La política exterior de l’Ajuntament de Barcelona ha estat marcada durant el primer any de mandat de Jaume Collboni pels efectes de l’atemptat brutal de Hamàs, l’octubre passat, i la invasió de Gaza per part d’Israel i els seus atacs contra la població palestina. Les decisions que ha anat prenent Collboni, cap a una banda o l’altra, han aixecat polseguera, primer reprenent l’agermanament amb Tel-Aviv -que actualment l’Ajuntament manté-, i, recentment, donant suport al reconeixement de l’Estat palestí per part del govern de Pedro Sánchez. Ni la comunitat jueva a Barcelona ni els partits de l’oposició estan satisfets amb el paper del govern amb el conflicte. Barcelona en Comú veu la política exterior de l’executiu de Collboni marcada per les “contradiccions” i anant “a remolc” del que fa el govern espanyol, el PP afirma que s’està “premiant Hamàs”, Trias per Barcelona considera que Collboni ha convertit el consistori en “un altaveu de la Moncloa”, i ERC demana posar tota la pressió sobre Israel i “suspendre les relacions amb Tel-Aviv”.
A grans trets, els fets han anat així. El setembre passat, quan feia uns dos mesos que Collboni era alcalde de Barcelona, va reprendre l’agermanament amb Tel-Aviv, després que l’alcaldessa Ada Colau l’hagués suspès el febrer del 2023 per una “violació sistemàtica dels drets humans” contra la població palestina. Ho va fer a través d’un decret d’alcaldia, signat l’1 de setembre passat, que aixecava la suspensió ordenada per Colau el 9 de febrer del 2023, també a través d’un decret d’alcaldia.
Fonts del govern de Collboni confirmen al TOT Barcelona que l’agermanament amb Tel-Aviv continua vigent “en l’àmbit tècnic”. I ho explica així: “Es manté amb la clara voluntat de Barcelona, com a ciutat de diàleg, de continuar amb tots els ponts possibles i totes les vies actives de la diplomàcia de les ciutats. Aquest agermanament, que inclou també la ciutat de Gaza, s’ha mantingut malgrat les dificultats per dur a terme projectes de diàleg i cooperació entre les tres ciutats. En aquest moment crucial del conflicte, Barcelona no vol deixar d’estar-hi present per continuar buscant vies per afavorir la pau”.
A mitjans d’octubre, l’alcalde de Tel-Aviv va renyar Collboni per comparar el terrorisme de Hamàs amb els bombardejos d’Israel. I en el plenari de finals de novembre de l’any passat, PSC, Barcelona en Comú i ERC van aprovar interrompre relacions institucionals amb el govern d’Israel, “fins a l’alto el foc definitiu”, va dir Colau. Fonts dels Comuns expliquen al TOT Barcelona que fins a on saben l’executiu de Collboni no ha oficialitzat davant del consolat d’Israel la interrupció de les relacions. Des del govern de la ciutat no han aclarit a aquest mitjà si s’ha traslladat al Govern espanyol i a l’ambaixada d’Israel la decisió del plenari, com diu el text aprovat, i diu només que el novembre passat “Barcelona va demanar un alto el foc definitiu a Gaza i mentre no sigui efectiu, va anunciar que interrompia les relacions amb l’actual govern d’Israel”.
Reconeixement de l’Estat palestí
Seguint la proposta del govern de Pedro Sánchez, de posicionar-se a favor de l’Estat palestí, l’abril el plenari de Barcelona va donar llum verda a una declaració institucional del PSC que defensava l’establiment d’un estat palestí. Hi van votar a favor les mateixes formacions polítiques, mentre que Trias per Barcelona es va abstenir i PP i Vox hi van votar en contra. Dies enrere, els socialistes havien acusat Junts, PP i Vox de bloquejar la declaració en la comissió de presidència, la qual cosa va obligar a canviar el format de presentació perquè pogués ser votada i aprovada en el plenari. En mig de tot això, Colau i Collboni van xocar el febrer per la presència d’empreses d’Israel al Mobile, situació que l’alcalde va evitar condemnar.
Fa tot just una setmana, Collboni donava suport públicament a la decisió de Sánchez de reconèixer l’Estat de Palestina. Des del govern de la ciutat s’assegura que aquest suport “clar de Barcelona” cal emmarcar-lo en aquesta recerca de vies pe afavorir la pau. “Barcelona, a més, com a capital de la Mediterrània i seu de la Unió pel Mediterrani, ofereix tot el seu ajut i experiència exercida durant anys en el camp de la diplomàcia de ciutat”.
L’Ajuntament de Barcelona dona suport a la decisió del Govern d’Espanya de reconèixer l’Estat de Palestina.
— Jaume Collboni (@jaumecollboni) May 28, 2024
S’ha d’aturar tanta destrucció i patiment, i per això hem de fer un pas endavant i oferir un horitzó de convivència a Israel i Palestina com a estats independents.… pic.twitter.com/ptLP3Lmh12
Relacions complicades amb la comunitat jueva
El posicionament de l’alcalde ha complicat enormement les relacions amb la comunitat jueva a Barcelona, especialment després que Collboni es reunís amb representants de la comunitat palestina a la ciutat. A conseqüència d’això, els jueus barcelonins van emetre un comunicat en el qual recorden l’Ajuntament “que no té competències en reconeixements d’independència” i demanen a l’alcalde “una trobada pública al mateix nivell i en les mateixes condicions de publicitat, on també puguem parlar dels drets de llibertat i democràcia que volem per a totes les identitats i pobles”. La comunitat jueva a Barcelona es posiciona a favor del dret a l’autodeterminació i expressa que “tots els pobles del món tenen dret a decidir lliurement el seu futur”, en el que es pot interpretar com un paral·lelisme amb el conflicte de Catalunya amb l’Estat espanyol.
🔴 Alcalde @jaumecollboni des del 7O, la nostra vida a #Barcelona ha canviat: clamen per la nostra eliminació. No podem viure la nostra ciutat amb normalitat.
— Comunidad Judía/Jewish/Jueva de Barcelona (@BarcelonaJudia) May 30, 2024
Com a Comunitat i representant de la @fcjecom a #Barcelona ens oferim per a construir ponts de pau: Expressem junts… pic.twitter.com/dQ1PwCmUlU
Tampoc en l’àmbit municipal, els posicionaments del govern municipal han agradat l’oposició, amb crítiques a diferents nivells. Per exemple, el regidor de Barcelona en Comú, Marc Serra, sosté que la declaració de l’alcalde de la passada setmana arriba tard i va “a remolc” de la decisió presa pel govern de coalició de l’Estat, i considera que la política municipal del primer any de Collboni no ha tingut rumb i ha estat plena de “contradiccions”, “també pel que fa a en política exterior i en el posicionament del consistori davant la situació a Palestina”. Serra critica que el primer que va fer PSC en política internacional va ser “abraçar-se amb Israel”, reprenent l’agermanament amb Tel-Aviv suspès per Colau, “en un moment en el qual el govern de Netanyahu ja havia fet un gir a la ultradreta i ja s’advertia l’escalada de violència contra la població palestina” i que es va agreujar amb la posterior ofensiva d’Israel a Gaza.
Ha trencat relacions Barcelona amb Israel?
L’edil dels Comuns recorda les greus acusacions de “genocidi” per les quals el fiscal de la Cort Penal Internacional ha ordenat la detenció del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i destaca que “per sort” les relacions de Barcelona amb Israel mai s’han acabat normalitzant, com volia l’alcalde el setembre, sinó que es van tornar a trencar el novembre, o almenys així ho va aprovar el plenari. “Això ha passat gràcies a l’impuls de Barcelona en Comú, que ha portat la veu de les entitats, en defensa dels drets humans i per la construcció de la pau i de la mateixa comunitat palestina en el plenari municipal, i que ha aconseguit sumar aliances perquè s’acabés aprovant a pesar de les reticències del partit socialista”. En qualsevol cas, les proposicions que els grups presenten al plenari no són d’obligat compliment pel govern i els Comuns creuen que l’executiu de Collboni no ha oficialitzat davant del consolat o l’ambaixada d’Israel -com diu el text aprovat- la interrupció de les relacions amb Israel fins que s’aprovi l’alto el foc definitiu.
A més, al partit de Colau li preocupa que Barcelona, a través del seu alcalde, “pugui perdre el paper destacat que ha jugat la ciutat en política internacional els darrers anys, com a municipi referent en drets humans” i per la construcció de la pau i la justícia global, i acabi ocupant una posició en la qual es perd qualsevol capacitat d’impuls, lideratge i incidència, “actuant només a rebuf de les decisions que va prenent l’Estat i relegant la ciutat a una posició de subalternitat. I, en els pitjors dels casos, d’invisibilitat com és la situació actual”, valora Serra.
Als antípodes dels Comuns, el PP subratlla que Collboni ha preferit apostar pel colauisme, “una política ideològica i equivocada que genera més problemes, en comptes de formar part de la solució”, afirma el president del PP a l’Ajuntament Daniel Sirera. “Malmetre les relacions amb Israel és un error greu, perquè no només transmet una imatge que l’Ajuntament de Barcelona està dominat per l’antisemitisme d’Ada Colau, sinó que a sobre li retira a Barcelona la possibilitat de ser solució i no part del problema”, afegeix el dirigent del PP. En opinió dels populars, l’Ajuntament hauria de formar part de l’ajut humanitari al poble palestí, però, ara, el que s’està fent “és premiar a Hamàs i premiar el que va passar el 7 d’octubre -l’atemptat de Hamàs-, una barbaritat des del punt de vista dels drets humans”.
“Un altaveu de les polítiques de la Moncloa”
Des de Trias per Barcelona, la regidora Victòria Alsina creu que el govern de Collboni enlloc de convertir Barcelona en un epicentre mediterrani per construir la pau, ha apostat per un “bloqueig diplomàtic”, que no ajuda a resoldre el conflicte, i ha utilitzat l’Ajuntament “exclusivament” com “un altaveu de les polítiques de la Moncloa”. I des d’ERC, fonts del grup municipal consideren que ara, atenent les conclusions a què ha arribat l’ONU i el Tribunal Penal Internacional (TPI) a Gaza sobre els reiterats delictes contra els drets humans, “cal posar tota la pressió política i diplomàtica sobre Israel per posar fi al genocidi i suspendre relacions amb Tel-Aviv”. Els republicans sempre ha estat a favor de la pau entre Israel i Palestina “i la solució dels dos estats”, i defensa “la diplomàcia de les ciutats com a eina de solució i restauració”.
