“La interpretació efectuada per l’Ajuntament resulta mancada de qualsevol justificació i conculca els principis de concurrència i proporcionalitat que imperen en la contractació pública amb l’objectiu d’afavorir l’accés a les diferents empreses“. Ras i curt, aquest és l’argument que basteix el veredicte del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que ha declarat nul·la l’adjudicació d’un contracte de 299.000 euros del Consell Municipal de Benestar Social. Una resolució gairebé inèdita d’aquest organisme de conciliació prejudicial, que gairebé sempre dona la raó a l’administració i que aquesta vegada suposa una rotunda estirada d’orelles a la Mesa de Contractació del consistori que s’emporta un seriós avís “pel desordre” de l’expedient.
La resolució, dictada el passat 30 de setembre i a la qual ha tingut accés Tot Barcelona, respon a un recurs de dues empreses que es van presentar al concurs per adjudicar “el servei de dinamització i promoció de l’activitat i el funcionament del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) i de la producció dels premis Montserrat Roig de periodisme i comunicació social de Barcelona, amb mesures de contractació pública sostenible”.
Les dues empreses demandants van quedar en primer i segon lloc, Portacabot i la Cooperativa Laboratori d’Idees Socials, SCCL, però posteriorment van ser excloses per l’Ajuntament al·legant que la documentació aportada no complia, suposadament, amb els criteris establerts al plec de clàusules sobre la solvència econòmica de les dues empreses. Per tant, es donava el contracte a la Fundació Pere Tarrés, l’entitat que havia quedat en tercer lloc en l’escala de valoració de les quatre societats que s’havien presentat i que sempre surt molt ben posicionada en les licitacions públiques. L’adjudicació, que es trobava suspesa arran de la impugnació de les dues empreses, ha estat anul·lada arran del recurs presentat per les dues entitats que van quedar en primer i segon lloc.
Una licitació de fa més d’un any
Segons l’expedient, la licitació es va fer pública el 19 de juny de 2025. El consistori volia externalitzar “el servei de dinamització i promoció de l’activitat i el funcionament del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) i de la producció dels premis Montserrat Roig de periodisme i comunicació social de Barcelona, amb mesures de contractació pública sostenible”. El seu valor estimat, el VEC, ascendia a 299.146,60 euros i es dividia en dos lots. El que ha generat la controvèrsia ha estat el Lot 1, dedicat a Suport a l’activitat i funcionament del CMBS, que té un pressupost de 156.439,40 euros més les pròrrogues.
Segons “l’informe de necessitat, idoneïtat i eficiència” que consta a l’expedient, el departament de Participació Social de l’Ajuntament “té com a missió reforçar un model de treball basat en la cooperació, la co-responsabilitat i l’acció conjunta entre l’Ajuntament i els diferents agents socials de la ciutat, tant mitjançant la participació en els òrgans i els espais consultius per a la construcció de polítiques socials municipals, com potenciant processos de participació oberts o processos de coproducció amb entitats i organitzacions de la ciutat”.
I afegeix que “els espais de deliberació i participació amb les entitats del tercer sector i el treball en xarxa i la coproducció entre l’Ajuntament i les entitats i organitzacions socials de la ciutat segueixen sent un element clau per avançar en la construcció de polítiques inclusives i de drets socials”. En aquest sentit, destaca que el tercer sector social a Barcelona és “plural i amb grans potencialitats” i li reconeix un “paper clau” en el desenvolupament de les polítiques socials de la ciutat. D’aquesta manera en destaca que “els Consells de Participació són un instrument important per al consens, la millora i la innovació en les polítiques” i que serveixen per aportar “propostes i suggeriments per a la construcció conjunta de polítiques”.
Un contracte per emetre informes
La licitació partia de la idea que el CMBS és un “òrgan de participació de l’àmbit de l’acció social” amb la finalitat “d’emetre informes, formular propostes i promoure iniciatives per a la millora de les polítiques d’acció social i contribuir a la construcció d’una ciutat més inclusiva i solidària” així com “potenciar la coordinació entre les institucions i la concertació d’actuacions amb les entitats que en formen part”.
Segons aquesta premissa, l’informe de necessitat estableix que “l’Ajuntament de Barcelona no disposa de mitjans ni recursos tècnics adients per realitzar amb eficàcia i autonomia aquestes actuacions”. Per això justifica la licitació atès que necessita “l’auxili mitjançant la contractació amb tercers, d’acord amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de despesa, i amb total respecte als principis d’eficàcia, eficiència, publicitat, transparència, no discriminació i igualtat de tracte”.
Per tant, el consistori va concloure que “l’opció més eficient” i que assegurava “la millor resposta a les necessitats detectades” era la contractació d’un servei de dinamització i promoció dels diferents espais de governança del CMBS”. Un servei que consistia en la redacció de documents tècnics (memòries, documents de síntesi, etc.); de realització d’activitats de comunicació i difusió a través de la pàgina web del CMBS, les xarxes socials i altres mitjans de comunicació i difusió propis del CMBS; d’organització de jornades i trobades proposades pel CMBS; i d’atenció a entitats.
Quatre entitats, quatre valoracions
Les entitats que es van presentar a la licitació van ser Laboratori d’Idees Socials, SCCL que es presentava en una UTE amb JCOP ; la Fundació Pere Tarrés; Portacabot, SL i Tandem Social SCCL. El 14 de juliol de 2025, la mesa de contractació va obrir els sobres que contenien la documentació administrativa i el que contenia la documentació susceptible de judici de valor. A continuació es va lliurar la documentació als serveis tècnics corresponents per a la seva valoració.
El sis d’octubre de 2025 es va presentar l’escala de valoració de les societats licitadores sumant els punts del “judici de valor” i “els criteris automàtics”, és a dir, els objectius. En el rànquing va quedar en primer lloc, amb 76,84 punts, l’empresa JCOP, que va obtenir 33,28 punts en el judici de valor i 43,59 en criteris objectius; en segon lloc, Portacabot, amb 70,75 punts resultants dels 15,75 del judici de valor i 55 dels punts objectius; la Fundació Pere Tarrés va quedar tercera amb 55,85 punts, dels quals 22,6 eren objectius i 28,25, del judici de valor. En darrer lloc, hi havia Tàndem, que va assolir 42,10 punts, de la suma de 15,5 de judici de valor i 26,6 de criteris objectius. Comptat i debatut, Pere Tarrés era la tercera classificada, però, pel que fa als criteris objectius, era la quarta.
Les empreses, a la brega
El 30 d’octubre de 2025, els serveis tècnics corresponents van emetre l’informe de valoració de la documentació aportada per JCOP, en el qual van concloure que no complia els requisits mínims fixats en el Plec de Clàusules Administratives Particulars (PLAC) en relació amb la solvència econòmica i financera. Per tant, es va decidir per part de l’administració retirar la seva oferta. A conseqüència de l’exclusió de JCOP, l’òrgan de contractació va requerir a Portacabot, la següent classificada, aportar la documentació particular.
El 14 de novembre de 2025 va emetre un informe on va concloure que “del conjunt de la documentació que s’incorpora a l’expedient no es consideren suficientment acreditats els criteris d’adjudicació recollits en el plec de clàusules administratives particulars, atès que presenta mancances rellevants”. Segons la resolució, de cop i volta, no complien els requisits de formació, com de l’experiència professional i, com havia succeït amb JCOP, va tenir per retirada l’oferta de Portacabot. Seguint el rang de classificació, van requerir l’aportació de la documentació a Pere Tarrés que, en aquesta ocasió, els tècnics van considerar acreditada la “solvència mínima exigida”, en un informe del 3 de desembre de 2025.
La decisió va fer reaccionar les dues empreses perjudicades, que van presentar recurs davant el Tribunal de Tribunal Català de Contractes del Sector Públic per “manca absoluta de motivació” de la decisió, atès que no concretava quina solvència no s’havia acreditat. I, per tant, consideraven, la resolució nul·la. Igualment, al·legava que l’òrgan de contractació havia vulnerat el “principi de proporcionalitat en haver-la exclòs sense concedir-li, prèviament, un tràmit d’esmena”. I, adduïa que van sol·licitar accés a l’expedient de contractació en data 8 de gener de 2026 als efectes de veure l’informe de valoració de la solvència en el qual es fonamenta la seva exclusió, “sense que l’Ajuntament li hagi concedit la vista del mateix”.
La duresa del tribunal en els seus retrets a l’Ajuntament
Finalment, el tribunal ha estimat els dos recursos i ha anul·lat l’adjudicació amb fortes crítiques al funcionament de la licitació. Fins i tot, critica obertament el que titlla de “desordre que presenta l’expedient administratiu remès”. Un desori documental ha complicat al tribunal revisar la documentació aportada per cadascuna de les empreses licitadores en les diferents fases del procediment de contractació, ja que “no s’ha identificat a quina empresa correspon cadascun dels documents que conformen l’expedient, compel·lint a aquest tribunal a haver de comprovar-los tots, amb l’afegit que, en alguns casos –sobretot pel que fa a les titulacions del personal adscrit– no es disposa de dades suficients per saber a quina empresa licitadora corresponen”.
En síntesi, la resolució del tribunal estima els recursos i assegura que la “postura de l’Ajuntament pretén fonamentar la deguda motivació d’una decisió tan transcendent com el rebuig d’una oferta en una eventual deducció que, per altra banda, resulta que no s’ajustaria a dret”. “La interpretació efectuada per l’Ajuntament resulta mancada de qualsevol justificació i conculca els principis de concurrència i proporcionalitat que imperen en la contractació pública amb l’objectiu d’afavorir l’accés a les diferents empreses”, ressalta. I conclou que “la configuració del procediment de verificació documental establerta als plecs pel mateix òrgan de contractació no pot acabar perjudicant les empreses licitadores que s’hi han ajustat”. És a dir, no es poden canviar les regles del joc o no facilitar la documentació un cop s’ha efectuat l’adjudicació.
