Ara fa un any mal comptat, el 17 de juny de 2023, els vots del PP i Comuns van donar-li l’alcaldia a Jaume Collboni. Xavier Trias entrava als passadissos de l’Ajuntament pensant que tornaria a ser alcalde, però un gir de guió in extremis dels populars –també de la formació d’Ada Colau– va donar Barcelona als socialistes. Un any més tard, Daniel Sirera (PP) rep el TOT Barcelona al seu despatx. L’entrevista fa una setmana que està tancada, i el mateix Sirera pensava que seria per valorar l’entrada d’ERC al govern. Però encara no. No ha esmorzat, diu, i es pensa sense pressa les preguntes difícils. Si més no, les que el poden comprometre. El popular avisa Collboni que no l’enganyarà “dos cops” i celebra que “hagi entès” que Barcelona necessita una “política de grans esdeveniments”.
Des de fa un any, a vostè l’uneix una cosa amb Ada Colau: l’alcaldia de Collboni. Encara el persegueix aquesta decisió?
A mi, amb Colau no m’uneix ni tan sols això, perquè quan vaig votar la investidura de Jaume Collboni, l’única condició que li vaig posar és que ella no entrés al govern municipal. Suposo que em perseguirà molt de temps aquesta decisió, i no me’n penedeixo. Collboni no és el millor alcalde que pot tenir la ciutat de Barcelona, sense dubte. Ha mantingut moltes polítiques de Colau i amb uns altres temes arrossega els peus. Però és que jo no podia permetre que la ciutat de Barcelona es posés al servei de Carles Puigdemont i de la seva aventura independentista. Pocs dies abans del pacte Trias-Maragall el president Aragonès va reclamar pactes independentistes per fer front a un futur govern del PP a Espanya. Jo vaig entendre el missatge i vaig actuar en conseqüència.
Diu que no es penedeix. Això vol dir que ara, si tornés a haver-hi aquest escenari, també votaria Collboni?
És que el PSC d’avui no és el PSC de fa un any. El de fa un any deia que no estava a favor de l’amnistia, que era absolutament inconstitucional. Jaume Collboni deia que mai pactaria el govern municipal amb un partit que no respectés Espanya. I ara vol pactar amb ERC. Per tant, el PSC ha canviat. Jo segueixo al mateix lloc. Vaig dir que mai faria alcalde de Barcelona un separatista i que no permetria que Colau estigués al govern. I ho he complert.
Però hi ha un preacord entre el govern de Collboni i ERC per ampliar el govern, que encara han de validar les bases. ERC és un partit independentista i, si s’acaba concretant, l’independentisme sí que acabaria entrant al govern, d’alguna manera.
Ho hem de veure, perquè Collboni va dir que abans de l’estiu hi hauria un pacte tancat a l’Ajuntament de Barcelona, i avui és el primer dia de l’estiu, i aquest pacte no s’ha concretat…
No s’ha concretat perquè la militància d’ERC no l’ha avalat, encara, però el preacord entre els republicans i Jaume Collboni existeix.
Sí, pot haver-hi un preacord, però també li dic que qui està incomplint la seva paraula no és Daniel Sirera o el PP, és Jaume Collboni, que va dir que mai governaria amb un partit que no respectés Espanya.
Vostè ha dit que va canviar el vot 15 minuts abans de Ple perquè Collboni li assegura que els Comuns no hi entraran. També li va preguntar per si negociaria amb Junts o ERC?
No, no, no li vaig preguntar perquè ell va dir, en diverses entrevistes, que mai faria entrar un partit que no respectés Espanya. I, per tant, els partits que han estat responsables del Procés, que 9.000 empreses se n’hagin anat de Catalunya, que van encoratjar que Barcelona cremés i que fos la zona zero dels conflictes, van ser ERC i Junts. Per tant jo no puc entendre que l’alcalde de la ciutat vulgui incorporar aquesta gent que tan mal ha fet a Barcelona.
En tot cas, diu que no es penedeix. Pero ara podria justificar votar el mateix?
En aquell moment vaig haver d’escollir entre ‘esglai i mort’, i ara hauria d’escollir entre ‘mort i mort’. Per tant, ara em costaria moltíssim fer allò que vaig fer el 17-J. I segurament m’ho plantejaria d’una altra manera.
A què es refereix? L’alternativa era votar-hi en contra i que Trias fos alcalde.
Els dos partits, ara mateix, per mi són la mateixa cosa. I, per tant, hauríem de veure quina és la situació que es plantejaria. Vaig fer el que havia de fer, el que crec que era el millor per a Barcelona. A l’alcalde sempre li dic el mateix: a mi se m’enganya una vegada i la vida és molt llarga. D’aquí a tres anys hi ha eleccions municipals, i algú pot necessitar els vots del PP. I repeteixo, només se m’enganya una vegada.
Sent que Collboni l’ha enganyat.
Encara no, però no soc ximple tampoc. Veig per on va la cosa. I també veig que l’interès de Collboni no és un interès de ciutat, sinó personal. Diu que necessita ampliar el govern perquè hi ha molta feina i vol ampliar-lo amb cinc regidors, que no suma majoria. Per tant, està pensant en la ciutat de Barcelona o a poder descansar un cap de setmana? Aquesta és la pregunta que jo em faig. I la resposta que trobo és que vol incorporar més regidors simplement per la comoditat de repartir el treball. No perquè Barcelona necessiti les polítiques d’ERC, que són el pitjor de Colau i el pitjor del separatisme. Si es tracta de tenir més regidors, podria perfectament plantejar-li al PP, que només tenim un regidor menys, però ell opta per ERC. Per què?
Vostè hauria entrat al govern de Collboni?
Segurament, perdona, incorpora ERC perquè li ho demana Illa o Sánchez, a canvi d’un govern a Catalunya o l’estabilitat del govern d’Espanya. Si a mi Collboni em demanés d’entrar al govern li diria que no. L’alcalde em desconcerta molt. No sé ben bé si està a favor del progrés, de les inversions, del creixement econòmic o si hi està en contra.
Com és ara la seva relació amb Xavier Trias?
La meva relació amb Xavier Trias sempre ha estat cordial. I aquells dies va ser cordial. Jo mai el vaig enganyar.
Trias no diu el mateix.
Bé, ell dirà el que digui.
Diu que vostè, abans de la investidura, li va prometre que l’avisaria si canviava d’opinió i votava finalment Collboni, i que no ho va fer.
És que ho vaig decidir deu minuts abans d’entrar al ple. Quan vaig tenir a les meves mans un comunicat dels Comuns dient que passaven a l’oposició. Vostès poden mirar en quin moment es va enviar aquell comunicat.
No va tenir un moment de fer una petita trucada?
El senyor Trias ja estava dins del Saló de Cent i jo estava amb els meus regidors en una sala decidint entre tots quatre què es votava. Per tant, això va ser una foto-finish total. Però també és veritat que jo, en el seu moment, quan ell va arribar a l’acord amb ERC, el vaig trucar i li vaig dir ‘escolta, Xavier, això va de debò?’ I em va dir ‘sí, sí, això va seriosament, i tu m’hauràs de votar perquè tu no pots votar el PSC a un mes d’unes generals’. I li vaig dir, si tu arribes a un acord amb ERC jo exploraré acords amb el PSC. Per tant, jo no el vaig enganyar. Sempre he dit què volia fer, ho he dit en públic. I jo, a en Xavi Trias, em sap greu, és veritat, no li vaig explicar que votaria a Collboni una hora abans del ple, però perquè jo tampoc ho tenia clar.
Va plantejar-se pactar amb el PSC després que Junts formalitzés un acord amb ERC.
El que jo tenia molt clar és que volia complir la meva promesa electoral. I no volia fer alcalde un separatista, però tampoc que Colau estigués al govern municipal. I això em va costar una mica més, perquè Jaume Collboni insistia a governar amb Colau. Per tant, només uns minuts abans del ple li dic a Jaume Collboni que si es governen amb Colau no serà alcalde, i aleshores és quan Collboni es mou, el Partit Socialista es mou, Yolanda Díaz es mou, Madrid es mou… No pel PP, sinó per l’esquerra, per dir-li a Colau que votés Jaume Collboni i que sortís del govern municipal. I això és el que ha passat.
Vostè remarca que només se l’enganya un cop, però els Comuns insisteixen en el tripartit, i certament, el PSC no té majoria. Per tant, aquesta temptació hi és. Té el compromís o la certesa que Collboni no permetrà l’entrada dels Comuns al govern?
No, no, amb els socialistes no pots tenir certesa de res, perquè avui diuen una cosa i demà fan la contrària. Jo li demano que no governi amb ningú. El missatge que van donar els ciutadans de Barcelona el 28-M és que aquí no hi ha una majoria clara i, per tant, s’ha d’acordar tot amb tothom. Aquest és l’esperit de Barcelona. No governar uns en contra dels altres. I tothom hem de posar de la nostra part perquè Barcelona sigui governable. Renunciar a coses? Òbviament. Quan no tens majoria has de renunciar a coses. Barcelona requereix consens.
La mateixa nit electoral, Collboni diu que Barcelona ha votat “canvi i progrés”.
El que no acabo d’entendre és què vol dir progrés. Les ciutats que més progressen en aquest país són les que governen el PP. Què vol dir ser progressista? Deixar el Raval com està? Això vol dir ser progressista? Que la gent se n’hagi d’anar de Barcelona perquè no té habitatge? Collboni està pensant en el seu partit, no en Barcelona. I jo estic pensant en Barcelona. I per tant jo el que li dic a Collboni és: no lliguis el teu futur ERC i Comuns. Hi ha coses que es poden pactar amb Junts o amb el PP, i, per tant, negociem. És veritat que Collboni ni vol negociar ni vol parlar, ni li agrada. Però a l’altre costat hi ha un Junts i una Colau, que també prioritzen els seus interessos particulars per sobre de la ciutat i si no entren al govern no parlen de cap millora.
Saltem a l’altra banda de Sant Jaume, perquè ara mateix s’està negociant el futur govern de la Generalitat. Illa i Puigdemont són els dos que s’han proposat per la investidura. En el cas de Puigdemont, ha dit que si no aconsegueix ser investit deixarà la primera línia política. El PP es podria entendre amb Junts aleshores?
Nosaltres ens centrem en tots aquells que volen construir i fer coses positives. Qui vol trencar, qui vol destruir, enredar, no són bons companys de viatge. Ara mateix el que veig és que hi ha un Carles Puigdemont obsessionat amb el seu futur personal i polític. No estan pensant en Catalunya, ni molt menys en Espanya. Ells han escollit aquesta via i, per tant, nosaltres no tenim gaire a veure amb aquests.
No seria el primer cop que el seu líder a Madrid, Núñez Feijóo, obre la porta a una entesa amb Junts.
Sí?
Sí, poc abans de la seva sessió d’investidura, Feijóo, en una entrevista a El Mundo diu que Junts “no és un rival polític i ideològic per al PP” i que els oferiria escoltar “les seves reivindicacions”. Potser Feijóo no sabia aleshores que Junts volia l’amnistia i el referèndum.
Si és que aleshores no se sabia que l’amnistia i el referèndum era la reclamació de Junts.
Núñez Feijóo no sabia que Junts demanava l’amnistia i un referèndum?
No, és que no ho demanaven. Jo vaig escoltar Junts, vaig fer un cafè amb ells i vaig escoltar el que deien. I vaig veure que era impossible obrir cap diàleg amb ells, però també vaig pensar que el PSOE tampoc seria capaç d’obrir un diàleg amb els plantejaments que feia Junts. Em van traslladar que sense referèndum no hi havia president del govern. I hi ha hagut president del govern. Per tant, el PSOE hauria d’explicar a quins acords s’ha arribat amb Junts.
No és l’únic cop que Feijóo ha obert la porta a Junts…
No, però escolti’m una cosa, en les eleccions europees i en les autonòmiques, hem guanyat en un districte de Barcelona, a Sarrià-Sant Gervasi, on fins ara guanyava Junts. Jo vull tots els vots de la gent de Junts que veuen la independència com una barbaritat. I també vull que tots els socialistes que fins ara han votat al PSOE, creient que era un partit constitucionalista, que també en votin a mi. I per això el PP a les europees es va quedar a 120 vots de ser segona força a la ciutat de Barcelona.
Però això no té res a veure amb el fet que a Madrid els dirigents del PP diguin una cosa o una altra.
El que ha passat a Madrid és que, després de les eleccions, hi ha una persona que vol ser president del govern d’Espanya. I aleshores diu que parlarà amb tothom excepte els que tenen les mans tacades de sang. I, per tant, ell volia saber què pensaven. Quan prens un cafè amb Junts i et diuen que volen és la independència per a no sé qui, l’amnistia per a no sé qui altre, la no sé què, que Puigdemont pugui tal o tal altre… Jo amb aquesta gent no tinc res a parlar.
Però Feijóo ha insistit més tard en l’opció de ser president. No fa gaire ha obert la porta a una moció de censura.
No, Feijóo va dir que era un instrument que estava a l’abast de les forces polítiques de l’oposició. No va dir que la faria.
En tot cas, no descarta en cap moment presentar-la. I l’aritmètica del Congrés és la que és. El vot de Junts o l’abstenció és clau.
Quan un partit té la capacitat i els nombres de diputats suficients per poder presentar una moció de censura, la presenta si la considera adequada. I després les altres forces polítiques decideixen, en funció de la seva llibertat, si hi donen suport. Totes les forces polítiques van donar suport a una moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy per la corrupció. Ara, aquelles forces polítiques donen suport a un govern que té la corrupció a la mateixa la Moncloa. Ara tapen la corrupció de Sánchez. Per tant, són elles les que han de plantejar si volen donar suport en una hipotètica moció de censura.
Però acceptarien els vots de Junts?
Nosaltres som un partit democràtic, eh? Nosaltres presentem una proposta i si has de sumar, i si la voten altres forces polítiques no és el nostre problema, és el d’ells. Nosaltres no fem cordó sanitari a ningú.
Tornem a Barcelona. Aquest dimecres hi ha hagut l’exhibició de F1 al passeig de Gràcia. Què li va semblar?
Fantàstica. Em va semblar un espectacle que llança un missatge extern molt important, que Barcelona aposta per la Fórmula 1, que Barcelona vol mantenir el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 i que, per tant, tant la Generalitat com l’Ajuntament s’han de posar les piles perquè aquest Gran Premi no marxi. I després també és una forma que els ciutadans de Barcelona sàpiguen que tenim aquests grans esdeveniments. Tenim la sortida del París Dakar, tenim la Copa Amèrica i, excepte la gent que està molt ficada, els ciutadans no saben ni de què va.
I molta gent que sap de què va no n’està a favor.
La gent que està en contra de Copa Amèrica és la gent que està en contra de tot. Quan vam tenir els JJOO van venir molts turistes i a la ciutat li va anar molt bé. Quan vam tenir el Mundial de Futbol, també van venir turistes i a la ciutat li va venir molt bé. Hem de decidir què volem. El 15% del PIB de Barcelona representa al turisme.
Tampoc l’exposició internacional actual de Barcelona és la dels anys vuitanta o noranta, oi?
Però els Jocs Olímpics van contribuir a fer una ciutat millor. I la Copa Amèrica pot contribuir-hi, també, si no hi ha complexes. Per tant, anem amb compte amb aquest discurs turismofòbics, perquè, insisteixo, el 15-16% del PIB de la ciutat ve del turisme. I Barcelona o és una ciutat turística o no serà.
És un discurs que s’ha escampat també al PSC. Jaume Collboni i el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, parlen obertament de regular-lo.
Tots els partits ara s’han tornat turismofòbics. Quan tu no ets capaç de resoldre problemes, necessites un enemic exterior. I per a molts polítics el turisme és un problema. Quan és la solució. Escolta, la ciutat de Barcelona no té un turisme de borratxera ni de prostitució. Dormir a la ciutat de Barcelona costa molts diners. Quan tu culpes els turistes de tots els problemes de la teva zona, estàs matant la gallina dels ous d’or de la ciutat. El que s’ha de fer és gestionar-lo. A Barcelona tenim unes zones que l’Ajuntament decideix que són turístiques i, per tant, on els comerços poden obrir els caps de setmana. Si el que volem és que els turistes s’estenguin com una taca d’oli hauríem de permetre que en llocs menys turístics també puguin obri els caps de setmana, perquè el turista s’hi desplaci.
El petit comerç de barri no està d’acord amb això.
Depèn de amb qui parli vostè.
Les principals entitats de petit comerç i els eixos comercials que no estan al centre.
En qualsevol cas, jo soc partidari de la llibertat. Si vostè viatja a Londres veurà que han aconseguit que en diferents barris hi hagi elements i els turistes s’hi apropen. Barcelona podria fer una cosa similar, però no. Nosaltres diem que només poden estar a la Rambla i al centre de Barcelona i, per tant, hi ha una concentració molt elevada de turistes.
Parla d’estendre’ls com una taca d’oli. Però hi ha zones, com pot ser el barri del Carmel, on els veïns no ho volen. I d’altres que denuncien un col·lapse del transport públic.
El plantejament que vostè fa, perdoni, és el que fa l’esquerra, els socialistes, els comuns, els d’esquerra.
Són referències a protestes veïnals.
Sí, però els autobusos que van a determinades zones, per exemple a Gràcia, al barri de Salut, on hi ha el Park Güell, van tan plens amb turistes que els veïns tenen problemes. La solució és treure els turistes o és posar més autobusos? El govern municipal sap perfectament quants turistes vindran demà al Park Güell, demà passat i a l’altre. Per tant, té una planificació.
Acabem amb una pregunta senzilla. Ja que el va fer alcalde, digui alguna cosa de l’executiu Collboni que li hagi agradat.
Doncs… Collboni ha fet bé d’entendre que la política dels grans esdeveniments interessa a la ciutat. Li ha costat, però ho ha entès.
1 
