L’Audiència Provincial de Barcelona ha fet arribar la doctrina Marchena –que recargola el concepte de violència– a un tall de trànsit que es va produir durant una vaga general a la sortida número 2 de la ronda de Dalt, a l’altura del barri de Roquetes. Concretament, a l’aturada del 8 de novembre de 2017, en plena onada de protestes per l’empresonament dels líders independentistes. Tres jutges han conclòs que aquell episodi s’ha de castigar amb tres anys i mig de presó per a un dels participants, Francisco Garrobo, i amb un any a la garjola per a un altre, Moisés.
Francisco Garrobo, vinculat a l’esquerra independentista i a incomptables moviments socials de Nou Barris, té clar que la seva condemna “és política” i avui, juntament amb Solidaritat Perifèrica i Alerta Solidària, han refermat la voluntat de recórrer la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i allà on calgui, si no l’absolen. La sentència l’identifica com un dels líders d’aquell tall, però les proves no li atribueixen cap actitud delictiva concreta. Ell manté que va ser una protesta habitual i les declaracions policials no ho neguen. Malgrat tot, s’enfronta a tres anys i sis mesos d’empresonament.
Afirma que la seva condemna és política. Quin és l’interès polític d’enviar-lo a la presó?
Les clavegueres de l’Estat es van desfermar amb la sentència del Procés i ara ens trobem que qualsevol persona que s’organitza, sigui un sindicat d’habitatge o d’un moviment polític, pot acabar a la presó. La meva condemna és política i és un missatge a la resta de gent que es vulgui mobilitzar. Els missatges, però, de vegades no s’entenen com voldrien els missatgers.
Els jutges que el condemnen, precisament, utilitzen la sentència del Procés per definir el concepte de violència que atribueixen al tall.
La sentència del judici de l’1-O va generar un nou argumentari de què és violència. D’aquest argumentari ha sortit el nostre cas, però és que a la nostra sentència, a més, s’intenta decidir què és un piquet i què no ho és. En aquest cas, diuen que no és un piquet. I això pot afectar a futures reivindicacions del dret a vaga. Els piquets estan emparats, dins del dia de vaga. Si convoques una manifestació en un lloc i un moment anunciats, allò ja no és un piquet. Per tant, els piquets es troben desemparats amb aquesta sentència.
Se’ls condemna per desordres públics greus per tallar una carretera. Això ha passat en moltes altres vagues i els participants no han acabat a la presó. Què té aquesta de diferent?
El tall de la vaga no va tenir res d’especial, més enllà de l’incident amb un motorista que es jutja en un altre procediment separat i on es demostrarà que menteix. La diferència que ens hem trobat rau en el paper de la Fiscalia, que va irrompre amb un discurs que semblava extret d’un judici del Procés i no d’una vaga general. S’utilitzaven arguments de qüestions de sedició. I quan veus que la policia desmenteix les acusacions i la fiscalia segueix a la seva, te n’adones que el ministeri fiscal venia amb la sentència redactada per als jutges.
Va ser un tall amb els ànims caldejats?
A la sentència es veu com els Mossos no fan referència a cap fet violent. En tot cas parlen de tensions similars a les de qualsevol altre tall de qualsevol altre dia dels que s’han viscut en aquest país els últims anys. En aquestes impressions coincideixen tots els policies que han declarat. I el jutjat en comptes de donar als Mossos la presumpció de veracitat com acostuma a fer, els ignora i dona presumpció de veracitat a un motorista que fins i tot va reconèixer en seu judicial que havia tingut enfrontaments anteriors amb independentistes i al qual el nostre advocat ni tan sols va poder fer preguntes sobre l’agressió.
La sentència vincula el tall a la política més que no pas a una reivindicació laboral.
Jo no vaig viure res estrany que no hagués vist el 3 d’octubre o al novembre del 2012, que és un piquet unitari clavat en una zona. I va ser molt tranquil, a excepció de l’incident amb el motorista. Més enllà d’això, va haver-hi els quatre insults habituals que poden haver-hi per part dels conductors frustrats perquè no els deixem passar, però ja està. De fet, va ser una de les vagues més tranquil·les que vam viure al barri. He viscut coses molt més violentes a la Meridiana, on s’han viscut situacions d’agressió que no vam viure allà. Que això es consideri violència… La Fiscalia, com sempre, està per afinar-ho.
Vostè nega ser el líder del piquet, però alguns mossos li atorguen influència i arriben a dir que “duia la veu cantant”. També que va mediar perquè s’obrís un carril de forma intermitent. Quin va ser el seu paper en l’acció?
És clar que vaig mediar perquè s’obrís el carril. Ho vaig fer únicament i exclusiva perquè la mossa que comandava l’operatiu em va reconèixer com una persona que participa de la vida política del barri. Em va preguntar: “Amb qui he de negociar?”. Jo li vaig respondre: “Què els vols dir?”. Tot seguit, els vaig traslladar la petició. Ho vaig portar a la capçalera, ho van parlar i van oferir obrir un carril. Jo ni ho vaig valorar, sincerament, perquè havia de ser la gent que portava el piquet qui ho havia de fer.
Van identificar a Francisco Garrobo com a líder del tall únicament perquè els sonava?
La mossa va venir a parlar amb mi, això és així. I jo m’imagino que el mateix grup d’investigació policial que m’ha ficat en 11 procediments judicials, i en tots he quedat absolt, és qui m’introdueix en aquest. Perquè jo no soc identificat en cap moment, allà. A mi no se’m demana la identificació. Ho fan per coneixement visual.
La seva idea era estar en un segon pla?
A Nou Barris sempre que hi ha una vaga, sigui la que sigui, hi ha un comitè unitari amb els sindicats que convoquen i gent dels moviments socials del barri. I en aquell cas no va ser diferent. Es va fer un comitè unitari de vaga que va convocar un piquet a la Via Júlia a les set del matí. Sempre hi ha piquets pel matí a tot el barri. I sempre es van tancant botigues i caminant per les vies principals. En aquest cas, hi havia un piquet a primera hora del matí i jo hi vaig anar com faig amb totes i cadascuna de les vagues generals que es convoquen.
Li han aplicat una sentència condemnatòria de 3 anys i mig de presó perquè té antecedents que, de fet, també estan relacionats amb una vaga. Què va passar el 2012?
Va ser per la vaga general del 14 de novembre de 2012. Vaig acceptar una pena-multa de 3 mesos de presó per un acord amb la Fiscalia. Volíem acabar amb el procediment, sobretot per l’altre company que estava acusat en aquell moment. Se’ns oferia un pacte conjunt i tot i que no tenia cap fonament el que m’atribuïen, que era ser l’autor intel·lectual d’una protesta, vam decidir anar tots a l’una i acceptar-ho. Ara, com que tenia antecedents i la petició de pena de presó era superior a 3 anys, he tingut la mala sort que el meu cas hagi arribat a aquest jutjat de l’Audiència Provincial.
A un jujtat de primera instància no l’haguessin condemnat?
M’ha tocat l’únic jutge que va rebutjar la concessió del primer permís penitenciari a Jordi Cuixart. Dos i dos fan quatre. Això és una loteria i m’ha tocat a mi.
En el judici va percebre un tracte diferenciat per part dels jutges?
Vam veure que a la Fiscalia li permetien més que a nosaltres, però això entrava dins d’una dinàmica amb què ja comptàvem. No li vam donar més importància perquè ens pensàvem que estava guanyadíssim. Fins que no arriba la sentència pràcticament no me n’adono que això de veritat podia significar una sacsejada tan bèstia. Ara tenim l’esperança que el TSJC es carregui això i fins i tot plantegem la idea de l’anul·lació del judici. Ha estat un judici farsa.
La sentència s’escarrassa a vincular l’acció amb els CDR, però els dos acusats neguen que hi anessin per la seva crida.
La Fiscalia diu que estàvem en un piquet que només convocava el CDR i nosaltres diem que aquest piquet estava convocat per altres entitats. És clar que el CDR va convocar, però també ho van fer l’ANC, Òmnium, el Casal Popular 3 Voltes Rebel, la CUP o altres partits. I la Fiscalia insistia. Doncs mira, jo allà estava com a membre de Pirates de Catalunya i de la CUP Capgirem Barcelona en aquell moment. Però és clar, els queda millor atribuir-ho als concepte intangible que han lligat a la idea de CDR.
Si el recurs l’absol, tornarà a la primera línia a les vagues?
Tornaré a participar de qualsevol protesta laboral. És més, sabent el que sé ara, si tornés a ser 8 de novembre de 2017, tornaria a anar al piquet i tornaria a ficar-me a la ronda. Si Jordi Cuixart tornaria a fer tot el que va fer amb els anys que li han caigut, jo també tornaria a tallar la ronda, ja t’ho puc ben assegurar.
