ERC és ara mateix un partit dividit, amb els partidaris de la direcció nacional actual, amb Oriol Junqueras i Elisenda Alamany al capdavant, i els crítics amb el junquerisme. El desembre del 2024, tres candidatures es van presentar al congrés nacional, amb la victòria per un marge ajustat de Militància Decidim -la llista de Junqueras i Alamany- enfront de la Nova Esquerra Nacional -de Xavier Godàs-. Junqueras va aconseguir el 52,2% dels vots, mentre que Godàs es va quedar amb el 42,2%. Aquest dissabte, l’elecció de la junta directiva nova de la Federació d’ERC de Barcelona escenificarà de nou aquesta fractura. Es presenten dues llistes: l’oficialista, Endavant Barcelona!, i l’alternativa Dignitat Republicana, amb suports explícits de gent de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou (la candidatura liderada per Helena Solà i Alfred Bosch que també es va presentar al congrés nacional). I si no hi ha una sorpresa d’última hora, el guanyador es decidirà per molt pocs vots, apunten fonts d’ERC.
La primera decisió que haurà d’afrontar la presidenta entrant –Eva Baró (Endavant Barcelona!), que es presenta a la reelecció, o Creu Camacho (Dignitat Republicana)- és què es fa amb el preacord que el grup municipal d’ERC va signar fa deu mesos amb Jaume Collboni per formar un govern de coalició a l’Ajuntament. I també quin és el mètode a través del qual la militància té “l’última paraula”, va dir al TOT Barcelona Baró. De totes maneres, ara mateix diferents fonts republicanes consultades pel TOT, algunes amb de molt de pes a ERC, manifesten el poc sentit que tindria entrar al govern del PSC a dos anys de les municipals. Càrrecs d’ERC creuen que des de dins del govern municipal seria molt difícil “desgastar” els socialistes. Altres dibuixen un escenari molt diferent de fa deu mesos, quan es va tancar el preacord, que preveia dues tinences d’alcaldia i uns pocs districtes per als republicans, i exposen que si ara es tornés a posar sobre la taula la possibilitat de formar un govern de coalició, s’haurien de renegociar les condicions.
Dignitat Republicana, partidària de no entrar
Creu Camacho, candidata a la presidència de la Federació d’ERC de la capital catalana per Dignitat Republicana, parlava obertament en una entrevista amb el TOT que no és el moment d’entrar al govern de l’Ajuntament. “Nosaltres creiem que no, però tenim el deure de tancar aquest procés. Aquest procés no es va poder fer el dia 13 de juny del 2024. Tindrem el deure de començar la nostra feina a la Federació de Barcelona posant això ja sobre la taula. És més el com que el què”. Camacho fa referència al congrés republicà del 13 de juny del 2024 que es va organitzar a l’Orfeó Martinenc de la Meridiana perquè la militància digués si avalava o no aquell preacord amb els socialistes. Amb la formació trencada, la cita es va suspendre i aquella votació no s’ha tornat a convocar mai més.
Dignitat Republicana subratlla que si guanya les eleccions del dissabte convocarà una consulta abans de l’estiu perquè la militància es pronunciï. “La militància ha de decidir. Aquest ha de ser el primer gest de la nostra feina cap a la militància”, sosté Camacho, més enllà que la seva candidatura sigui contrària a l’acord. “El primer que hem de fer és el congrés [posposat], la votació per votar l’entrada o no al govern de Collboni. I després fer l’equip de campanya, començar a preparar l’equip per a les eleccions del 2027”, va afegir Camacho. En un comunicat, el dia de la seva presentació, Dignitat Republicana va defensar que ERC no sigui “la crossa de ningú, ni del PSC ni dels Comuns ni de Junts“.
Una direcció “legitimada” i la militància, diu Baró
Per la seva banda, Endavant Barcelona!, no parla tan explícitament com Dignitat Republicana sobre l’entrada al govern de Collboni. En una entrevista amb el TOT, Baró va assenyalar que en aquests mesos res ha canviat. “En aquest tema no hi ha hagut cap canvi respecte al punt al qual vam arribar fa molts mesos”, en referència al preacord signat el juny de l’any passat. I opinava que “el més correcte i el més respectuós” és que aquesta qüestió l’entomi la direcció entrant a la Federació de Barcelona, decidint “quina és la seva estratègia política” i establint un calendari segons allò que consideri. “Una decisió d’aquesta envergadura s’ha de fer amb la participació de la militància, amb la calma necessària i amb una direcció que estigui legitimada, mirant endavant i no a correcuita”. A diferència de Dignitat Republicana, que vol que es faci una consulta amb la militància, aquesta candidatura deixa la porta oberta a altres formats, el que “es consideri més adient… un congrés, una consulta, una roda de contactes…”. O una assemblea.
Segons Baró, la nova direcció de la Federació d’ERC a la ciutat serà qui haurà de decidir si ara, a mig mandat municipal, convé entrar al govern del PSC. “És el que haurà de valorar la nova direcció de la Federació. I ho haurà de fer en consonància, evidentment, amb el grup municipal i sobretot en consonància amb la militància, que té la sobirania i qui té la darrera paraula”. Per a la regidora republicana, “el context ha canviat substancialment [respecte a la signatura del preacord] i, per tant, l’anàlisi s’ha de fer amb calma i tenint en compte que la situació ha canviat. La direcció que entri haurà de valorar en quin punt està tothom. També el PSC”. I reitera que ha de ser la direcció entrant qui desencalli la situació. Baró assegura que les decisions d’ERC que afecten Barcelona les pren la direcció de Barcelona i no la direcció nacional.
Candidatures molt igualades en els avals
Com ja va passar en el congrés nacional del desembre passat, la junta directiva entrant de la Federació d’ERC de Barcelona es podria decidir per molt pocs vots. Amb menys d’un miler de militants a la ciutat -algunes fonts republicanes parlen de més de 800-, els avals recollits per les dues candidatures mostren la divisió interna de la formació i que el marge de la llista guanyadora respecte a l’altra candidatura pot ser molt estret. Endavant Barcelona! va aconseguir 302 avals de militants -un terç, van valorar-, mentre que Dignitat Republicana va donar un cop de força i se’n va fer amb 263, una xifra prou important tenint en compte el poc temps que ha tingut per preparar la candidatura.
1 
