L’ús del Palauet Albéniz com allotjament gratuït per la Família Reial espanyola no està regulat jurídicament. El conveni de 1992 al qual remeten l’Ajuntament de Barcelona i Patrimoni Nacional com a base legal d’aquesta cessió només menciona que l’immoble municipal “es destina a residència de Ses Majestats els Reis d’Espanya i membres de la Família Reial” però no estableix quines són les condicions d’utilització ni estipula cap vigència.

El document, al que ha tingut accés el TOT Barcelona, no està publicat a la web de Transparència de cap de les dues institucions firmants ni tampoc va ser lliurat a aquest mitjà a través de petició d’accés a informació pública. Com es pot llegir a continuació, es tracta d’un conveni de col·laboració econòmica per pagar unes obres de rehabilitació el 1992 a la residència reial. 

Consta de 10 “pactes”, cap dels quals fixa límits o regles per a l’allotjament puntual de la monarquia. Simplement dona per assumit que és “seu habitual de la Prefectura de l’Estat en els seus desplaçaments a Barcelona”. L’únic que estableix a futur, i això sí que ho fa amb claredat, és que l’immoble “tindrà consideració de Palau Reial i quedarà sota Pavelló Reial durant el temps de permanència en ell” dels membres de la Corona espanyola. És a dir, que els dies que s’hi allotgin l’Ajuntament no mana sobre la seva pròpia finca.

Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i Patrimoni Nacional per la rehabilitació del Palauet Albéniz el 1992
Primera pàgina del conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Patrimoni Nacional per la rehabilitació del Palauet Albéniz el 1992

El conveni el firmen el 20 de març de 1992 l’aleshores alcalde Pasqual Maragall i qui presidia el Consell d’Administració de Patrimoni Nacional, Manuel Gómez de Pablos. No era una iniciativa de l’alcaldia en solitari, sinó que el conveni va ser ratificat pel plenari el 24 d’abril de 1992 i tenia el vistiplau del secretari municipal.

60 milions de pessetes en obres

El pacte justifica la inversió pel fet que no s’havien fet millores al palauet des de feia 30 anys, quan l’alcalde franquista Josep Maria de Porcioles va dictar que aquest edifici procedent de l’Exposició Universal de 1929 es reconvertís en residència de caps d’Estat. Les obres costaven 65 milions de pessetes i havien d’acabar-se abans del 30 de juny, o sigui, en només 3 mesos.

Patrimoni Nacional assumia 25 dels 64 milions d’euros, tot i que fraccionats: 15 el mateix any de les obres i 10 l’any següent. Barcelona, per tant, va costejar la major part de la reforma i va haver d’avançar una part dels diners que posava l’ens de l’Estat, tot i les estretors de 1992, any dels Jocs Olímpics. També va haver de fer-se càrrec de tota la paperassa: redacció del projecte tècnic, adjudicació i direcció d’obres. 

Un distribuïdor del Palau Albéniz i la seva cúpula de vitrall / Bob Masters - Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català
Un distribuïdor del Palau Albéniz i la seva cúpula de vitrall / Bob Masters – Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català

Al llistat de les millores acordades consten la reparació de l’aire condicionat i la calefacció, la substitució de les canonades d’aigua, la “renovació total de sanitaris”, la col·locació de vidres de seguretat a tota la zona residencial i la “remodelació de les estances reales”. Sobre aquest darrer punt no dóna cap detall sobre l’austeritat o sumptuositat que han de tenir les noves estances.

25 milions en mobles i decoració

A banda, Patrimoni Nacional aportaria tot el mobiliari i la decoració de les estances reials. Estimava que només aquesta vessant li costaria 25 milions de pessetes més. Mantindria la propietat dels béns que hi col·loqués –com quadres o instruments musicals– i podria traslladar-los a un altre immoble si un dia així ho decidís, “prèvia comunicació a l’Ajuntament de Barcelona”. 

Ara bé, les dues institucions es comprometien a “mantenir i conservar el mobiliari, quadres, tapissos i altres obres d’art dipositades al Palauet Albéniz”: cadascuna ha de restaurar les seves pertinences en cas de deteriorament. I també assumeixen “anàloga obligació” respecte a l’adequació del mobiliari de la residència “a les necessitats actuals”. 

Saló Daurat del Palau Albéniz / Foto: Martí Petit - Barcelona Imatges
Saló Daurat del Palau Albéniz / Foto: Martí Petit – Barcelona Imatges

Al Palauet es conserva un col·lecció de 1.579 objectes, entre obres d’art (pintures sobre oli, dibuixos, litografies, escultures, ceràmica, tapissos…) i mobiliari (consoles, escriptoris, miralls, canapès…), que es distribueixen al llarg de les estances de l’edifici. Algunes formen part del patrimoni de la ciutat i d’altres són dipòsits del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Patrimoni Nacional.

Altres hostes

En absència de la Família Reial, altres personalitats poden dormir a les estances dels monarques. Concretament el conveni estableix que podran acollir “als caps d’Estat que siguin hostes de l’Ajuntament de Barcelona”. En cas de convidar-los a la finca municipal, l’Ajuntament n’ha d’informar a la Casa Reial.

En definitiva, el conveni reflecteix el que va respondre molt breument a aquest diari la presidenta del Consell d’Administració de Patrimoni Nacional, Ana de la Cueva Fernández. La dirigent va admetre, a través d’una petició d’informació pública, que la finalitat del document de 1992 era “regular la rehabilitació de l’edifici” i que “l’ús del mateix es porta a efecte de comú acord per les parts”. Voluntàriament, per tant.

Una guàrdia civil patrulla a peu el perímetre dels jardins Joan Maragall durant l'ús reial del Palau Albéniz / Foto: MMP
Una guàrdia civil patrulla a peu el perímetre dels jardins Joan Maragall durant l’ús reial del Palau Albéniz / Foto: MMP

Tot el que no estableix el conveni

El conveni firmat, per tant, no és un reglament d’ús d’allotjament ni una protocol de cessió d’un immoble com el que el consistori firmaria amb qualsevol altre organisme públic o privat. D’entrada, no té període de vigència: no clarifica la data exacta d’inici de l’ús residencial ni tampoc una caducitat, ni tan sols cicles de renovació automàtica. No estableix cap mecanisme per revocar l’ús de l’edifici, de mutu acord o per part d’una de les dues institucions. 

Tampoc deixa clares les obligacions econòmiques de les parts un cop acabades les obres de millora de 1992. Aspectes ordinaris, com qui paga la neteja o el cost dels subministraments. El TOT Barcelona ha preguntat a les dues institucions pel repartiment de les despeses del palauet, sense haver-ne obtingut cap concreció.

Al conveni tampoc hi ha protocols de calendari. No queda establerta una antelació mínima amb la que la Corona hagi de comunicar la seva estada al consistori, per exemple per anul·lar amb temps suficients activitats que resultin incompatibles, com va passar amb l’obertura dels jardins al públic el primer cap de setmana d’aquest juliol. 

Jardins de Joan Maragall des de la font del Palau Albéniz / Foto: Òscar Giralt - Barcelona Imatges
Jardins de Joan Maragall des de la font del Palau Albéniz / Foto: Òscar Giralt – Barcelona Imatges

De la mateixa manera, no hi ha cap mecanisme pactat per bloquejar dates inhàbils, com serien les festes de la Mercè. És l’únic moment que el consistori fa portes obertes i la ciutadania pot visitar el menjador de gala, els salons o la cuina que fan servir els monarques. 

65.000 euros per la Mercè

L’Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que compta novament amb els jardins de l’Albéniz com un dels escenaris de la festa major 2022. Enguany ha contractat a l’actor Sergi Ots Gil, director de la companyia Ponten Pie, per a l’espectacle “Benvingut Palauet” els dies 24, 25 i 26 de setembre. Inclou diferents actuacions a l’interior del palauet cada dia de les 11h a les 20h . L’encàrrec té un import de 65.000 euros, IVA inclòs.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Dais pena de lo que os obligan a escribir para continuar con las subvens a juliol 29, 2022 | 06:52
    Dais pena de lo que os obligan a escribir para continuar con las subvens juliol 29, 2022 | 06:52
    Ridículo que con la cantidad de problemas que Cataluña tiene, os dediqueis a mover mierda con un asunto tan irrelevante como este, dais pena de tanta mediocridad. Hablad de los problemas de cercanías y de los cortes de ayer. Esto sí que afecta a mucha gente.
    • Icona del comentari de: Ricard a juliol 29, 2022 | 16:46
      Ricard juliol 29, 2022 | 16:46
      Sí, problemes com que hi ha forasters a qui no agrada parlar català per fotre.
  2. Icona del comentari de: Ricard a juliol 29, 2022 | 08:04
    Ricard juliol 29, 2022 | 08:04
    L'habitual contracte adhesió d'arrel franquista.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa