L’Ajuntament de Barcelona ha blindat el patrimoni urbanístic del districte de Gràcia i ha doblat el nombre de finques protegides, que ara ascendeix a més de mil parcel·les. La comissió de Govern d’aquest dijous aprovarà inicialment la revisió del catàleg dels elements patrimonials de tota la Vila de Gràcia i parts de la Salut, Vallcarca i Gràcia Nova i Camp d’en Grassot amb l’objectiu de donar una “visió social” a l’urbanisme del districte, un dels més afectats pels “processos d’especulació”, segons ha explicat la segona tinent d’alcaldia, Janez Sanz.
La idea del govern municipal és estendre aquesta estratègia a altres districtes de Barcelona i Ciutat Vella podria ser el següent. “És un avís per la resta de la Ciutat”, ha dit la regidora d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. “És una reflexió sobre el que ha de ser el patrimoni de la ciutat i com s’ha de posar en pràctica per incloure també el teixit comercial, les trames urbanes, els entorns naturals, la memòria històrica i la identitat dels barris”. Sanz no descarta que el 2020 es puguin començar noves revisions del catàleg a la resta de districtes.
La revisió es va plantejar a finals del 2018 després de l’amenaça d’enderroc de les casetes d’Encarnació, que ara estan catalogades com a finca protegida. En total, s’han afegit 25 finques individuals i 10 nous conjunts, com el del nucli històric de la Vila de Gràcia, que en total afegeixen 457 parcel·les noves al catàleg, que passa de 564 a 1.021 finques protegides. En paral·lel a l’aprovació del nou catàleg, l’Ajuntament ha començat a redactar una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per revitalitzar els barris de Gràcia i ordenar els usos actuals que comportarà una nova suspensió de llicències d’un any.
Més dificultat per enderrocar
Les noves finques protegides reben una catalogació de nivell C, que “obliga a mantenir la volumetria original, restaurar els elements originals i conservar els jardins”, ha precisat Sanz. Qualsevol enderroc total o parcial que es vulgui fer en aquestes finques requerirà un estudi històric valoratiu i un informe municipal que autoritzi les obres. A més, l’Ajuntament ha introduït un nou requisit administratiu per a totes aquelles parcel·les que no estiguin específicament protegides al catàleg i obligarà a demanar una llicència d’obres nova per qualsevol enderroc –fins ara només calia comunicar-ho–.
Un dels elements més importants del nou catàleg és la creació del conjunt de protecció de la Vila de Gràcia, que concentra la major part del teixit històric del barri i consta de 390 finques construïdes no més tard de principis dels anys 30 i que són les que donen un caràcter especial al nucli antic. Una altra novetat és la protecció especial que reben els patis i els jardins, ja que gairebé el 60% de les 35 hectàrees de verd del districte són de propietat privada. El nou catàleg obliga a conservar les zones verdes privades per “consolidar el seu paper mediambiental”.
Objectiu: finals del 2020
L’aprovació inicial del pla especial de protecció de Gràcia que s’ha dut a terme aquesta setmana dona pas a la fase d’exposició pública, un requisit previ per portar l’aprovació definitiva al plenari de l’Ajuntament. La intenció del govern municipal és que s’aprovi a la primavera. Al mateix temps, ja s’ha licitat la redacció de la nova MPGM, que hauria d’estar adjudicada a principis del 2020 amb previsió de tenir-la enllestida a finals de l’any que ve per iniciar la seva tramitació. Tot i això, Sanz ha assegurat que esperen retallar els terminis per acabar tan aviat com sigui possible.
