L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha posat en dubte que el CNI realment aconseguís espiar les negociacions postelectorals de 2019, que van acabar donant-li a ella l’alcaldia en detriment del guanyador de la contesa, Ernest Maragall (ERC). Segons la informació publicada diumenge per La Vanguardia, va ser intervingut el mòbil d’una persona intermediària entre comuns i republicans, la identitat de la qual no ha estar revelada.
“No em quadra amb les informacions que jo tinc de les persones que han estat investigades, i d’intermediaris entre Maragall i jo no n’hi havia, ens vam reunir físicament i ens vam enviar algun missatge”, ha asseverat en una entrevista a El Món a Rac1. Ha negat que ningú li expressés directament que no podia formar govern amb Maragall ni que rebés cap senyal d’una operació d’Estat contra una alcaldia independentista: “No conec cap persona ni comentari que pugui quadrar amb aquesta teoria de la conspiració”.
“Vaig optar al govern de la ciutat perquè tenia el mateix nombre de regidors que ERC, no em sembla gens il·legítim poder optar a l’alcaldia”, ha defensat, per recalcar que els vots de Manuel Valls no han tingut efecte en les polítiques d’aquest mandat. És més, ha considerat que no tenia gaire sentit l’espionatge perquè “tothom va ser molt transparent amb les seves propostes”.
“Jo li proposava un acord d’esquerres que sumava 28 regidors i ell volia un pacte independentista amb Junts”, ha rememorat. Tot i que ella va acabar governant amb el PSC, considera que amb el temps s’ha sortit amb la seva amb un tripartit tàcit: “No va poder ser aquesta fórmula però sí que ho ha sigut de facto, al final el pacte d’esquerres ha funcionat encara que sigui amb ERC fora [del govern]”.
Denúncia municipal contra el CNI
Tanmateix, ha avançat que la reacció institucional més probable a l’escàndol d’espionatge conegut com a Barcelonagate serà una denúncia al CNI. L’Ajuntament de Barcelona emularia, doncs, l’estratègia aprovada al Parlament de Catalunya amb el suport d’ERC, Junts, PSC i Comuns. “Podria ser una fórmula semblant a la del Parlament, que és presentar una denúncia”, ha dit Colau. “Tenint en compte el precedent d’ampli consens, semblaria raonable repetir aquesta fórmula que és senzilla”, ha valorat. Faltaria, però, la conformitat dels serveis jurídics municipals, als qui l’alcaldessa va consultar a principis de la setmana com portar a tribunals la trama de telèfons punxats amb el software Pegasus.
Ha aclarit que el seu telèfon “en principi no” ha estat intervingut, que ella sàpiga, però que tampoc passa controls antiespionatge ni ha canviat de número des d’abans de ser alcaldessa.
Tercer mandat d’Ada Colau
En canvi, Ada Colau no ha respost a la pregunta més repetida aquesta setmana sobre els comuns: tornarà a presentar-se a les eleccions per un tercer mandat? “Tinc ganes de contestar però sóc representant d’una formació que està en un debat intern. Vull ser molt curosa i els demano una mica de paciència”, ha dit. S’ha compromès a fer pública la seva decisió “abans que acabi maig”.
Sí que ha dit, però, que els comuns necessiten 4 anys més per consolidar el seu projecte per a Barcelona: “L’únic model [de ciutat] del que es discuteix és el nostre, i efectivament necessita segur un tercer mandat per acabar-se de consolidar”. Sosté que si es presenta un tercer cop serà ja l’últim i que no té cap altra ambició política que el municipalisme: “No m’he penedit ni un sol dia [de ser alcaldessa], si seran 2 o 3 mandats ho veurem els propers dies”. “No he estat jo que m’he plantejat un tercer mandat, sinó Barcelona en Comú”, ha dit en referència a la votació de diumenge.
L’alcaldessa feia mesos que esquivava donar una resposta sobre el seu futur i va prometre que ho faria públic al maig com a molt tard, un any abans de les eleccions municipals. Aquesta setmana la continuïtat ja té el terreny ben aplanat, perquè va rebre diumenge l’aval de les bases del seu partit, Barcelona en Comú, per presentar-se a un tercer mandat. En una assemblea al barri de la Marina de Port, els comuns van autoritzar quasi per unanimitat a Colau a superar els dos mandats que el codi ètic de la formació situa com a màxim per als seus càrrecs electes.
La pregunta, però, no era gens senzilla ni curta: “Estàs d’acord que el Plenari de Barcelona en Comú demani Ada Colau que es presenti al procés de primàries per encapçalar la llista de les eleccions municipals de 2023, amb l’objectiu de guanyar-les i, per tant, que el Plenari aprovi un tercer i últim mandat perquè, en cas que Ada Colau accepti, quedi habilitada d’acord amb els reglaments interns de l’organització?”. De tan complicada, l’organització la va llegir dos cops, perquè ningú es perdés, abans que la militància la votés a mà alçada amb cartolines de colors.
No obstant, el ‘sí’ de les bases i el ‘sí’ de Colau a presentar-se no la fan automàticament alcaldable. Encara faltarà fer unes primàries per ratificar que és l’única integrant del partit interessada a presentar-se al càrrec. Aquests processos de selecció es van obrir camí a la majoria de partits per estimular la transparència i la democràcia interna, però s’han convertit en instruments merament simbòlics amb un sol candidat.
4 
1 
