El nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, té la intenció d’endurir l’Ordenança de Civisme i d’incrementar l’import de les multes, especialment per frenar la brutícia i les botellades. Però per revisar la normativa, el PSC necessitarà l’acord majoritari del plenari. Segons Collboni, aquesta tardor presentarà una proposta a la resta de forces polítiques.
El PSC, que de moment governa l’Ajuntament en solitari, en podria tenir prou amb un acord amb el partit de Xavier Trias. Ambdues formacions sumen la majoria del ple, 21 dels 41 regidors. En diverses ocasions, JxCat s’ha pronunciat a favor de ser més contundent a l’hora de sancionar els comportaments incívics. De fet, l’antiga CiU ja va votar a finals de 2005 la primera ordenança impulsada pel govern socialista de Joan Clos. Amb tot, Collboni buscarà el màxim consens per revisar una de les normes municipals més polèmiques.
Dit d’una altra manera, un dels escenaris possibles que es poden dibuixar a la tardor, quan el govern faci una proposta de revisió, és que socialistes i Comuns tornin a governar junts, però l’alcalde del PSC hagi de mirar cap a un altre cantó si vol endurir l’ordenança, perquè el partit d’Ada Colau sempre ha estat en el camp contrari. Segons Collboni, “les normes estan per complir-les” i “la lluita contra l’incivisme serà una de les prioritats del mandat”, amb més presència d’agents al carrer, més coordinació entre els cossos i la posada en marxa d’un Pla Estratègic de Seguretat i Convivència per Ciutat Vella.
Fonts del PSC remeten a aquest mitjà a les paraules que l’alcalde ha dit aquest darrer mes i durant la campanya. Reconeixen que, de moment, no hi ha hagut contactes amb els grups per tractar aquest tema i que la revisió de la norma es portarà des de la tinença d’alcaldia de Seguretat i Prevenció. I afegeixen que més enllà d’establir un nou règim de sancions, cal posar l’ordenança al dia per recollir aspectes que fa 17 anys no existien, com la proliferació de patinets elèctrics.
Trias portava la reforma de la normativa al programa electoral
A falta de concretar la lletra petita, sembla que PSC i Trias per Barcelona es podrien entendre. El regidor i número tres de Trias per Barcelona, Jordi Martí Galbis, considera en conversa amb aquest diari que aquesta normativa és “una bona eina” per lluitar contra l’incivisme, però opina que cal canviar-la. “És un tema que portàvem al programa electoral. El que esperem és que el govern de Collboni ens convoqui i en puguem parlar. Cal buscar un ampli consens de ciutat. Cal una nova ordenança, que no només incrementi algunes multes, que també cal fer-ho, sinó que també la posi al dia. No estem vivint a la ciutat del 2005. Barcelona ha canviat. Hi ha nous fenòmens i noves situacions. Hi ha estratègies que s’han de canviar i és bo que les consensuem”, argumenta.
L’Ordenança de Civisme que proposa Trias per Barcelona no pot ser només per a quatre anys. “Ha de durar més d’un mandat, més de dos i més de tres”, subratlla Martí Galbis, que reitera que el seu partit es posa a disposició del PSC “per fer les reformes que convingui” perquè sigui “un instrument eficaç i millori el civisme”. Martí Galbis ha volgut deixar clar que la lluita contra la inseguretat requereix altres eines i recursos, i no la citada normativa, si bé reconeix que a vegades inseguretat i incivisme van de bracet.
Els Comuns, als antípodes de Trias
Als antípodes del partit de Trias hi ha els Comuns. Durant el seu primer mandat, entre els anys 2015 i 2019, Colau va intentar una rebaixa, però no se’n va sortir. La primera roda de premsa que va fer l’alcaldessa entrant el juny de 2015 va ser a la seu de la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, i en aquella trobada amb els mitjans va dir que reduiria les multes de l’Ordenança de Civisme per desproporcionades i perquè criminalitzaven la pobresa. Durant aquell mandat, el tinent d’alcaldia Jaume Asens va intentar arribar a un consens amb la resta de grups per fer una ordenança més tèbia, però les negociacions van acabar en via morta davant la impossibilitat d’arribar a un acord.
Ara, la regidora Janet Sanz diu que Collboni s’ha d’aclarir sobre quin model de ciutat vol i que ells segueixen defensant un tripartit d’esquerres a l’Ajuntament. En termes generals, indica que li preocupa que els socialistes puguin arribar a un pacte amb la dreta, i més concretament amb JuntsxCat. Un d’aquests acords podria ser per la citada ordenança.
Sobre la normativa que Collboni vol revisar a l’alça, Sanz apunta que el seu partit vol saber quin és el plantejament del nou govern amb relació a determinades situacions d’incivisme vinculades al turisme, els pisos turístics, els creuers i les inspeccions de terrasses. Però no aclareix què votaran davant la proposta de Collboni d’endurir l’Ordenança. “Un dels principals problemes que tenim és la massificació turística. Així ho percep la ciutadania. Amb el nou alcalde veiem gestió, i a vegades molt discreta. No veiem polítiques ni un alcalde exercint un lideratge”, diu l’extitutar d’Ecologia Urbana i Urbanisme.
Posar el focus en la massificació turística
Segons Sanz, hi ha molts barris massificats pel turisme i insisteix en el fet que cal tenir clares les polítiques a aplicar. “Podem posar més papereres a Ciutat Vella, però no podem buidar-les més vegades del que ho fèiem. El problema és com es gestiona l’afluència d’aquesta gent. Totes aquestes polítiques tenen a veure amb la gestió de l’espai públic i tenen un impacte en el descans del veïnat”. I posa com a exemple, el pla d’usos aprovat a l’Eixample. “Era necessari per limitar la proliferació de bars i restaurants en zones massificades”, diu després de recordar la “molta suor” que va costar que els socialistes hi acabessin donant suport.
Des d’ERC, la regidora Elisenda Alamany valora que el fet que Collboni vulgui revisar la gestió de la seguretat té un punt còmic. “El seu partit ha gestionat vuit anys la seguretat a Barcelona. Dit això, segur que la ciutat necessita modernitzar les seves eines per garantir el benestar i la protecció del veïnat, cosa que s’ha menystingut en aquests anys. A Esquerra estem oberts a renovar instruments des d’una perspectiva progressista i no només amb més policia i més sancions. Caldrà veure’n la concreció més enllà dels anuncis”, diu en declaracions al TOT.
Durant la campanya electoral, els republicans van plantejar incrementar el nombre d’agents cívics a la ciutat -amb la idea que s’encarreguessin d’acompanyar amb informació i conscienciació sobre comportaments incívics i de brutícia a la ciutat- i fer una campanya de difusió de gran abast per millorar les actituds i les conductes de part de la ciutadania. “Una ciutat neta, convida al respecte per l’espai públic. En canvi, la brutícia, el caos, crida al caos”, apunten des d’ERC.
“Si embrutes, cal que netegis”
En aquell moment, la formació encapçalada per Ernest Maragall deia que volia revisar el “règim sancionador per garantir que s’apliquen les sancions per conductes incíviques amb el bé comú i ampliar el catàleg de mesures alternatives a la sanció, com serveis a la comunitat. Si embrutes, cal que netegis. Si pintes un grafit a un palau protegit, al final cal que t’impliquis i l’esborris”.
Les sancions lleus poden ser de fins a 750 €, si són greus fins a 1.500 € i molt greus per malmetre edificis catalogats o béns patrimonials fins a 3.000 €. Això és el que marca l’actual Ordenança de Civisme de l’Ajuntament de Barcelona. “En casos de reincidència apostem per aplicar la franja alta, sempre oferint l’opció de mesures alternatives a la sanció perquè creiem en la justícia reparadora”, sostenen els republicans. Fa pocs dies, el TOT Barcelona denunciava les pintades aparegudes a l’escultura L’estel ferit de la Barceloneta, vandalitzada per segon cop en poc més d’un any.
Necessitat de cobrar les multes, segons el PP
Des de les files del PP, el president del grup, Daniel Sirera, opina que a més d’endurir les penes, el que cal i que veu com a més necessari “és que les sancions que s’imposin es facin efectives i es cobrin”. Per al PP, Barcelona necessita una ordenança que “sigui eficaç i sense ambigüitats”. “Cal modificar la norma perquè sigui útil, i comptar amb els mitjans humans i instruments jurídics que permetin fer-la efectiva, amb un règim de sancions que dissuadeixi a la gent d’incomplir-la”.
Durant el 2021, el govern municipal va interposar unes 55.000 multes per vulnerar l’Ordenança de Civisme a la ciutat. Prop de 25.000 van ser per consum d’alcohol al carrer; la venda ambulant irregular en va generar altres 20.000, i el soroll, unes 8.900. El 2022, se’n van imposar més de 73.000 sancions,la majoria per part de la Guàrdia Urbana.
El gran problema de l’aplicació de l’ordenança és que nombroses sancions no es cobren. Segons el PP, entre gener i abril d’aquest 2023, el 85% de les sancions per infraccions d’ordenances (el 90% és per infracció de l’Ordenança de Civisme) no s’han cobrat, el que representa uns 10,9 milions d’euros. El 2022 van quedar pendents de cobrament 19,1 milions. “Proposem incrementar els recursos humans i materials per prevenir i actuar davant les conductes incíviques, tant de barcelonins com de turistes, amb més agents cívics i Guàrdia Urbana al carrer, especialment en èpoques de màxima activitat turística, així com als voltants dels locals d’oci i també en horari nocturn”, destaca Sirera.
CSIF critica que Collboni no parla de seguretat
Més enllà dels grups municipals, des del sindicat CSIF, majoritari a la Guàrdia Urbana, el secretari d’Organització i policia Eugenio Zambrano, recorda que el mandat passat el PSC ja encapçalava l’àrea de Seguretat i Convivència a Barcelona. “Durant la campanya electoral de les municipals semblava que tot anava molt bé. No hi havia cap problema en aquests àmbits. Ara, ja com a alcalde, Collboni diu que vol recuperar la ciutat. I això s’ha d’entendre perquè algú ha fet una mala gestió. I no han estat altres que ells”.
Segons Zambrano, Collboni parla d’incivisme i neteja, però no de seguretat. “L’alcalde només parla d’incivisme i neteja perquè són les competències municipals. De la seguretat no diu res. La vol minimitzar. S’excusa en què és cosa de la Generalitat i els Mossos. La seguretat és pels polítics com una partida de ping-pong a la plaça de Sant Jaume, on uns i altres es passen la pilota i les raquetes són la policia. La ciutadania torna a veure aquesta demagògia amb molt d’estupor, igual que la mateixa policia i CSiF”.
Negativa a reunir-se
El sindicat detalla que han fet arribar al nou alcalde un document amb la problemàtica que té la ciutat “i on posem sobre la taula la necessitat que hi hagi un pacte local de seguretat on també es tingui en compte als actors socials i a la societat civil”. “Li hem demanat una reunió, però en la resposta ens diu que no es pot trobar amb nosaltres i que deriva la petició a l’àrea de Seguretat, que lidera Albert Batlle”.
“Amb aquesta decisió el que fa Collboni “és tenir-nos al davant, com ens va tenir vuit anys Colau. No ens vol tenir al costat. És una falta de respecte als treballadors públics i al sindicat majoritari de la Guàrdia Urbana. Nosaltres seguirem defensant els serveis públics amb dignitat i demanant una millora de les condicions de treball, també a la Guàrdia Urbana. A Barcelona s’ha perdut el principi d’autoritat per culpa de Colau i Collboni”, un fet que explica, en part, els problemes de seguretat que té la ciutat i l’increment d’incivisme.
Més de 17 anys d’Ordenança
L’Ordenança de Civisme té més de 17 anys. Es va aprovar a finals de 2005 amb Clos com a alcalde i va entrar en funcionament el 2006. La normativa va suposar des d’un inici un enfrontament entre el PSC i ICV, que llavors governaven la ciutat amb ERC. Imma Mayol, presidenta d’ICV, va denunciar que es volia criminalitzar la pobresa. El text va tirar endavant amb els vots dels socialistes, l’antiga CiU (liderada per Trias) i ERC. ICV hi va votar en contra i el PP d’Alberto Fernández Díaz es va abstenir perquè la trobava tova.
Des d’un inici, l’ordenança va estar envoltada de polèmiques, per exemple per les multes a persones sense llar. Aquest fet va suposar un fort conflicte l’any 2012 entre l’alcalde Trias i la síndica de greuges de Barcelona, que sempre va considerar aquesta ordenança molt fora de lloc pel que fa a la persecució dels col·lectius més vulnerables. L’actual síndic David Bondia no ha volgut valorar la intenció de Collboni fins que hi hagi una proposta concreta, han indicat fonts de la Sindicatura.
Multes a persones sense llar
En una comissió municipal de començaments de 2012, l’Ajuntament va reconèixer que el 2011 es van multar a la ciutat a 800 persones per dormir al carrer. El problema va seguir en anys posteriors, inclús durant la pandèmia, va denunciar el president de la Fundació Arrels, Ferran Busquets. Precisament, aquesta entitat negociava amb l’Ajuntament el setembre de 2022 la retirada d’uns 42.000 euros en multes a dues persones sense llar per infraccions de l’ordenança que anaven des d’orinar al carrer, dormir-hi, consumir alcohol, cridar o embrutar l’espai públic o deteriorar el mobiliari urbà. Les sancions s’acumulaven des de 2010 a 2015, va avançar el TOT Barcelona. Finalment, el consistori va renunciar a cobrar-les.
Al llarg del mandat de Trias com a alcalde, l’ordenança es va endurir dos cops. Per una banda, el 2011, PSC i CiU es van posar d’acord per multar el nudisme i el seminudisme. Hi va haver molta polèmica a la ciutat i la Guàrdia Urbana va arribar a sancionar cada dos dies a una persona per aquest incompliment. El cas va arribar al Tribunal Suprem, que va avalar la prohibició d’anar despullat per la ciutat, però no el fet d’anar seminu. Ara quasi no es posen multes per nudisme. Al nudisme va seguir un any després, la prohibició de la prostitució al carrer. Amb aquest tema, Trias el va pactar amb el PP de Fernández Díaz. Es van multar a prostitutes i clients i l’enduriment va suposar un nou conflicte entre la Sindicatura i el govern de Trias. Vilà va acusar el llavors alcalde de voler “invisibilitzar la prostitució sense analitzar a fons un problema molt complex amb nombrosos drames humans”.
A més d’anar seminu, la Justícia ha tombat altres articles de la norma, com que es pugui aplicar a menors i el fet que els pares d’aquests siguin també responsables de les infraccions comeses pels seus fills.
