Ha plogut molt des del maig del 2019. Tant a Barcelona com a Catalunya. També a Madrid. Qui va guanyar les eleccions municipals, ERC, va veure aleshores com un pacte d’Ada Colau amb el PSC, i el suport de Manuel Valls, foragitava el republicanisme i l’independentisme del Cap i Casal. Però ERC, liderada per Ernest Maragall, decidia aleshores fer una oposició constructiva, tan constructiva que sovint els Comuns han tingut ERC com a aliada en qüestions socials clau per a la ciutat i han aprovat pressupostos amb l’empremta republicana. Però ara, a l’equador de mandat, i amb una conjuntura política més favorable a ERC, que ostenta la presidència de la Generalitat i amb un partit lila a l’oposició al Parlament amb el bloc unionista –tot plegat, sumat a la previsible calma en les relacions entre Catalunya i l’Estat mercès als indults-, Ernest Maragall té prou indicis per pensar que pot erigir-se en l’alternativa a Barcelona. Justament, amb aquest títol ha pronunciat una conferència de rellançament del projecte republicà a la ciutat. En un acte al MUHBA Oliva Artés, el regidor republicà ha remarcat que la ciutat demana “respostes positives i accions decidides, tornar a ser referència de prosperitat i capital capdavantera, símbol i orgull tant de barcelonins i barcelonines com del país sencer”. Maragall, però, és conscient que Barcelona serà governada per més d’un partit –atesa la pluralitat d’opcions i els resultats del 2019-, de manera que, com ja va fer Pere Aragonès a les eleccions al Parlament, no es confrontarà amb els Comuns com a projectes excloents, sinó que mirarà de trobar complicitats que permetin bastir un projecte de ciutat progressista. De fet, fonts republicanes reconeixen que els d’Ada Colau han viscut de les idees d’ERC en molts àmbits, tot i que a ulls de la ciutadania molts projectes han quedat vinculats a la imatge de l’alcaldessa i el seu partit.
El format triat per Maragall ha estat el de conversa amb la directora del diari ARA, Esther Vera, en presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, diversos consellers, diputats i quadres dirigents d’ERC i també representants de la societat civil barcelonina. Tot plegat el dia en què s’ha anunciat formalment l’indult dels presos polítics. “És una primera forma de reconèixer el conflicte polític, perquè és una decisió política”, ha dit Ernest Maragall, que ha remarcat “la capacitat i voluntat amb què afrontarem el diàleg, estem obrint un període significatiu, en què continuarem perseguint la llibertat de Catalunya en una taula de diàleg en què l’altra banda intentarà el contrari”.
“No hi ha un rumb definit a la ciutat. Hi ha incertesa i tristesa”
La primera qüestió que s’ha posat sobre la taula ha estat la vivència de la Covid-19 a Barcelona. “La ciutadania ha aguantat, i en el cas de Barcelona ha fet més mal allà on ja hi havia una situació de desigualtats molt profundes”, ha dit el republicà, que creu que a la ciutat “no hi ha un rumb definit. Hi ha incertesa, tristesa. Barcelona ha perdut el nord i l’ha de retrobar. També físicament, perquè el nord és el que ens portarà pel bon camí. I parlo del tot el llarg del Besòs”.
Maragall també s’ha referit a la divisió que hi ha en el bipartit dels Comuns i Colau en matèria econòmica: “Tenim un govern dividit entre els que diuen drecreixement i no al mercat privat, i els que diuen business, business”, i proposa una alternativa que doni una resposta mixta. “Tenim la capacitat d’entrar amb complicitat amb la ciutadania, som conscients que no podem transformar la ciutat tots sols”. Maragall, a més, ha dit que “no es pot governar amb por”, si bé ha reconegut que algunes situacions derivades de la pandèmia han fet més difícil la gestió: “Governar és prendre decisions. Però aquest govern pinta i fa dibuixos, però s’ha de mullar”, ha dit Maragall en referència al conflicte a la Barceloneta i altres punts de la ciutat que es veuen afectades per la invasió de l’espai públic.
Sobre el projecte del museu Hermitage que el govern de Colau ha tombat, ha dit que “hi ha una història desafortunada, una manca de responsabilitat exercida des de l’Ajuntament en el moment en què podia fer-ho. És una iniciativa privada legítima”, però s’ha preguntat sobre qui hauria de decidir sobre un espai que pertany al Port, que es pregunta si “algú que no és ciutat -en referència al Port- pugui decidir sobre l’ús d’una parcel·la”. “Proposarem que el sòl urbà del Port retorni a la ciutat i sigui la ciutat qui pugui decidir”.
Preguntat sobre si ha fet una oposició “amable”, Maragall ha reconegut que sí: “Hem estat servint, de manera quantificable, a l’interès de la ciutat. I tenim un pressupost com el que tenim perquè a ERC ens vam entestar a modificar unes regles de finançament que no ens ajudaven –deixes de pressupost- i ho vam aconseguir amb el suport de la Generalitat per negociar amb Madrid”, ha remarcat el republicà.
Corresponsabilitzar el sector privat per tenir més habitatge protegit
En matèria d’habitatge, Maragall ha titllat de “gran fracàs” la “legítima aspiració” dels Comuns de resoldre aquesta qüestió: “Ni tan sols s’hi han apropat, crec que perquè és projecte és més ideològic que no pas tècnic i institucional”. En aquest sentit, Maragall ha defensat “crear ciutat, recrear ciutat i recuperar la ciutat”. El republicà creu que “cal més col·laboració amb el Govern de la Generalitat, i no hem esgotat la via de la col·laboració amb el sector privat. Hem de comprar sòl per construir, i hem de coresponsabilitzar amb mecanismes que estimulin també la inversió privada per tenir més disponibilitat d’habitatge real”. Així, ERC vol més sòl edificable per a habitatge accessible, però que el sector privat pugui sumar-s’hi. I ha detallat que cada any només es fan 250 habitatges de protecció oficial i un miler en total, unes xifres que fa una dècada es multiplicaven per 4 (1.000 i 4.000), i ha apostat per arribar al 15% d’habitatge protegit tal i com marca Europa.
87 
