Després de mesos d’incertesa, l’alcaldessa de Barcelona i líder dels Comuns a Barcelona ha oficialitzat que es presenta a les eleccions del 2023. I ho ha fet flanquejada per tres pesos forts del partit, Jordi Martí, Janet Sanz i Laura Pérez. “Serà un honor i una alegria poder optar al tercer mandat. Amb tot el convenciment, em presento com a alcaldessa per guanyar les properes eleccions i sumar el màxim de suports”, ha dit Ada Colau en roda de premsa. L’alcaldessa ha reconegut que “molts veïns i veïnes podien tenir dubtes al principi, però ara sí que veiem un model de ciutat que té el reconeixement”. “Vaig més convençuda que mai que guanyarem les eleccions, i espero que amb més suports, perquè més ràpid podrem accelerar la transformació. Si pensés que perdré, no em presentaria!”, ha dit d’alcaldessa en ser preguntada si passarà a l’oposició en cas de no guanyar les elecicons o poder governar.
Colau: “Serà el tercer i últim mandat”
D’acord amb el codi d’ètica política dels comuns, Colau no podia ser candidata un tercer mandat fins que no ho validessin les bases del partit. I la validació es va produir dissabte passat, quan va rebre l’aval de 211 militants -només hi va haver una abstenció- perquè pugui ser la candidata de Barcelona en Comú. Colau també ha remarcat que “es faran primàries per si algú més volgués presentar-se”. Ara bé, Ada Colau ha deixat clar que “aquest serà el tercer i últim mandat”, i ha remarcat que la seva decisió de presnetar-se per tercera vegada “també té costos personals, i per això també ho he consultat amb el meu entorn familiar, que també pateix els costos d’aquesta responsabilitat”.
Acabar centenars de projectes
L’alcaldessa i líder dels Comuns a Barcelona també ha justificat que hagi acceptat fer el pas: Estic més convençuda que mai del projecte de transformació, i estic disposada a batallar per un tercer mandat”. “A Barcelona hi ha centenars de projectes per acabar i que mereixen arribar a tots els barris”. I ha afegit que “hem de consolidar el projecte de futur de la ciutat, un projecte que ja és visible”. Colau també ha dit que els darrers anys han estat convulsos per la pandèmia i la “tensió política”.
El BarcelonaGate i les causes judicials
La decisió d’Ada Colau de fer el pas es produeix quan la polèmica política al consistori gira al voltant de si l’alcaldessa era coneixedora o no de l’espionatge del CNI al líder d’ERC, Ernest Maragall, i si això va tenir influència o no en la seva investidura -ERC va guanyar les eleccions, però un pacte amb el PSC i Manuel Valls la va tornar a situar al capdavant del consistori-, i també quan l’alcaldessa ha afrontat diversos processos judicials per suposades irregularitats en la concessió de subvencions a entitats properes a l’òrbita ideolòogica dels Comuns, i per haver multat un fons voltor que no va oferir un lloguer social a famílies vulnerables de l’edifici Llavors.
19 
2 
