Els resultats del baròmetre, sempre subjectius, deixen algunes dades optimistes per al PSC: la intenció de vot socialista es dispara i gairebé sis de cada deu barcelonins –comptant els que diuen ‘regular’– aproven la gestió del nou executiu. Però a títol individual, Jaume Collboni suspèn amb un 4,9 i es converteix en el primer alcalde que no passa el tall un any després d’assolir el càrrec. Una dada que contrasta amb la dels seus antecessors, que havien consolidat la tendència contrària. Xavier Trias va sumar quatre aprovats consecutius des de la investidura –suspèn pràcticament al final del seu periple– i Ada Colau va engreixar-ne la xifra a cinc, sense cap negatiu durant el primer mandat. Experts consultats pel TOT Barcelona constaten que Collboni no ha aprofitat encara el trampolí de l’alcaldia i recorden que, fins ara, sempre ha tingut notes discretes.
El socialista va estrenar-se el juny de 2014 amb un discret 4,2. Era aleshores una cara pràcticament desconeguda; només el coneixia el 47% de la ciutadania i un 47,5% del votant del PSC. Deu anys després i amb una vintena de baròmetres a l’esquena, Collboni només ha aconseguit l’aprovat en quatre ocasions. La nota més alta –un 5,1– arriba just després del 28M. El politòleg Marc Guijoan creu que el socialista “semblava que millorés quan va accedir a l’alcaldia, durant el primer mig any”, però apunta que “ara ja torna tot a la seva posició habitual”. En la mateixa línia, el professor de Ciències Polítiques de la UPF Toni Rodon remarca que el líder del PSC no sembla haver aprofitat l’efecte “lluna de mel” que aconsegueixen tots els alcaldes en assolir el càrrec. “Els votants dels partits fronterers acostumen a donar una oportunitat i esperen per criticar”, explica Rodon, que avisa que aquests períodes “cada cop duren menys”. En el cas de Collboni, l’analista intueix que el votant ni li ha atorgat el “benefici del dubte”.
Els motius que expliquen aquest suspens prematur són variats i interpretables. Rodon recorda que l’elecció de Collboni “no va produir-se d’acord amb una idea de projecte clara”, sinó més aviat per una “estratègia política”. En aquest sentit, el professor insisteix que si hagués començat l’alcaldia “amb idees clares o importants” potser podria haver allargat el “període de gràcia” amb què et beneeix la investidura. Menys estricte i amb matisos s’expressa el director de l’Institut de Ciències Polítiques, Oriol Bartomeus, que sí que veu una “majoria” que sustenta el projecte Collboni, basada, en aquest cas, en una “idea a la contra”; BComú per barrar el projecte “antagònic” de Trias i el PP per “evitar una alcaldia independentista” com la que hagués representat el juntaire. Bartomeus recorda que és la mateixa fórmula que va sustentar la investidura d’Ada Colau el 2019 –amb els vots de PSC i Manuel Valls– i de Pedro Sánchez el 2023 –capaç d’unir forces molt diverses en contra de l’extrema dreta–.
Només amb els teus no és suficient
Bartomeus recorda que el baròmetre suma “una nota mitjana” i que, per tant, posiciona millor els que són capaços de “caure bé” en l’electorat que no és seu. “Trias i Maragall han aconseguit bons resultats perquè tenen notes positives de tota la família independentista. La combinació de dos o més electorats és el que fa que tinguis molt bona nota al baròmetre”, remarca l’expert. Altres casos d’èxit així ho exemplifiquen: l’any 2017, Ada Colau obté la seva millor puntuació històrica (5,4) sumant l’aprovat de les famílies de BComú (6,8), ERC (6,5), CUP (5,6) i, curiosament, CiU (5,1). I el 2021, Ernest Maragall consolida la seva hegemonia sumant els aprovats de BComú (5,4), CUP (5,7) i Junts (6,4) a la bona nota del votant republicà (6,8).
Tornant al 2024, aquesta realitat –podríem dir que ‘amagada’ a l’opinió general– frena Collboni. L’alcalde ha obtingut un 6,6 dels seus votants, però no aconsegueix cap altre aprovat. El simpatitzant juntaire el castiga amb un 4,4, el de BComú li posa un 4,6 i entre ERC –amb qui podria formar govern– obté un 4,9. Xavier Trias, en canvi, el polític més ben valorat, obté una nota encara millor del seu votant (7,2) i convenç els republicans (5,7). “Collboni ha tret mals resultats, històricament, perquè no ha sumat bones valoracions de cap altre votant que no és del seu partit. Ara els de Junts i de Comuns, sobretot, estan molt de cul amb l’alcalde. Els de Junts per com va arribar-hi, desplaçant Trias. I també hi ha votants de BComú que fa uns mesos li donaven bona nota, possiblement preveient que entrarien al govern, i ara ja no perquè això no ha passat”, resumeix Bartomeus.
La nota de Collboni no afecta el PSC
El suspens de Collboni contrasta amb un PSC en primer lloc, segons el baròmetre. Els socialistes obtenen una intenció de vot de 17,2 punts. Són pràcticament deu punts més que Barcelona en Comú, que segons el sondeig municipal seria el seu perseguidor immediat –només tenint en compte la intenció de vot i remarcant que és una estimació que no està cuinada, la qual cosa no reflecteix desajustos habituals– si ara se celebressin unes eleccions. L’enquesta encara no contempla qui serà el candidat d’ERC o Junts, ara que ja no hi són Trias i Maragall, cosa que podria moure el tauler. Toni Rodon desvincula “la dinàmica local” d’aquest resultat, que emmarca en “el bon moment del PSOE” a Catalunya. El seu company Oriol Bartomeus també agafa la xifra “amb precaució”, però veu motius per pensar que “Collboni també té alguna cosa a veure, en un grau o un altre, en el seu creixement”.
En tot cas, a Barcelona, els socialistes encara hauran de remar per marcar perfil. Tots dos politòlegs coincideixen a remarcar que la figura de Collboni no és tan carismàtica com la dels seus antecessors. Ara bé, tant l’un com l’altre insisteixen que la legislatura és encara en el seu primer tram. Bartomeus creu que un perfil com el del socialista, menys polaritzat, pot pactar “a banda i banda”, la qual cosa vol dir que “no es lluirà, però podrà tirar endavant les seves polítiques”. En aquesta mateixa línia s’expressa Toni Rodon, que encara no ha vist en Collboni “un perfil carismàtic”, però recorda que en política “el carisma es construeix des de les institucions”.
3 
