Deu anys després del moviment del 15-M i l’acampada dels ‘indignats’ a la plaça Catalunya de Barcelona, l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, reivindica la importància del llegat social i polític d’aquella mobilització. Colau assegura que moltes de les iniciatives que s’han dut a terme des d’algunes administracions públiques com el consistori barceloní no s’haurien produït sense el “canvi en l’agenda política” que van provocar aquelles mobilitzacions de la primavera del 2011. “S’han aconseguit coses que semblaven impossibles”, assegura, tot i admetre que encara “queda molta feina per fer”.
Colau, que ja liderava la PAH abans del 15-M, recorda que aquell gran moviment ciutadà va sorgir de moviments socials previs i de ciutadania indignada que es va “polititzar per millorar el món”. “L’esperit perviu, no s’ha de mirar amb nostàlgia, però va suposar un canvi en l’agenda política perquè les institucions representin a la ciutadania, que es pari els peus als especuladors i es limitin privilegis”, assegura. “Avui podem fer coses que abans eren impensables gràcies al canvi en el sentit comú i les prioritats” de les administracions, afirma, posant diversos exemples del mateix consistori de la capital catalana.
També considera que les actuals polítiques públiques per contrarestar la crisi econòmica derivada de la pandèmia són molt diferents de l’austeritat, el rescat bancari i les retallades socials proposades per a la crisi del 2008, i això ho atribueix a la pressió del moviment ciutadà en aquell moment.
Fase de consolidació
No obstant això, admet que el processos de transformació profunds triguen anys en consolidar-se, ja que primer hi ha una “explosió democràtica”, com el 15-M, després un “treball de formigueta” en entitats i plataformes socials i finalment la feina a les institucions. En aquest sentit defensa la seva obra de govern, que considera hereva d’aquelles reivindicacions, però admet que “queda molta feina per fer”, ja que “ningú va dir que fos fàcil”. Així, explica que “quan es confronten poders i privilegis”, aquests intenten “posar pals a les rodes”, que a l’ajuntament barceloní s’han traduït en querelles als jutjats contra determinades iniciatives municipals.
Per això, creu que tot i que part del moviment hagi entrat a les institucions, aquestes han de seguir escoltant les demandes ciutadanes i segueix sent necessària la “mobilització ciutadana permanent, crítica, exigent i propositiva”. “La mobilització i l’organització ciutadana al marge de qualsevol poder sempre és necessària en una democràcia saludable”, assegura, però opina que no tindria sentit que ara s’intentés reproduir el 15-M de la mateixa manera.
