La precampanya per les eleccions municipals de 2023 ja està en marxa, i amb ella les enquestes electorals. Amb dos dies de diferència, dos mitjans barcelonins han publicat sondejos que dibuixen pràcticament el mateix escenari. La primera posició és per a l’ERC liderada per Ernest Maragall, amb un nombre de regidors similar a l’actual. El segueix de prop el PSC de Jaume Collboni, que guanyaria dos seients més. En els dos estudis demoscòpics, els comuns d’Ada Colau queden en tercera posició amb dos menys.
Aquest diumenge ha publicat la seva enquesta El Nacional, elaborada per l’empresa Feedback. Apunta que d’aquí un any les tres forces de centre-esquerra ocuparien el pòdium i per extensió tornarien a disputar-se la formació d’un govern compartit. Tot i que encara queda molta cursa electoral per davant i alguns adversaris no han triat encara alcaldable, com és el cas de Junts, la tercera posició de Colau revela el desgast de 7 anys a l’alcaldia i de la marca de BComú que havia entrar en política aleshores amb l’empenta de la promesa de renovació a les institucions. És més, preguntats per si aconseguirà de nou la vara d’alcaldessa, una àmplia majoria d’enquestats (63%) creu que no se’n sortirà.
Divendres era el digital Metrópoli Abierta qui publicava enquesta, elaborada per Electomanía. I també col·locava ERC primera, PSC segon i BComú tercers. Ara bé, el nombre de regidors no coincidia. ERC creixia fins a 13 regidors, tres més que ara. El PSC n’aconseguia 11, tres més també. I els comuns es quedaven amb els 10 actuals. D’on sortia el creixement? De les dretes constitucionalistes.
La principal diferència entre les dues enquestes és l’escenari incert de la dreta. Els independentistes de Junts per Catalunya trigaran uns pocs mesos a decidir qui succeeix Elsa Artadi, però a falta de saber si hi haurà un efecte sorpresa amb un fitxatge potent, els dos sondejos donen al voltant de 5 regidors a Junts, els mateixos que té ara.
El grup molt atomitzat de partits de dreta unionista per ara no es planteja fer pinya amb candidatures conjuntes, com ja va explicar el TOT Barcelona. Hi ha una pugna que sembla irresoluble per acordar quin partit i quin líder encapçalaria una eventual llista compartida. No obstant, els tres partits d’aquest espai polític amb representació avui a Barcelona ho tenen magre: Ciutadans amb Luz Guilarte de líder, el PP fracturat internament pel lideratge de Josep Bou, i les restes del grup de Manuel Valls ara anomenat Valents i pilotat per Eva Parera. Els tres s’exposen a quedar fora del consistori si no arriben al llindar mínim del 5% de vots. I, a més, se’ls afegeix la irrupció d’una competidora forta: Vox.
L’enquesta d’El Nacional dóna entrada justeta a Cs (3 regidors) i VOX (3) i deixa a la corda fluixa al PP (0-2). Eva Parera per tant quedaria fora tot i la seva aspiració d’aglutinadora de sectors dretans de Barcelona. En canvi al sondeig de Metrópoli Abierta, únicament entra Cs amb 2 regidors i dibuixa un plenari amb només 5 forces com fa una dècada, en comptes de les 7 actuals.
Una altra formació que ronda el llindar d’accés és la CUP. Va tenir representació municipal per primer cop el 2015, durant el primer mandat de Colau. La va perdre el 2019. I ara, sense candidat presentat ni tampoc presència mediàtica des de fa tres anys, és una incògnita als sondejos. A la d’El Nacional entra pels pèls, amb un 5,13% dels vots i 0-2 regidors. A la de Metrópoli Abierta no aconsegueix entrar per un 3,3% de paperetes. Finalment en aquesta última enquesta s’exploren també les opcions que tindria una candidatura nova encapçalada per l’expresident blaugrana Sandro Rossell, tot i que per ara aquest projecte són bàsicament especulacions a la premsa. El sondeig li dona un 4,7% de vots, que el deixa a les portes d’entrar al consistori però sense opcions d’un paper rellevant a la política municipal.
6 
4 
