El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha assegurat que no s’ha de finançar la seu de la policia que va ser el centre d’operacions i de tortures durant el franquisme. “Ni un sol euro públic a la comissaria de Via Laietana, si no és per convertir-la en un centre de memòria i dignitat col·lectiva”, ha afirmat aquest divendres. “Perquè Via Laietana sigui un espai de memòria, ha de deixar de ser un espai de repressió“, ha volgut aclarir, en referència al fet que avui dia encara se segueixen produint abusos de poder, sostenen des de l’associació.
Cuixart ha encapçalat aquest acte d’Òmnium amb entitats memorialístiques. Un esdeveniment sota el lema Memòria contra la impunitat, en què ha denunciat que “l’Estat espanyol ni vol ni és capaç de passar pàgina i trencar amb el seu passat”, sinó al contrari: “Avui els poders de l’Estat perpetuen l’herència del franquisme”.
Durant l’acte davant la comissaria, en què s’han projectat a la façana cares de persones torturades en aquest edifici, Cuixart ha exigit “dignitat democràtica”, i ha demanat que aquest “centre d’horror es converteixi d’una vegada per totes en un centre de memòria”. Cuixart ha advertit al govern espanyol: “No ens serveixen mitges tintes; ni canvis de noms, ni trasllats de restes, ni cap altra hipocresia. I encara menys, senyor ministre, insultar els torturats i els represaliats amb propostes vergonyoses com la de combinar espai de memòria i activitat policial. Això és un insult a les víctimes i a les seves famílies i als ideals pels quals ells van lluitar i avui estem lluitant”.
Tortures en el passat, però també en el present
“La comissaria significa tracte degradant i tortura, el sentiment que poden fer amb tu el que volen, amb tota la impunitat. I el patiment no només és físic, sinó també emocional”, ha afirmat Pilar Rebaque, membre de la Comissió de la Dignitat i de la sectorial de persones represaliades de l’Assemblea i persona torturada a Via Laietana 43.
També han tingut veu, per part de la seva advocada, Norma Pedemonte, el Guillem Padilla i Paula Garcia, dos joves que es van mobilitzar per denunciar la vergonya de la sentència del Judici a la Democràcia i que també van ser detinguts i torturats en aquest mateix edifici. “La tortura i les vexacions no van ser puntuals ni són cosa del passat. Les denúncies contra els cossos policials són latents i aquesta comissaria n’és un dels exemples”, ha denunciat Pedemonte. “Tots ells parlen d’escenes terrorífiques, i fins i tot parlen de veure sang a les parets”, ha afegit. “Qualsevol cosa que no fos convertir aquest espai en memòria faltaria no només a la història, sinó també a la dignitat”, ha rematat.
A l’acte hi han donat suport l’Associació Catalana d’expressos Polítics del Franquisme, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de l’Exili Republicà (ARMHER), la Comissió per a la Dignitat, l’ANC, la Comissió de dones de l’ICAB, Drets.cat, Irídia, Cala Dona, la Intersindical, la CAL, l’Associació Memòria i Història de Manresa, i els partits polítics ERC, JxCat, CUP, Guanyem, PdCat, Demòcrates i MÉS.
