Els comuns volen que la Comissió del Congrés que ha d’investigar possibles casos de ‘lawfare’ a Espanya també tingui en compte les querelles que s’han posat contra Ada Colau i Barcelona en Comú en els darrers anys. “En aquesta comissió estaria bé que el que ha passat a Barcelona i han patit els comuns, amb setze querelles, també formés part de la investigació de ‘lawfare’ a Espanya”, ha dit David Cid, portaveu del partit al Parlament, en una entrevista a Catalunya Informació recollida per l’ACN.
El diputat creu que “la setzena querella arxivada” demostra que hi ha hagut una persecució de Colau i que els diferents judicis formaven part “d’una estratègia reiterada de lobbies econòmics i determinats sectors polítics” per fer-los fora de les institucions. Això sí, Cid ha celebrat que, com a mínim, alguns jutges “se n’han adonat”. Respecte als casos impulsats per les clavegueres de l’Estat, que a priori haurien d’entrar a l’ordre del dia d’aquesta comissió, Cid ha deixat clar que “és evident” que l’independentisme ha patit ‘lawfare’ com una estratègia de la dreta política i judicial “per condicionar la política a escala estatal”.
Els litigis contra l’Ajuntament es van doblar amb Ada Colau
El partit d’Ada Colau s’ha hagut d’enfrontar a més d’una desena de judicis aquests darrers anys, una situació que augmenta si ampliem la mirada a tot l’Ajuntament. Tal com va explicar el TOT Barcelona, des del 2015 el consistori ha afrontat 1.800 contenciosos administratius de mitjana cada any. Una xifra de litigiositat judicial que dobla la que es va registrar entre el 2011 i el 2015 sota el mandat de Xavier Trias, quan la mitjana de litigis era de 900 per any. Una diferència que els comuns vinculen a la batalla ideològica que hi havia contra l’alcaldessa.
Ara bé, no tots els partits comparteixen la visió de Barcelona en Comú. Els comuns veuen interessos de lobbies darrere dels litigis, però el partit de l’alcalde que els va precedir, TriasxBCN, hi veu gent “que poden sentir els seus drets vulnerats”. En aquest mateix reportatge, els de Trias asseguraven que aquesta xifra de litigis és fruit d’una manera de fer de Colau “sectària” que no apostava pel consens.
3 
