La rehabilitació de la joia industrial de Can Ricart per fer-hi un campus d’ensenyaments artístics està encallada i en perill. La Universitat de Barcelona (UB) i l’Ajuntament de Barcelona van firmar la cessió dels terrenys el 2013. La UB ha batallat els darrers dos anys per aconseguir el finançament necessari però ha topat amb l’ajornament d’uns fons FEDER europeus que esperava per aquest desembre. Els veïns del Poblenou estan tips d’esperar i reclamen a l’Ajuntament de Barcelona que rescindeixi la cessió.
Una clàusula al contracte establia que si el 20 de gener de 2020 no estava en funcionament l’equipament universitari, el consistori podria recuperar l’antiga fàbrica tèxtil. La lletra petita, però, és més subjectiva: la cessió només es pot revocar si el projecte no s’ha materialitzat “per causes imputables” a la UB. La universitat defensa el seu projecte, que ha presentat a totes les administracions implicades i compta amb el suport de 19 centres d’ensenyament superior públics i privats. La posició del govern municipal encara no està decidida.
La clàusula pro-veïns
Els veïns s’han pres la lluita pel futur de Can Ricart com una batalla col·lectiva des del principi, des de molt abans que es catalogués l’espai com a patrimoni nacional l’any 2007. Ells ja hi eren, pressionant per presevar-lo. Per això, després que es decidís fiar l’espai a la UB i que, novament, s’hagin trobat amb l’immobilisme i les rehabilitacions pendents, se’ls han exhaurit les reserves de paciència. Fins ara, la Taula Eix Pere IV, el Casal de Joves del Poblenou, l’Agrupament Escolta l’Avenc i l’Hangar Fàbrica de creació havien demanat de manera reiterada que es posés en marxa el projecte universitari o que, si no, se’n busquessin alternatives que acordessin el teixit social i el govern municipal. Amb els cinc primers anys de cessió esgotats, però, veuen la clàusula del contracte com una opció immillorable per desfer-se de la Universitat de Barcelona.
Concretament, el text al que s’aferren és un dels punts dels contracte de cessió de les naus de Can Ricart i Can Jaumandreu que van oficialitzar el 20 de febrer de 2015 el llavors primer tinent d’alcaldia, Joaquim Forn, i el rector de la UB, Dídac Ramírez.
Un dels punts de les obligacions de la UB en el contracte de cessió / Ajuntament
Des d’aquest punt de vista, el portaveu de l’entitat Taula Eix Pere IV, Albert Valencia, considera que “no hi ha espai per al dubte: no han estat capaços d’engegar cap activitat en cinc anys i, per tant, perden la cessió. No ha de ser ni tan sols una opció per a l’Ajuntament, ho diu el contracte“. Des de la plataforma Can Ricart Cau, de fet, han engegat una enquesta que intenta copsar l’esperit del veïnat sobre què voldrien que es fes en aquell espai. Les opcions apleguen idees com la d’un institut, un centre ambulatori, un centre esportiu o un nou pol d’entitats socials.
Els comuns, abans, volien rescindir
Sigui com sigui, el que l’enfocament dels veïns assegura és que la UB és la responsable de la manca d’activitat a Can Ricart. Una visió que, de fet, també va apuntalar el regidor del districte de Sant Martí en el mandat anterior, Josep Maria Montaner, de Barcelona en Comú. “Per resumir una realitat tan complexa en una opinió: l’Ajuntament no està gens content amb com s’ha gestionat ni Can Jaumandreu ni Can Ricart”, va comentar el representant dels comuns, en una jornada organitzada per debatre el futur del recinte l’abril de l’any passat.
I en la mateixa línia, va reivindicar que ells, des del govern, ja s’havien plantejat “sobretot el 2017, quan es va aturar bastant definitivament” l’opció de rescindir el contracte. Finalment, però, es va deixar córrer aquella opció per la negativa de la UB i els comuns van considerar que esperarien fins al 2020 com a “l’horitzó” per veure si el projecte “ha tirat endavant”, va esmentar Montaner. Si això no havia passat en el punt en què ens trobem actualment, el regidor d’aquell moment al districte va expressar que: “lògicament, la intenció que hi ha seria la de rescindir”.
Incertesa municipal
Tanmateix, fonts municipals consultades pel TOT Barcelona assenyalen que encara no s’ha pres cap determinació sobre Can Ricart, però que serà “una decisió de ciutat i no de districte”. La continuïtat o rescissió de la cessió implica diverses regidories, tant del PSC com dels comuns, i la posició dels dos partits no és idèntica. BComú és més crítica amb el projecte, mentre que el PSC veu amb bons ulls esperar una mica més per fer possible el campus de la UB.
Tot i que la cessió la va firmar l’extinent d’alcaldia Quim Forn (JxCat) i la va heretar el govern d’Ada Colau (Bcomú), les primeres passes del projecte tenen una forta empremta socialista. La UB va encarregar les gestions inicials a Carles Martí com a comissionat especial per a Can Ricart. Martí va ser tinent d’alcalde i mà dreta de Jordi Hereu (PSC), es va reincorporar el 2015 a la seva plaça de funcionari a la universitat i actualment és al Senat.
La UB reivindica la feina feta i acusa les administracions
La Universitat de Barcelona (UB) considera que no seria de rebut que els rescindissin la cessió i reivindiquen que han fet la seva part dels deures. Qui no els ha fet, comparen, són les administracions. “La clàusula dels 5 anys seria taxativa si nosaltres no haguéssim fet res de res, però és que si no volguéssim fer res a Can Ricart ja hauríem retornat els terrenys nosaltres mateixos!”, protesta Salvador Garcia, el vicerector de la UB que lidera el projecte.
[r:1]
“El projecte no està acabat, és evident, però tota la part prèvia a les obres està feta”, argumenta. “No depèn de nosaltres que l’obtenció dels fons sigui finalment viable o no”, afegeix. Així doncs, la UB veuria molt injusta una revocació: “La UB s’ha gastat diners contractant arquitectes, fent informes i estudis…”. Lamenta que la inconcreció política la pugui acabar pagant la UB i demana comprensió al barri: “Els veïns volen les coses molt ràpides i tenen tot el dret a demanar el que considerin, però nosaltres depenem de l’administració”.
Sobre les declaracions de Montaner, posa en qüestió que siguin vinculants perquè ja no és regidor del consistori i perquè “el que compta” és el que aprova l’Ajuntament com a institució. “Al març el ple municipal va aprovar el planejament urbanístic dels terrenys, que es va publicar als butlletins oficials corresponents”, recorda. “Això és el que val i passa per sobre de si un regidor opina això o allò!”, exclama Garcia. Josep Maria Montaner, en el seu moment, va valorar aquella aprovació municipal com a l’últim xec de confiança en el projecte.
El finançament, la clau del retard
El pla de la UB tenia un calendari de tràmits que culminava amb l’inici d’obres a principis de 2020. La idea motor era crear una nova universitat per als estudis artístics, ara disseminats en una vintena de centres públics i privats. Aquest nou campus, inspirat en la Universität der Kunste de Berlín, hagués obert portes el 2023.
Naus de Can Ricart on s’ubicaria el Campus de les Arts / UB
El gran maldecap és la costosa rehabilitació de les naus de Can Ricart, protegides i declarades Patrimoni Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La UB estima que requereix uns 14 milions d’euros, que preveu obtenir a parts iguals a través d’una convocatòria de fons FEDER europeus que gestiona la Generalitat de Catalunya i la línia d’ajudes anuals al patrimoni del Ministeri de Foment –coneguda com a 1,5% Cultural–.
Va presentar la memòria del projecte als FEDER al juny, amb la previsió d’obtenir resposta afirmativa al desembre i poder tramitar al gener l’altra meitat d’ingressos al gener. La Secretaria d’Universitats i Recerca ha confirmat al TOT Barcelona que està tramitant “una ampliació de 6 mesos del termini per resoldre” aquesta convocatòria. “Sense saber si rebrem els FEDER no hem pogut demanar l’1,5% Cultural, perquè Foment obliga a començar les obres l’endemà de rebre la subvenció”, lamenta Garcia.
ERC mou fils per llançar una proposta pròpia
El grup municipal d’ERC ha avançat a aquest diari que la regidora Gemma Sendra està treballant en una proposta per a Can Ricart . El pla dels republicans és implicar als governs barceloní i català per desencallar el projecte. Els detalls es presentaran entre febrer i març assumint que la cessió podria quedar unes poques setmanes a precari durant l’impàs. A banda d’asseure en una taula de negociació a l’Ajuntament, la Generalitat i la UB, Sendra vol pactar que l’antiga fàbrica del Poblenou aculli també usos culturals per complementar l’activitat acadèmica. Així, mantenen el suport al projecte educatiu però creuen que cal consolidar-lo perquè sigui possible.
JxCat s’obre a la revocació i Cs reclama transparència
La resta de l’oposició també té el conveni en el punt de mira. “L’acord entre l’Ajuntament i la UB va ser una molt bona opció per donar una solució als terrenys de Can Ricart i a més un Parc universitari lligava molt bé amb l’objectiu de transformació que comporta el 22@”, explica al TOT Barcelona el portaveu de JxCat, Jordi Martí. El grup no tanca la porta a rescindir l’acord i fer costat a la demanda veïnal, però vol conèixer “les justificacions de la UB sobre el retard” per valorar si existeix o no “una causa de força major” que aconselli donar una mica més de marge a la universitat.
La presidenta del plenari de Sant Martí i regidora de Cs, Marilén Barceló, critica que la clàusula dels 5 anys d’inactivitat s’hauria d’haver debatut al ple del districte i exposat als grups de l’oposició per afavorir una solució de consens. “Can Ricart és molt important per a Sant Martí i s’ha de rehabilitar ja”, urgeix. “El govern municipal hauria d’haver fet més seguiment i control del projecte per al qual havia cedit uns terrenys públics, havia d’assegurar-se que es faria realitat”, lamenta.
