocava començar a qui tingués el tres d’ors. Però el tarannà lúdic festiu no ha encaixat entre la resta de manifestants que, a cop de crit, anunciaven el seu nou destí: marxaven a la Via Laietana.
