Ens trobem amb Ernest Maragall (Barcelona, 1943) al mirador de l’Alcalde, a la muntanya de Montjuïc. Hi ha molts turistes, “massa”, diu el cap de files d’ERC a Barcelona. Des del mirador observa una ciutat castigada per “les incompetències i els desastres” de dos partits que van trobar en Manuel Valls l’aliat per formar un govern sense el guanyador de les eleccions. Ernest Maragall repetirà com a cap de llista dels republicans, a l’espera que Junts confirmi o no Xavier Trias, i que el PSC designi, o no, Jaume Collboni. Al davant tindrà també Ada Colau, i uns sondeigs que, de moment, auguren un frec a frec entre ERC, el PSC i els Comuns. Un “tripartit” que entusiasma mateixa alcaldessa. Maragall evita donar pistes sobre pactes post-electorals, però sí que deixa entreveure la falta de sintonia amb Junts per Barcelona i avisa l’ANC que una altra llista cívica, com la que va emparar el 2019 amb Primàries, novament trossejaria el vot independentista.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lloat la “lleiatat” d’ERC permetent “de facto” un tripartit amb e PSC. I de fet, els ha convidat a formar part d’un govern ampli d’esquerres en el proper mandat… ERC ha fet més de govern que d’oposició a Barcelona, o és un dard enverinat de Colau?
Aquest tripartit és una oferta de perdedors. La senyora Colau ha renunciat a liderar aquesta ciutat i ara pretén agafar-se a l’adversari. Nosaltres aspirem a guanyar, i ella només pensa en la suma que li permeti continuar com sigui.
ERC és l’adversari dels Comuns?
En termes electorals a partir d’ara sí. Hi ha una confusió entre lleialtat i responsabilitat, i ERC ha tingut lleialtat a la ciutat i ha tingut una actitud responsable, i en decisions importants per a la ciutat hi hem estat i fins i tot hem pres la iniciativa. Hem fet possible que el pressupost de Barcelona sigui el màxim de la història i hagi tingut un creixement molt potent. Però això no vol dir que haguem tingut l’oportunitat de participar, ni remotament, de la gestió, i encara menys que estiguem en condicions d’assumir cap responsabilitat per les incompetències i desastres d’aquest govern. ERC busca ara una majoria clara.
ERC ja va guanyar unes eleccions, però els Comuns, el PSC i Valls van pactar.
Per això aspirem a guanyar-les ara amb més claredat, i la ciutat s’ha adonat del cost de l’acord que va permetre a Colau fer-nos fora. I ara ens necessita… però ens va expulsar, diria que personal i directament. Aquest govern no només està obsolet sinó que està produint dany a la ciutadania.
Detalli aquests danys, si us plau.
La seguretat i la neteja són els pilars bàsics de funcionament d’una ciutat. I com que aquesta base ja falla, encara es posa de manifest que no es crea ciutat ni en el sentit físic, ni econòmic ni social. La ciutat és tant o més desigual que fa vuit anys, tant o més òrfena de polítiques d’habitatge i igual o més expectant davant d’absències de planificació urbanística, que ha estat substituïda per un tacticisme explícit i conscient. En aquest moment, el PSC i els Comuns no són govern, són dues agències de màrqueting electoral funcionant en paral·lel. Per exemple, toca una campanya de l’Ajuntament que digui El present ja és futur?
De fet, tampoc no se sap quin és aquest futur. Barcelona està òrfena de model?
PSC i Comuns han tingut vuit anys per trobar una visió i una estratègia de ciutat, però no l’han trobada. La responsabilitat més explícita és de la senyora Colau, però en la mateixa mesura del PSC i els seus models de creixement econòmic.
Amb Xavier Trias la ciutat tenia un model?
M’agradaria que algú em digués de memòria què va fer el senyor Trias com a alcalde. Algú recorda alguna decisió? És molt típic de la dreta en el sentit sociològic i tradicional, no molestar, no fer res i minimitzar riscos, i ser simpàtic. Però això no és governar una ciutat. I justament, Collboni està fent de Trias, en absència del centre-dreta a la ciutat. La prova és que el primer que ha fet Trias és oferir-se com a crossa de Collboni. ERC està en condicions d’oferir una visió de ciutat i sobretot, de generar una complicitat amb la societat civil que en aquests anys s’ha perdut. Hi ha un distanciament incomprensible entre la ciutadania i la institució que cal recosir.
Tot just fa un any, vostè assegurava que els Comuns eren l’aliat natural d’ERC. Ho continuen sent?
ERC treballa per ser primers amb prou claredat i diferència com per tenir el lideratge explícit de la ciutat. A partir d’aquí, el mapa electoral ja dirà quines perspectives obre i quines tanca. La resta és fer especulacions.
Però ERC es pot entendre amb un Junts liderat per Xavier Trias?
ERC vol guanyar oferir un lideratge i una majoria clares. Però el que no farem és vendre conviccions i estratègies definides per fer content un o altre.
La pregunta no és aquesta, sinó si vostè replicaria un pacte com el de la Generalitat a l’Ajuntament.
Hi ha gent que només pensa en pactes, però ERC només pensa en guanyar i oferir a la ciutat una estratègia perfectament definida. Quan s’hagin produït les eleccions i coneguem les forces i febleses de les altres forces polítiques, ho veurem. Som un partit fresc, nou, carregat de passió i coneixement.
Quina relació té Ernest Maragall amb Xavier Trias?
Fa anys que no en tinc cap. Ell estava retirat de la política, i estem en terrenys ideològics perfectament diferenciats. Havíem tingut relació institucional, però fa molts anys. Ens hem anat trobant en actes públics i recepcions, però no es pot dir que sigui una relació.
Si l’ANC acabés presentant una llista cívica a Barcelona, com s’hi podria relacionar ERC?
L’ANC ja ho va fer amb Primàries. Aquesta llista emparada per l’ANC va ser un dels factors que va contribuir a deixar Barcelona sense una alcaldia independentista. Si ho volen tornar a repetir, és la seva decisió. En tot cas, és molt evident que tant des del punt de vista nacional com de ciutat, la concentració de vot per obtenir un lideratge fort i una majoria clara seran factors que la ciutadania tindrà presents el 28M, perquè ja té l’experiència que això de repartir vots i no saber qui fa què i qui lidera, no és desitjable. El conjunt de la ciutadania progressista i que se senti republicana ho ha de tenir clar.
Vostè serà el candidat d’ERC el 28M amb el 100% de probabilitats?
No veig cap altra xifra possible.
Alfred Bosch havia estat elegit candidat i finalment ho va ser vostè per decisió d’ERC. I si Trias es presenta, hi ha qui parla de moviments a ERC i el PSC per afrontar l’efecte que puguin tenir el candidat de Junts.
Tant Junts com el PSC certament especulen sobre els seus candidats perquè busquen solucionar un problema de representació, d’imatge pública i personal… ERC no té aquests problemes. Va prendre una decisió en termes democràtics interns com en termes polítics de la direcció del partit. Nosaltres ho tenim clar, no tenim dubtes i sabem per què hi sóc i quin és el meu compromís i el valor que puc representar.
Quina serà la primera gran dèria d’Ernest Maragall si és alcalde?
Canviar la relació entre la institució i la ciutat i enfortir el sector públic per treballar amb la complicitat de la societat civil, ara perduda. El govern actual ha deixat la ciutat en mans de totes les forces: en mans de l’Estat, del mercat, de la delinqüència.
I després?
Resoldre els forats negres que té la ciutat, començant per La Sagrera, la Zona Franca i altres punts de la ciutat deslligats, i altres temes com la mobilitat, que només es resoldran amb un lideratge metropolità fort que ara tampoc no hi és. No podem resoldre la mobilitat exclusivament des de l’Ajuntament. I en aquest sentit, l’Ajuntament està fent pagar a l’Eixample i a la ciutat els costos del que no s’ha sabut resoldre en termes d’estratègia metropolitana. La Superilla és una solució puntual però pot ser contraproduent si no mires la realitat de l’Eixample de forma global, perquè és un patrimoni universal. Ara l’estan utilitzant com a instrument d’una ideologia contra la contaminació, però no podem convertir l’Eixample en una víctima de la contaminació sinó afrontar-lo degudament.
ERC farà de Barcelona la capital efectiva del país?
És una de les renúncies d’aquest govern. El PSC i els Comuns han emmordassat nacionalment Barcelona. I ERC serà l’alliberament en aquest terreny, Barcelona tindrà veu i vot, exercint com a capital del país, no d’una determinada ideologia. Una de les urgències de Catalunya és l’establiment d’una aliança efectiva entre les ciutats i el conjunt dels territori, Barcelona i les altres ciutats del país. Hem de donar resposta a qüestions com la sobirania energètica i alimentària, el model productiu… cal un impuls de país que Barcelona ha de liderar, i és exactament el contrari de la Barcelona amagada, encallada i prohibida que tenim ara.
I pel que fa al conflicte polític amb Madrid, quin paper pot jugar la ciutat?
Barcelona ha d’exercir com a capital de Catalunya, i per tant, ha d’intervenir, estar present i acompanyar la solució que tots sabem que és la bona, el diàleg i la negociació. La solució del conflicte requereix un país fort, i Madrid només ens prendrà seriosament si oferim l’evidència d’un país cohesionat, de Catalunya sencera i ben travada. En l’acreditació de la nostra legitimitat, Barcelona ha de jugar un paper significatiu.
29 
22 
