El tercer Pla de Barris cobrirà 7 veïnats més sense salt metropolità ni més pressupost

Invertirà 150 milions d'euros en 23 territoris entre 2021 i 2024

El Pla de Barris 2021-2024 de Barcelona s’ampliarà a 7 barris més i arribarà a un total de 23. Així ho ha anunciat l’Ajuntament de la ciutat en la presentació del nou pla, el tercer que impulsa el govern d’Ada Colau, que mantindrà la dotació pressupostària de 150 milions d’euros que ja tenia el pla antic i per tant tocaran menys diners a cada veïnat beneficiari. Tampoc hi haurà salt metropolità, com volia el govern dels comuns, i l’àmbit d’actuació seguirà sent la capital catalana.

L’Ajuntament ha justificat la incorporació de set nous barris al Pla de Barris per la incidència que la pandèmia tindrà especialment en les zones vulnerables. Els set nous barris són Verdum, Can Peguera, Turó de la Peira i La Prosperitat (Nou Barris), el Carmel i Can Baró (Horta-Guinardó), el Poble-Sec (Sants-Montjuïc), i tot el Raval sencer ja que fins ara només s’havia actuat sobre el Raval-Sud.

El regidor de Presidència i Pla de Barris, Jordi Martí, ha lamentat que no s’hagi pogut ampliar el pressupost respecte als darrers quatre anys però ha assegurat que s’ha fet un esforç per mantenir-lo tenint en compte la crisi derivada del coronavirus. Com a novetat, el nou pla també suma un nou àmbit d’intervenció basat en la sostenibilitat ambiental i l’emergència climàtica, i també busca tenir especial incidència en l’àmbit d’educació i salut pública.

Sense salt metropolità

Per la seva banda, el president del Consell Assessor del Pla de Barris, Oriol Nel·lo, ha lamentat que el pla estigui “limitat” i no es pugui estendre a la resta de l’àrea metropolitana perquè, segons ha argumentat, les desigualtats no són només a la capitat catalana sinó que també existeixen a l’interior dels municipis de la zona. “És absolutament necessari que l’esforç que fa Barcelona es pugui ampliar a tot l’àmbit metropolità”, ha reclamat. En un sentit similar s’ha expressat Martí, que ha reivindicat que cada vegada més les desigualtats no entenen de fronteres municipals.

Reduir soroll i rehabilitar edificis

A aquest nou pla de barris s’hi afegeix un nou àmbit d’intervenció, que se centrarà en la sostenibilitat ambiental i l’emergència climàtica. El consistori ha assenyalat que s’intentarà afavorir la mobilitat no contaminant i reduir els impactes que el soroll i cotxes generen al barri, se seguirà promovent la rehabilitació energètica dels edificis i es promourà sistemes d’energia verga amb retorn social.

Aquest nou àmbit se suma als cinc existents: drets socials, equitat de gènere i acció comunitària; habitatge; ocupació, impuls econòmic i economia social; espai públic i accessibilitat; i educació i salut pública. Precisament sobre aquest darrer Martí ha assenyalat que s’hi farà “especial incidència” de resultes de la crisi sanitària per al covid-19.

Barris prioritaris i secundaris

Tot i l’ampliació de barris s’ha mantingut l’actuació intensiva a 8 dels 16 barris de l’edició anterior –Zona Nord, Trinitat Nova, Roquetes i Verdum, Turó de la Peira i Can Peguera, la Prosperitat, Trinitat Vella, Besòs i el Maresme, Raval, Carmel i Can Baró i Poble Sec-.

A banda, l’Ajuntament ha destacat que el nou Pla de Barris tindrà dos nivells d’intensitat. Així, hi haurà 5 plans de barris amb un desplegament de polítiques estructurals i de manteniment: Bon Pastor i Baró de Viver, la Verneda, Gòtic Sud, Sant Genís i la Teixonera i la Marina (de Prat i de Port Vermell). Segons l’ajuntament, a aquestes zones s’hi mantenen programes educatius, de rehabilitació i ocupació que requereixen una aplicació més llarga en el temps per revertir tendències, però sense una dotació específica per obres.

Martí ha aclarit que la selecció dels barris no s’ha determinat per indicadors de salut pública derivats del coronavirus, però sí que s’ha tingut en compte el possible impacte que la crisi econòmica hi tindrà ja que els indicadors que han marcat la tria són els nivells de segregació i vulnerabilitat.

Part del pla vigent quedarà sense executar

Martí ha assenyalat que el pla 2017-2020 està a dia d’avui un 91% de l’execució total i està previst que s’acabi el mandat amb entre un 94 i un 95% executat. Segons ha explicat no s’ha pogut completar al cent per cent a causa de l’aturada provocada pel coronavirus.

Al llarg d’aquests quatre anys s’han desplegat més de 600 accions, de les quals el 68% incideixen en l’educació i els drets socials. A més, s’han executat 73 obres de les quals 11 són millores de centres educatius, 49 impacten directament en millores de l’espai públic i 13 són millores o construccions de nous equipaments comunitaris. El pressupost, que també era de 150 milions d’euros, s’ha repartit en 32,5 en l’àmbit educatiu, 20,4 en drets socials, 16,7 en habitatge, 14,1 en ocupació i impuls econòmic i 66,1 en espai públic.

Segons han remarcat des de l’ajuntament, el pla s’ha hagut d’adaptar al coronavirus i s’han orientat les accions a abordar els problemes derivats d’aquesta crisi, amb mesures com la creació de 7 oficines d’acompanyament per facilitar l’accés a famílies a les diverses ajudes en marxa, el reforç d’oferta cultural i de lleure per a infants; la reducció de la bretxa digital o l’impuls d’una alimentació saludable.

Nou comentari