Colau critica el Govern per enviar “grans dispositius de Mossos” a desnonar famílies vulnerables

L'Ajuntament lamenta que la Generalitat impulsi lleis contra l'expulsió de famílies vulnerables, però després ho faciliti amb antiavalots

El retorn de les execucions judicials de desnonaments, una setmana després d’haver començat, ja ha aixecat les primeres ampolles entre administracions. Especialment avui, que s’ha desnonat dues famílies monomarentals del pis d’un gran tenidor gràcies a un ampli dispositiu policial d’antiavalots que ha desfet la protesta que ho volia evitar. Davant aquest cas, el govern liderat per Ada Colau ha criticat tant els jutjats –per no aplicar el decret 17/2019 que facilitaria que les dues mares solteres amb fills a càrrec s’haguessin pogut quedar al pis amb un lloguer social– com el govern de la Generalitat.

Així, fonts municipals han explicat a aquest diari la indignació del consistori quan veuen que el govern català d’una banda impulsa lleis contra els desnonaments de famílies vulnerables i d’altra banda facilita les execucions judicials d’aquests casos amb un desplegament d’antiavalots contundent. “El Govern de la Generalitat hauria de ser la primera institució a vetllar pel seu compliment. No té cap sentit que la Generalitat aprovi lleis, no les faci complir i enviï grans dispositius de Mossos d’Esquadra per fer tot el contrari“, han expressat des de l’Ajuntament.

I és que el cas d’aquest matí, el de la Yovana i l’Ana María, dues mares amb menors a càrrec, compliria els requisits del decret impulsat pel govern català a finals de l’any passat, segons fonts municipals i dels sindicats d’habitatge. El propietari és un gran tenidor –l’empresa Inversiones Caboet– i les famílies tenen acreditada la seva vulnerabilitat. Així doncs, segons la teoria exposada en aquell text legal aprovat al Parlament, es podria forçar el propietari a oferir-los un lloguer social. Ara bé, a la pràctica, els jutges no estan aplicant-lo perquè consideren que el decret no serveix per aturar desnonaments. Simplement, per sancionar els propietaris si no fan la proposta de lloguer assequible. En aquest sentit, des de l’Ajuntament anuncien que posaran en marxa “l’expedient disciplinari que correspon en aques cas per una vulneració d’un dret que està recollida a la llei”.

Sigui com sigui, més enllà de la valoració judicial, el govern de Barcelona en Comú i el PSC insisteix en el fet que la Generalitat destini grans recursos policials a desnonar famílies en situacions vulnerables. Ho considera contradictori.

Des del Govern, però, s’ha evitat entrar al fons de la qüestió. Davant les preguntes d’aquest diari, fonts del departament d’Interior han subratllat que l’actuació d’aquest dimarts –així com les dels últims dies– les realitzen com a policia judicial. En el cas d’aquest matí, “per ordre del jutjat de primera instància número 42 i per assegurar la presència de la comitiva judicial davant la protesta de moltes persones” al voltant de l’edifici en qüestió.

Pel que fa a l’abordatge municipal de les famílies afectades pel desnonament d’aquest matí, l’Ajuntament apunta que s’ha ofert un allotjament d’emergència tant a la Yovana –i la seva filla de dos anys– com a l’Ana María –i la seva filla de vuit anys. Fonts del Sindicat d’Habitatge de Gràcia i de la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, per la seva banda, han explicat que la Yovana ha acceptat marxar a una pensió, però que l’Ana María s’instal·larà en un pis on viuen altres implicats en el moviment prohabitatge.

Nou comentari