La revitalització del Paral·lel és una de les grans assignatures pendents de Barcelona, una artèria que forma part de tres barris -el Poble-sec, el Raval i Sant Antoni- i tres districtes -Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i l’Eixample-. En un intent de donar un nou impuls a la dinamització de l’avinguda, l’Ajuntament activarà el segon trimestre del 2026 la mesura de govern Millorem el Paral·lel, orientada a potenciar el carrer en l’àmbit cultural, econòmic i urbanístic amb la creació de la marca Paral·lel. El desplegament de la mesura s’allargarà fins al 2028, amb una inversió d’uns vint-i-dos milions d’euros i vint-i-dues actuacions específiques, ha explicat aquest dimecres la regidora de Sants-Montjuïc i cinquena tinenta d’alcaldia, Raquel Gil.
Les línies principals són reforçar la identitat comunitària, projectar l’avinguda més enllà del seu àmbit local (connectant-la amb l’escena cultural de la resta de la ciutat), impulsar activitats comercials i innovadores i de proximitat, millorar la qualitat urbana i implementar mesures de prevenció i seguretat per garantir la convivència. Dues transformacions ajudaran a reforçar aquest pla: la conversió de les Tres Xemeneies en un nou pol econòmic i la reobertura l’any vinent del Teatre Arnau.
Segons l’Ajuntament, la marca Paral·lel ha d’actuar com a símbol compartit de la identitat cultural i econòmica. Precisament, a aquesta qüestió s’ha referit el president de l’associació de comerciants del Poble-sec al Paral·lel, Manuel Tort Roca, durant la presentació de la mesura de govern. “Hem de fer una marca de qualitat. Tenim dos grans sectors, la gastronomia i les arts escèniques, i cal aprofitar-ho”. “És una via principal de Barcelona i cal dinamitzar-la comercialment”. Per a Tort, no hauria de ser difícil, sobretot amb “voluntat política”. Entre els restaurants importants de l’avinguda hi ha l‘Asador de Aranda, Can Lampazas i la pizzeria Mama, i entre els grans teatres i sales del Paral·lel i els voltants hi ha el Victòria, la Sala Apolo, El Molino, Paral·lel 62 i el mateix Arnau.
Vint-i-dos milions i vint-i-dues actuacions específiques
Els tres eixos sobre els quals pivota la mesura de govern de l’executiu de l’alcalde Jaume Collboni són la promoció d’activitats artístiques, comercials i de restauració, amb un impuls cultural, comercial i comunitari; la dinamització cultural i ciutadana i la transformació urbana i millora de l’espai públic. Els vint-i-dos milions es reparteixen de manera desigual, amb 344.135 euros per a les activitats artístiques, de comerç i restauració; poc més de deu milions d’euros destinats a la dinamització cultural i ciutadana, i uns 11,6 milions s’invertiran en la millora de l’espai públic.
La transformació de les Tres Xemeneies
En la presentació, Gil ha remarcat les transformacions dels voltants del Paral·lel, amb les obres a l’àmbit de Fira de Barcelona, la perllongació de l’L8 de Ferrocarrils de la Generalitat des de plaça d’Espanya i la millora dels accessos des del Port a la ciutat. I a la mateixa avinguda, un dels canvis més importants serà la conversió de les Tres Xemeneies del Poble-sec en un edifici d’oficines de 22.500 metres quadrats -per part de la promotora Conren Tramway, propietària de l’edifici- i el trasllat del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) en aquest emplaçament. L’immoble tindrà dotze plantes, un soterrani amb aparcament i una coberta amb una terrassa de 650 m².
En tot cas, les inversions previstes en la mesura de govern pel que fa a l’espai públic són més quirúrgiques. Entre altres, inclouen millores en l’enllumenat del carrer, l’increment del verd a les voreres, les reformes de les places de la Bella Dorita i dels Ocellets, i la renovació de les voreres del costat del Poble-sec. També es refarà el tram sud del Paral·lel (entre la ronda de Sant Pau i Drassanes) i es reurbanitzarà la plaça de les Drassanes. L’Ajuntament cita també la remodelació dels jardins de les Tres Xemeneies, però aquesta inversió l’assumirà Conren Tramway dintre dels acords als quals va arribar amb el consistori, juntament amb la cessió d’un espai per al nou CECOR, per construir oficines a l’antiga central elèctrica del Paral·lel. Fonts municipals recorden que el conveni amb Conren és de 2,7 milions, però s’estima que el cost total serà superior, tot i que encara no hi ha una valoració definitiva.
En l’àmbit cultural, la reobertura del Teatre Arnau el 2027 -en principi les obres s’han d’acabar durant els primers mesos de l’any vinet- serà una de les fites cabdals. Amb un pressupost d’uns 10,1 milions d’euros, es va començar a construir el maig del 2025, 14 anys després que fos comprat pel consistori. La mesura de govern el que inclou és “l’inici de l’activitat” de l’Arnau i alhora planteja una col·laboració estable entre els equipaments culturals públics -Paral·lel, 62, El Molino i l’Arnau- i els agents del territori, “facilitant l’accés a gratuïtats, activitats i cessions d’espais previstes en els contractes dels equipaments. Precisament, El Molino tancarà aquest estiu per fer obres d’insonorització. L’abast de l’actuació la determinarà l’estudi que ja s’ha licitat, ha concretat la regidora. Cal recordar que l’Ajuntament el va comprar el 2021 per 6,2 milions d’euros i s’havia fet nou el 2010.
La mesura de govern preveu també integrar el Paral·lel en alguns dels grans esdeveniments culturals de la ciutat com la cavalcada de Reis, Sant Jordi, la Mercè i les festes de Nadal. Precisament, aquest 2026, l’avinguda tindrà un projecte d’il·luminació nadalenca nou, amb elements inspirats en la seva història. El 2026, Barcelona serà la Capital Europea de Nadal. A més, la cultura popular agafarà protagonisme, amb la integració de colles de castellers, diables i la colla gegantera a les activitats comunitàries.
Accions artístiques en persianes i façanes
Amb prop de 350.000 euros d’inversió, els plans del govern de Collboni impliquen vincular l’activitat dels teatres, sales de música i espais de creació amb comerços, restauració i artesania. També es preveu una intervenció progressiva en la imatge dels comerços, mitjançant accions artístiques en persianes i façanes que expliquin el relat històric del Paral·lel. A més, l’Ajuntament crearà una secretaria tècnica encarregada de coordinar i fer seguiment de totes les actuacions comercials i de restauració i s’incorporaran mesures específiques per a l’eix comercial del carrer de Vilà i Vilà, afectat per les obres de llarga durada del col·lector.
