Un colpista franquista encara compta amb la més alta distinció que atorga l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta de José Fariña Ferreño, un feixista pròxim al dictador Francisco Franco que va ser director general del Banco de Crédito Local del 1938 al 1968. L’Ajuntament d’Ada Colau va revocar l’any 2019 diverses medalles que ajuntaments franquistes havien atorgat a personalitats del règim, però aquesta els va passar per alt. En la relació de medalles entregades a què ha tingut accés aquest diari s’indica quines van ser revocades, i la de Ferreño apareix com a vigent.
En la Gaceta Municipal de Barcelona del 20 de febrer de 1968 es recull “otorgar la Medalla de la Ciudad, en su categoría de oro, al excelentísimo señor don José Fariña Farreño -el cognom apareix amb a, però totes les referències documentals trobades apareixen com a Ferreño-, Director-Gerente del Banco de Crédito Local de España, por los méritos contraídos con la Ciudad a través de los años, y que han culminado en su eficaz ayuda personal a la celebración en Barcelona del IV Congreso hispano-luso-americano-filipino de Municipios”.
Portaveus de l’Ajuntament, consultats pel TOT Barcelona, asseguren que es tornarà a revisar la llista de distincions: “El mandat anterior ja vam fer un primer pack de retirada de distincions a persones vinculades amb el règim franquista i continuarem analitzant totes les distincions municipals per detectar d’altres casos similars”, en referència al fet que Fariña mantingui la seva medalla.
Però quina és la dimensió del personatge? Al llibre Os Restos do Franqquismo en Galiza, exaltación, honras, privilexios e distincións a golpistas, franquistas e criminais (edicións Laiovento, 2020) del sociòleg Manuel Monge González es descriu Fariña com un “feixista i colpista, una persona molt pròxima a José Calvo Sotelo i totalment implicat en la preparació de la sublevació del 18 de juliol de 1936. La primavera del 1936 excercí d’enllaç entre el general Sanjurjo i militars colpistes, duent un missatge des de Lisboa per al general Varela, que era a Càdis”. El missatge deia: “De parte del General Sanjurjo, que tu puesto está en Madrid y que contestes só o no”. La idea que Varela es fes càrrec de Madrid havia partit de l’Almirant Ramón de Carranza, que era amb Sanjurjo a Portugal. És a dir, que Fariña va fer de connexió entre colpistes per conspirar en contra de la República. Cal recordar que Sanjurjo, Varela i Carranza van ser part activa i col·laboradors del cop d’Estat contra la Segona República espanyola.
L’autor també explica a aquest mitjà que, d’altra banda, José Fariña Ferreño va ser una persona de confiança del dictador Franco i una peça important en la repressió feixista, tal com es recull a l’obra Entre propaganda i espionatge: la delegació especial per a la informació dels residents al territori alliberat a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), dels professors Dolores Ruíz-Berdum, Allberto Gomis Blanco i Antonio González Bueno de les Universitats d’Alcalà i Complutense de Madrid.
Segons aquest estudi, Fariña va liderar una “organització formada per personal voluntari, destinada formalment a recopilar informació sobre les persones que es trobaven a Madrid i, posteriorment a la resta del territori sotmès per les tropes franquistes i les dades de les quals es van utilitzar amb finalitats repressives, durant la guerra i, particularment, al final de la mateixa”. Expliquen com Fariña va aconseguir liderar aquesta organització, que va arribar a redactar 1.200.000 expedients: “El novembre de 1936, l’exèrcit insurgent va pensar que l’entrada de les seves tropes a Madrid seria imminent. Va sorgir llavors la necessitat d’obtenir informació ràpida i precisa sobre els fets que van tenir lloc a la capital durant la “dominació marxista”. I una de les persones de l’entorn més proper de Francisco Franco, José Fariña Ferreño, va idear l’anomenada Delegació d’Informació de Residents a Madrid (DIDREM).
Es van reconèixer els “serveis” de Fariña Ferreño a favor de la dictadura el primer d’abril de 1944 quan va rebre de mans de José Luis Arrese, secretari general de la Falange Española, l’Encomienda con placa de la Orden de Cisneros, distinció atorgada per premiar els destacats serveis dels quals han demostrat un alt esperit de devoció en les tasques d’ampliació de la Pàtria.
Aquests “serveis” de Fariña també van ser reconeguts a Cadis, inaugurant-se en aquesta ciutat el 1959 el grup de cases Fariña Ferreño; i el 1969 va ser distingit com a Fill Adoptiu de Cadis. Amb el nou govern municipal, la junta de govern local de Cadis va aprovar el juliol de 2018 la retirada de la placa d’aquest grup de cases, així com de la placa Barriada Queipo de Llano. El 1961 va rebre la Medalla al Mèrit al Treball, en la seva categoria d’or, pels seus esforços “sempre en línia amb el servei i la lleialtat al Règim i els interessos públics” (Decret 1995/1961, de 13 d’octubre, BOE, de 24 d’octubre de 1961).
Manuel Monge, sociòleg i professor especialitzat en memòria històrica, ha dedicat els seus estudis a denunciar la vigència del vestigi franquista a Galícia i recorda que aquest colpista encara posseeix la Medalla de Plata de la Ciutat de La Corunya (concedida el 6 de juny de 1950, amb Alfonso Molina com a alcalde), la Medalla d’Or de la Ciutat de La Corunya (concedida al Ple del 25 de setembre de 1962), així com un carrer al barri del Castrillón. José Fariña Ferreño va rebre aquestes distincions, tal com es recull a l’acta del ple, “com a recompensa i reconeixement als seus mèrits i dedicació a La Corunya, des de l’alt càrrec de director general del Banc de Crèdit Local”. Aquest organisme oficial va facilitar amb els seus crèdits la realització d’obres per part dels ajuntaments i per això es va considerar com un “benefactor”, mereixedor de distincions honorífiques.
I és que quan fallen les subscripcions populars, promogudes per la Junta Pro Pazo del Caudillo, per pagar l’elevat cost de compra del pazo de Meirás, el Banc de Crèdit Local liderat per Fariña Ferreño concedeix un préstec de 500.000 pessetes per finançar la compra i les reformes necessàries al pazo de Meirás.
22 
