El candidat del PP per a les eleccions municipals de Barcelona, Josep Bou Vila, va militar en l’ultradreta i encara hi manté una relació discreta, segons indiquen diversos documents dels anys 70 i actes en els quals ha participat més recentment. En concret, el maig de 1978 es va afiliar a Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar que va voler aglutinar l’extrema dreta un cop mort Francisco Franco. És un fet de la seva biografia que el candidat no esmenta mai. Aquest diari s’ha posat en contacte amb l’equip de comunicació de la campanya de Bou però no han sabut donar resposta a la notícia, tot i que se’ls ha avisat amb tres hores de marge.
El Tot Barcelona ha pogut trobar el rastre d’aquest passat ultradretà de Bou entre els documents de l’arxiu del periodista Xavier Vinader, on se’l pot identificar, no només pel nom i els dos cognoms, sinó també per l’edat, l’ofici i altres dades personals. Tot i que es podria pensar que aquesta militància és antiga, diversos indicis apunten que encara s’hi sent vinculat: Bou ha flirtejat els últims temps amb organitzacions d’extrema dreta com Somatemps i fins i tot cita reiteradament una frase de José Antonio Primo de Rivera en els seus discursos.
Posem-ho en context. El 30 de novembre de 1978 Fuerza Nueva, el partit ultradretà liderat per Blas Piñar, va omplir el palau d’Esports de Barcelona per fer un gran míting en contra de la Constitució espanyola. Un text que s’havia de refrendar pocs dies després, el 6 de desembre, ara fa 40 anys. La crònica de l’acte la recull el número 622 de la revista homònima del partit, que va sortir el 9 de desembre d’aquell any i deia així: “En el Palacio Municipal de Deportes de Barcelona tuvo lugar el pasado jueves, dia 30 un acto de afirmación nacional, dentro de los que se han venido desarrollando en la campaña en favor del NO a la Constitución (…) Entre una multitud enfervorecida flameaban centenares de banderas de nuestra agrupación, de Falange y de la Tradición, al mismo tiempo que se daban repetidos gritos de NO a la Constitución, junto a otros que hacían referencia a la unidad de España y a la memoria de Francisco Franco. Se inició el turno de oradores dirigiéndose en primer lugar a los asistentes José Maria Torrellas, delegado regional de Fuerza Joven en Cataluña, quien en todo momento se refirió a la juventud sana de nuestra agrupación y a su postura negativa ante el proyecto constitucional…”.
L’advocat i activista espanyolista José María Fuster-Fabra Torrellas, al text citat com a José María Torrellas, ja que en aquell moment encara no s’havia invertit els cognoms tal com faria a principis dels 80, va ser una de les parsonalitats que va destacar a l’acte. Fuster-Fabra, més conegut en aquella època com a ‘Torrellas’ entre els cercles falangistes de la ciutat, va tenir un ascens meteòric al partit postfranquista.
Segons consta a la documentació de Fuerza Nueva, que el periodista Xavier Vinader va custodiar durant anys, va afiliar-s’hi el gener de 1978; pocs mesos després Fuster-Fabra ja exercia de delegat provincial de les joventuts del partit, Fuerza Joven, a Catalunya. Al mateix plec de documents corresponents a les altes d’afiliació que va tenir la seu de la demarcació de Barcelona l’any 1978, on hi figura el nom, edat i professió del mateix Fuster-Fabra, hi apareix un altre nom destacat que darrerament ha saltat a tots els mitjans de comunicació: José Bou —o Josep, segons on s’hagi de presentar— actual candidat del PP a la capital de Catalunya.
Document intern de Fuerza Nueva on figura l’alta com a militant de José María Fuster-Fabra.
José Bou Vila, un jove forner afiliat a Fuerza Nueva
Mig any abans que es fes el míting de Fuerza Nueva a Barcelona, el maig de 1978, es van afiliar al partit de Blas Piñar 64 persones de la demarcació de Barcelona. Entre aquells nous militants hi havia José Bou Vila. El nom de Bou apareix fins a tres cops en diferents documents interns del partit. En un primer arxiu hi trobem el seu nom acompanyat de l’edat i l’ofici, dues dades que el delaten. De professió, “panadero” —l’únic forner entre diversos oficis, estudiants, funcionaris i administratius— i amb 23 anys. L’edat també coincideix: Josep Bou va néixer l’any 1955 i per tant, el 1978 tenia, efectivament, 23 anys.
Detall del document on figura nom, ofici i edat dels nous afiliats el maig de 1978, amb Josep Bou.
Però aquestes no són les úniques dades que proven la militància de Bou a l’extrema dreta durant la Transició. Hi ha un segon document corresponent al mateix plec on hi figura una adreça, aparentment inexistent, arran d’un error de transcripció. Al document hi apareix el carrer Congova, una via que no ha existit mai al nomenclàtor de Barcelona. Segons ha pogut comprovar el Tot Barcelona, aquesta mena d’errors eren recurrents entre la documentació del partit, fruit, possiblement, d’un una mala transcripció a màquina a partir d’unes sol·licituds de militància que s’omplien a mà.
Document de Fuerza Nueva on figura l’adreça que vincula Josep Bou amb l’antiga seu social de la seva empresa.
Resseguint els codis postals de la zona (llavors seguien una numeració diferent de l’actual) es pot comprovar que el que sí que hi ha és el carrer de Góngora, situat a Nou Barris, al barri de Verdum. Segons un mapa del 1978, el CP 33 que figura a l’adreça corresponia al barri contigu, tot just un centenar de metres en línia recta, ja que en realitat a Góngora 42 hi corresponia el CP 31. La dada de l’adreça és clau perquè vincula directament Josep Bou amb el forn de pa de la família, al número 42 del carrer de Góngora, on hi havia hagut fins fa pocs anys una fleca i l’anterior seu social de Jaime Bou S.A., l’empresa propietat de Josep Bou, actualment domiciliada a Montcada i Reixac, i on tenen la panificadora central.
El nom de l’alcaldable del PP també apareix en un tercer document, datat dos mesos després que fes la sol·licitud d’ingrés al partit, on consta una relació dels carnets d’afiliat lliurats als militants. Segons aquest paper, li van donar el carnet el 17 de juliol de 1978.
El tercer document de Fuerza Nueva on apareix el nom de Bou.De filtrejar amb Somatemps a citar José Antonio
El nom de Josep Bou era, fins ara, poc o gens conegut entre els cercles polítics catalans. Tampoc el coneixen a Vic, l’origen que reivindica el candidat del PP. Els periodistes més veterans de la capital osonenca no el recorden. Bou va començar a assolir rellevància pública quan va assumir la direcció d’Empresaris de Catalunya (EDC) un cop mort Mariano Ganduxer, el seu primer president. L’aparició d’aquesta patronal —amb una activitat més política que no empresarial— coincideix en el temps amb el llançament de Societat Civil Catalana (SCC). EDC es presenta en societat amb un acte a l’Hotel Meliá Sarrià l’11 de desembre del 2014, pocs mesos després de la fundació de SCC, l’abril d’aquell any. L’eclosió de SCC va comportar, de facto, l’aparició de tot d’organitzacions a l’òrbita d’aquesta associació espanyolista.
Mariano Ganduxer no només va estrenar la presidència d’EDC, sinó que també va ser un dels primers i destacats membres de l’organització d’extrema dreta Somatemps i de l’associació espanyolista SCC. Així consta en les fotografies que ell i altres membres de Somatemps van fer-se reunits amb Maria de los Llanos de Luna quan era la delegada del Govern espanyol a Catalunya i en els documents interns de SCC que el situen com a membre fundador d’aquesta entitat. Però Ganduxer va morir el febrer de 2015, fet que va donar pas a la presidència de Bou.
A diferència de Ganduxer, el nom de Josep Bou no consta entre els impulsors de Somatemps o de SCC, tot i que sí que ha participat en diversos dels actes de l’entitat. El 12 d’octubre de 2017, en plena tensió postreferèndum, va ser un dels oradors a l’acte espanyolista de la plaça de Catalunya de Barcelona, on van participar partits parlamentaris, organitzacions d’extrema dreta i tota mena d’entitats espanyolistes sota el paraigua de SCC.
Josep Bou, en nom d’Empresaris de Catalunya, va fer un discurs inflamat i patrioter, arrencant els aplaudiments amb el tòpic “ya sabéis que como en España no se come en ningún sitio del mundo”. Però el moment estelar del discurs de Bou, fent embogir la plaça, va arribar quan a ple pulmó va cridar “¡España es irrevocable!”.
Tres mesos abans, el juliol de 2017, Josep Bou havia participat al IV Congrés de Catalanitat Hispànica que l’organització d’extrema dreta Somatemps va fer a Barcelona. Bou va fer el seu discurs al costat de Josep Alsina, president de l’organització i amb un passat marcat per la militància al Partido Español Nacional Socialista (PENS) i a Fuerza Nueva i que fa dos anys escrivia un eloqüent article a la web de Somatemps: Somos hispanistas, no constitucionalistas. Del pas de Josep Bou per aquell congrés en tenim aquest vídeo que acaba amb la mateixa sentència que faria embogir els assistents de l’acte de SCC tres mesos després: “España es irrevocable”.
Després d’aquells dos actes, el 19 d’octubre de 2017, Josep Bou repetia altre cop la frase en un acte que va fer a Granada. Tal i com recull la crònica del diari Ideal, Bou digué “Cataluña está en una situación crítica, pero España es irrevocable”.
Vista l’afició de Bou per aquesta sentència, algú podria pensar que la frase “España es irrevocable“ és de collita pròpia. Però ni és una frase casual, ni tampoc és espontània. Es tracta d’una afirmació ideada pel fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera:
“España es irrevocable. Los españoles podrán decidir acerca de cosas secundarias; pero acerca de la esencia misma de España no tienen nada que decidir“. Aquest és el fragment d’un text de José Antonio que duu el mateix títol que la frase tan repetida per Bou “España es irrevocable” i que condensava part del pensament sobre Catalunya del líder falangista. El text original va ser publicat al setmanari falangista F.E. el 19 de juliol de 1934 i és citat en incomptables webs de propaganda nazifeixista. Fins i tot La Falange actual, una de les organitzacions que es consideren hereves de la fundada per José Antonio, n’ha fet campanyes virals amb aquest mateix lema.
Fleques i pisos: els negocis de Josep Bou
L’empresa de Josep Bou és el resultat del negoci del pa que va començar a construir al seu oncle, Juan Bou Costa, quan va obrir el seu primer forn al carrer de la Llibertat del barri de Gràcia l’any 1953. Segons relata el mateix Josep Bou en diferents publireportatges en premsa escrita, el negoci va agafar embranzida quan l’any 1957 quan el seu oncle i el seu pare, Jaime Bou Costa, van obrir un altre forn a Nou Barris l’any 1957. Precisament a Nou Barris, el mateix districte on hi figura l’antiga seu social de Jaime Bou S.A., al carrer Góngora, la mateixa adreça –amb errors– que apareix als papers de Fuerza Nueva, on actualment hi ha un edifici de nova construcció sense rastre ja de cap forn.
Segons l’hemeroteca de La Vanguàrdia, els anys 60 i 70 del segle passat, hi havia hagut un forn al carrer Góngora número 42 de Barcelona, així consta en un petit anunci de serveis sobre fleques obertes en diumenge 10 d’abril de 1976, dos anys abans que Bou s’afiliés com a militant al partit de Blas Piñar. La web de l’empresa Jaime Bou S.A. diu que es va fundar l’any 1985 fruit de “l’experiència obtinguda des de 1957 en l’elaboració artesanal del pa”. Actualment l’empresa és administrada per Josep Bou Vila i està sota la direcció general de María Moya Ogayar. La cadena de forns compta amb 13 fleques ubicades a Barcelona i poblacions de la mateixa demarcació com Mollet del Vallès, Sabadell, Cornellà de Llobregat o Montcada i Reixac, on hi ha la seu social i la central panificadora de l’empresa.
Però no és la única seu social amb la mateixa adreça de Montcada i Reixac, ja que també hi apareix una altra empresa propietat de Bou: Bahía Franc S.L., que es dedica al sector de la construcció i promoció d’habitatges. Precisament a la web d’aquesta petita promotora tornem a topar amb l’adreça en qüestió: carrer de Góngora 42, on hi havia hagut el forn que va obrir el seu pare i la primera seu social de l’empresa de fleques, l’adreça que figura al fitxer de Fuerza Nueva i on actualment hi ha un edifici propietat de la promotora genstionada per Josep Bou amb pisos, places de pàrquing i un local a la venda.
2 
