Aquest dijous el Congrés dels Diputats viurà una de les jornades més intenses. Fa dies, el govern de Pedro Sánchez va pactar la reforma del delicte de sedició amb Esquerra Republicana (ERC) i, ara, els diputats han de votar a l’hemicicle la tramitació de la llei. És a dir, avui se sabrà si el projecte segueix endavant o no. El Partit Popular ha aconseguit que la votació es faci de forma individual, de manera que tots els diputats de la cambra espanyola hauran de mostrar obertament i sense embuts què opinen de la llei.
Els populars han començat una campanya per influir en el vot socialista o, si més no, per retratar els diputats del PSOE. Ho fan amb missatges contundents als mitjans de comunicació i apel·lant de forma individual als diputats del partit que governa. Un fet que no ha agradat gens al cap de files del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, que ha denunciat l'”assetjament” que estan rebent els diputats de la circumscripció de Barcelona.
Collboni qualifica d’intolerable el tracte als seus companys de partit
El PP de Barcelona ha penjat una fotografia a Twitter amb la cara de Carmen Andrés, una diputada socialista que forma part del PSC barceloní. “Ho té a les seves mans”, diuen els populars al tuit, fent referència al fet que Andrés és una de les persones que pot fer caure la llei si decidís votar en contra de la tramitació. “Demana-li que recapaciti i defensi l’Estat de dret d’aquells que atempten contra la sobirania de tots”, conclouen el missatge.
Jaume Collboni ha sortit al pas i ha assegurat que “Carmen té a les seves mans fer que Catalunya i Espanya tornem a mirar al futur”. Acte seguit, ha carregat durament contra l’estratègia dels populars, assegurant que “aquest assenyalament dels diputats i diputades per Barcelona es intolerable”.
Colau, a favor de reformar la sedició
Fa dies un altre agent important de la ciutat va sortir a defensar aquesta llei. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va aprofitar l’anunci de la reforma de la sedició per recordar que els comuns sempre han apostat per la “desjudicialització del conflicte“. En aquest sentit, considera que des dels “primers anys de la repressió” van defensar que la sortida eren “els indults, la taula de diàleg i la reforma de codi penal“.
