Barcelona té més de 60 equipaments públics de gestió comunitària, és a dir, assignats de forma directa a entitats perquè els gestionin i en decideixin la programació. La querella contra Ada Colau per subvencions a entitats afins ha posat sota el focus els convenis municipals sense concurs públic. Entitats gestores denuncien que ha crescut el recel dels funcionaris consistorials cap a les adjudicacions directes i que ja s’han imposat farragoses burocràcies a equipaments que preveien renovar conveni de forma ordinària, com La Violeta (Gràcia) o la Casa Orlandai (Sarrià).
Davant les queixes dels afectats, l’equip d’Ada Colau ja ha mogut fitxa: prepara un nou protocol per blindar les adjudicacions directes més clares i limitar els concursos públics als casos en què realment pugui haver controvèrsia o més d’un aspirant. Entraria en vigor d’aquí mig any: “El procediment encara no està finalitzat, però la previsió és que pugui estar consensuada dins de l’Ajuntament i amb les entitats cap a la primavera-estiu i que pugui entrar en funcionament a partir del curs vinent, cap al setembre”, detalla el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra.
L’objectiu, diu, és “arribar a temps per a les renovacions de conveni previstes per final d’any”. Una circular ha d’exposar a tots els districtes el nou procediment, que no implica un gran canvi conceptual sinó més aviat refina els passos a seguir. És una “actualització” de les bases actuals de gestió cívica, defineix Serra.
El protocol l’han de consensuar primer els departaments municipals amb competències en la matèria –districtes, Serveis jurídics, Participació, Intervenció…–, que no tenen punts de vista idèntics. És més, entre PSC i Comuns hi ha matisos diferents sobre la gestió comunitària. Avui per avui, l’esborrany de nou protocol preveu obrir concurs públic en dos supòsits: competència i dubtes. “En primer lloc, quan dos projectes o més demostrin interès per la gestió d’un equipament”, apunta Serra. “Si només n’hi ha un, es presentarà la proposta al consell de barri o al consell sectorial d’aquell àmbit temàtic”, afegeix.
La segona circumstància és que es qüestioni la idoneïtat de la candidatura al consell de barri o sectorial en qüestió o bé a la Taula de Patrimoni Ciutadà. Els dos òrgans municipals hauran de donar llum verda perquè un conveni opti a renovació directa. Després es publicaria un anunci d’adjudicació al butlletí oficial de l’Ajuntament i al Portal de Transparència i, si no apareix cap candidatura rival ni impugnació, aleshores ja sí que es faria l’adjudicació directa.
El nou sistema podria descavalcar alguna entitat de gestions comunitàries concretes, sobretot a l’hora de valorar resultats. “En alguns equipaments pot comportar activar la fórmula de gestió cívica i en altres casos potser no renovar la que hi ha, perquè el projecte inicial ha perdut força amb els anys o no ha trobat relleu generacional”, assumeix el regidor. “Gestionar per gestionar no té sentit, només en té quan la capil·laritat d’una entitat suposa un valor afegit que no podria oferir una empresa”, avisa.
El consistori desvincula el nou protocol de la querella contra Colau i ho emmarca únicament en la voluntat de “fer bé les coses” per evitar impugnacions i ensurts. Reconeix que la base jurídica actual és feble, però té esperances que les noves lleis catalanes d’associacionisme i d’economia social resolguin l’encaix legal d’aquesta realitat barcelonina. “Estem en converses amb la Generalitat perquè sigui possible, si s’aconsegueix serà més fàcil que tothom qui ha de validar un expedient de gestió cívica ho faciliti”, confia Serra.
El nou protocol beu d’una experiència prèvia al districte de Nou Barris. La insistència de les entitats gestores en aquest territori va permetre posar a prova un nou sistema: anunciar la renovació o estrena d’una gestió cívica al consell de barri, perquè pugui assabentar-se’n el teixit associatiu i debatre la idoneïtat del projecte. Si en aquell mateix territori apareix un altre col·lectiu candidat a assumir aquella gestió, amb un arrelament i representativitat equivalents, aleshores s’obriria un concurs. Per contra, si no hi ha cap altre interessat i no hi ha ombra de dubte sobre la tasca realitzada, es podria procedir a la firma del nou conveni.
Què és la gestió comunitària
La gestió comunitària permet que ciutadans autoorganitzats es facin càrrec de serveis públics no essencials, com un ateneu cultural, un espai d’assessorament social o un casal de barri. Les entitats distingueixen entre gestió comunitària, que implica molta implicació veïnal i autogestió, de l’expressió oficial “gestió cívica” que només implica la cessió a una entitat sense necessitat de gran dinamització del col·lectiu al que atén el servei delegat.
Com ha publicat aquest març la revista La Veu del Carrer, de la FAVB, avui a Barcelona n’hi ha 64 repartits pels deu districtes. Sant Martí i Nou Barris són els districtes que en tenen més (15 i 12 respectivament), mentre que Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts només en tenen un cadascun. La majoria són casals de barri (25), però també hi ha casals de joves (9), centres cívics (8), equipaments esportius (7) o centres culturals (7). A més hi ha espais sectorials, com el Centre LGTBI, Torre Jussana o la Central del Circ. Aquest mapa permet consultar el llistat actual.
La Carta Municipal és l’únic ancoratge legal del què disposen avui aquestes cessions. L’article 34 preveu que entitats sense ànim de lucre puguin “exercir competències municipals o participar en nom de l’Ajuntament en la gestió de serveis o equipaments”. És més, especifica que pot fer-se per a activitats I serveis “susceptibles de gestió indirecta”, o sigui, que altrament s’externalitzarien a una empresa o fundació. “Té sempre caràcter voluntari i no lucratiu i s’adjudica mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses entitats o organitzacions amb característiques idèntiques o semblants”, sosté la norma local.
Per què les entitats s’oposen als concursos
La majoria d’entitats afectades són contràries als concursos oberts per dos motius. D’una banda, els suposen un volum de burocràcia que pot esdevenir paralitzador. I d’altra banda, si l’equipament s’obre a una externalització estàndard no poden competir amb grans fundacions o empreses, que tenen molt més múscul tècnic i experiència en licitacions.
“Defensem aquest model perquè som entitats arrelades al territori i obertes i a més molts cops ens forcen a anar a concurs i ningú altre s’hi presenta”, reivindica Mariona Soler, de la Plataforma. Anar a concurs és un problema per a associacions d’aquesta mida, coincideix Marcel·lí Puig, del Centre cultural Ton i Guida (Nou Barris). “Has de dedicar un esforç molt gran a la burocràcia d’un concurs… Són hores i energies que treus de dinamització comunitària”, lamenta. A més, requereix uns coneixements que no tothom té i que poden fer de barrera d’entrada per exemple a grups juvenils o col·lectius d’origen divers. “Estem caient en el parany de la tecnificació administrativa”, avisa.
També per a les entitats que ja són gestores hi ha la temptació de contractar tècnics professionals per portar el dia a dia, una tendència amb la que la plataforma és crítica perquè dilueix el factor comunitari. L’esperit original, recorden, és que el propi barri s’empoderi i s’autogestioni per cobrir les necessitats dels veïns, des de les capacitats i possibilitats de cada territori. No hi ha una fórmula màgica i homogènia, sinó que “cada cas és un món”. “El barri ha d’estar dins de l’equipament, decidint i realitzant les activitats que s’hi fan”, recalca Soler.
Durant el mandat de Xavier Trias les entitats ja van aconseguir fixar un tipus de conveni, que s’anomena de “gestió cívica”. Va ser un pas endavant però el veuen insuficient i volen seguir afinant-lo, explica Aurora Álvarez ‘Yoyi’, de la gestora de l’Ateneu Popular de Nou Barris: “Ens agradaria que tingués una mirada més comunitària, que no serveixi per qualsevol tipus d’espai”. “Som els primers interessats en què no pugui confondre’s una gestió cívica amb un xiringuito amic”, rebla Soler.
La Plataforma de Gestió Ciutadana, que agrupa 39 dels col·lectius gestors a Barcelona, urgeix al consistori a enllestir la nova circular i denuncia que en aquest temps d’espera el consistori ja ha aturat la renovació de diversos convenis perquè Intervenció municipal ha transmès la consigna d’enviar a concurs qualsevol concessió d’espais. L’ordre d’extremar la cautela coincideix en el temps amb la querella contra Ada Colau per subvencionar la PAH i tres entitats més a través de convenis directes. Fonts municipals neguen que hi hagi un canvi de política i sostenen que “l’adjudicació es fa actualment seguint els procediments establerts: de forma excepcional quan queda acreditada l’exclusivitat de l’entitat es fa per adjudicació directa, i en la resta de situacions de forma ordinària per concurrència”. Sempre segons la llei”, insisteixen.
