El Baròmetre municipal d’aquest estiu situa el PSC de Jaume Collboni com la força política amb més possibilitats de guanyar les eleccions a Barcelona si ara se celebressin els comicis a la ciutat. Els socialistes se situen en un 16,1% d’intenció directa de vot, amb Barcelona en Comú (7,9%) en segona posició, a 8,2 punts de diferència del PSC. Quan falta un any i deu mesos per a les municipals del 2027, les enquestes serveixen de poc, i menys quan estan basades, com aquesta, només en la intenció directa de vot, que no té en compte aspectes com el vot ocult o l’abstenció, i també pel fet que les formacions encara no han escollit els alcaldables que presentaran a les municipals. Tot i el molt temps que falta, les maquinàries dels partits ja han començat a rodar i en els mesos vinents es faran públics els caps de llista. En alguns casos, com el PSC, no hi haurà sorpreses i serà Collboni.
El PSC no guanya unes municipals des de fa 20 anys
El PSC té establert la celebració de primàries per escollir l’alcaldable, però Collboni, amb primàries o sense, no tindrà rival i tornarà a encapçalar la llista socialista el 2027. Serà el quart cop que ho faci, després de les eleccions del 2015, 2019 i 2023. Fonts socialistes consultades pel TOT Barcelona expliquen que com serà l’únic candidat, s’escollirà tard, cap a finals del 2026. El 2027, quan es facin els comicis, farà 20 anys que el PSC no guanya unes eleccions municipals a la ciutat. El darrer cop va ser amb l’ara ministre, Jordi Hereu, com a candidat i l’objectiu de l’alcalde aquesta vegada és guanyar a les urnes. Al maig, durant el balanç de la primera meitat de mandat, Collboni ja va explicitar la seva voluntat de “presentar candidatura” i ser de nou l’alcaldable del PSC.
Amb Xavier Trias de candidat, Junts va guanyar les municipals del 2023, amb 11 regidors i prop de 150.000 vots. El Baròmetre dona Junts una intenció directa de vot del 4%. És a dir, ara mateix el partit, que a l’Ajuntament encapçala Jordi Martí Galbis, se situa per darrer de socialistes, Comuns i ERC. El partit tenia previst escollir aquesta primavera la persona que encapçalarà la llista el 2027, però el procés s’està endarrerint. Fonts de Junts diuen que la situació està “encallada” i, tal com ha expressat recentment Martí Galbis en una entrevista amb el TOT Barcelona, encara no hi ha una data. “M’hauria agradat que s’hagués fet al juny. Però la situació política general a Catalunya i, en especial, a l’estat no ajuda a prendre les decisions de manera ràpida. És millor prendre les decisions amb retard, però fer-ho bé, que no pas fer-ho amb presses. Espero que ben aviat es pugui decidir, però no puc confirmar dates”, va valorar. I, entre totes aquestes qüestions, està afectant de ple la indefinició sobre el possible retorn a Catalunya (amb garanties) del president a l’exili, Carles Puigdemont.
La llarga llista d’aspirants de Junts
La llista de noms dels possibles candidats de Junts és llarga: el mateix Martí Galbis, el regidor Josep Rius, els exconsellers Josep Maria Argimon, Quim Forn i Jaume Giró, i la regidora i exconsellera Victòria Alsina. I fins i tot, en l’entorn de Junts, sona des de fa uns mesos l’expresident Artur Mas, han reconegut fonts de Junts. Entre els favorits hi ha Forn, que ja va ser el candidat el 2019, després d’anunciar la seva candidatura des de la presó de Lledoners, tot i que va aconseguir un resultat discret, amb només cinc regidors. Les estratègies de Junts són trobar un candidat que pugui fer ombra Collboni o una persona que, si ara no té opcions de guanyar, pugui intentar-ho amb més possibilitats el 2031 o el 2035, com es va fer amb l’operació Trias el 2003. Va picar pedra durant dos mandats i va ser elegit alcalde el 2011.
Eclipsat pel congrés nacional del PP i la permanent del PSOE, el cap de setmana passat, Barcelona en Comú va celebrar el seu primer congrés. Els Comuns van anunciar que escolliran la persona que encapçalarà la llista de les municipals en unes primàries a principis del 2026. Les primàries es convocaran a finals del 2025 i els aspirants s’hauran de presentar per parelles. Els que resulten guanyadors, nomenaran els llocs del tres al cinc de la candidatura.
Colau o Urtasun, entre els noms de Barcelona en Comú
El procés d’elecció de candidat dels Comuns estarà marcat pel que decideixi fer Ada Colau. Si l’exalcaldessa, ara retirada de la primera línia de la política institucional, decideix fer el pas no tindrà rival. Però aquesta possibilitat ara mateix no està gens clara i dependrà de les ganes que tingui Colau i del que diguin les enquestes. En una entrevista a Europa Press, aquesta primavera, deixava la porta oberta a tornar a la primera línia política: “Només m’ho plantejaria molt excepcionalment si realment fos molt útil que jo en concret em pogués presentar a una cosa puntual”. Però els Comuns treballen en altres escenaris i alguns dels noms que tenen sobre la taula són el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; el diputat i exprimer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, o la presidenta de Barcelona en Comú a l’Ajuntament, Janet Sanz. En una entrevista amb el TOT, Sanz no va avançar noms ni si Colau serà la candidata, però sí que va detallar que el procés d’elecció si iniciarà a la tardor. “Estic molt tranquil·la perquè sé que l’organització triarà la millor persona i el millor equip per recuperar l’alcaldia. Iniciarem tot aquest procés a partir del setembre o octubre. I sigui o no l’Ada, Barcelona en Comú, és un projecte que té una vida pròpia molt potent. L’Ada en forma part i ha aconseguit aixecar el projecte. És un llegat que no es pot retirar. S’ha quedat”.
Alamany vol ser l’alcaldable d’ERC
Fonts d’ERC asseguren que el procés per elegir el candidat republicà encara no s’ha obert. En tot cas, un nom destaca i ja s’ha posicionat públicament. Es tracta de la secretària general d’ERC i presidenta del grup municipal, Elisenda Alamany. “Jo sempre en tinc ganes! Aquesta és la meva ciutat i a mi m’agrada construir els projectes polítics com si els estigués construint per la gent a qui més estimo”, va dir en una entrevista amb el TOT a finals de maig. El partit té uns procediments establerts i si Alamany fos l’única candidata se la confirmaria directament, però si es presenta algú més s’hauran de fer primàries. Fonts republicanes recorden que Ernest Maragall, l’anterior alcaldable republicà, va ser nomenat un any abans de les municipals del 2023. És a dir, el candidat republicà es podria conèixer oficialment la primavera vinent. L’elecció de l’alcaldable d’ERC tindrà lloc amb els crítics d’ERC liderant la Federació de Barcelona, amb Creu Camacho com a presidenta, però que només entrar a la federació van renunciar a una de les seves promeses de campanya: fer la consulta a la militància que havia quedat pendent sobre el preacord de govern d’Alamany amb Collboni.
Sirera es perfila com el candidat del PP
On no hi haurà sorpreses és al PP. Daniel Sirera, que el 2023 va treure quatre regidors, el doble que tenia Josep Bou, serà el candidat popular. Si bé el Baròmetre dona al PP una intenció directa de vot del 2,4% (un percentatge totalment irreal), fonts del partit exposen que Sirera ha sortit molt reforçat del congrés estatal del cap de setmana passat, igual que Xavier Garcia Albiol, i no tindrà rival si vol repetir com a alcaldable a Barcelona el 2027. Els populars proclamaran el candidat oficialment al llarg del 2026. Si bé Sirera “només pensa en Barcelona”, caldrà veure quin paper pot jugar el regidor barceloní en un hipotètic govern del PP a l’Estat, i si Alberto Núñez Feijóo acaba oferint-li un ministeri.
El darrer partit amb representació al plenari municipal és Vox, que a l’Ajuntament lidera Gonzalo de Oro. Fonts de la formació espanyolista diuen que l’alcaldable de Barcelona sortirà del comitè nacional, i probablement el nom no es coneixerà fins uns mesos abans de les municipals. Vox anteposa les sigles a un candidat i està per veure si de Oro repetirà. En conversa amb el TOT, el president de Vox a l’Ajuntament està “disposat a seguir si el partit vol”, però que si s’aposta per una altra persona, ho acceptarà. Dos dels noms que sonen són Juan Garriga i María García Fuster. En tot cas, recorda que solen ser processos llargs i encara trigarà. El Baròmetre dona una intenció directa de vot de l’1,9% a Vox.
La CUP “explora” possibles aliances
Inclús per sobre de Vox, el Baròmetre situa en intenció directa de vot dues formacions que ara no tenen representació en el plenari municipal, la CUP i Aliança Catalana. La CUP treu un 2,7 i Aliança Catalana un 2%. Els anticapitalistes avançaran els seus processos i ja treballen en les municipals de Barcelona. Oficialment, fonts de la formació a Barcelona apunten que “aviat”, abans de les vacances d’estiu, faran públiques algunes dates. “Encara no hi ha res tancat, ja que s’està explorant aliances o possibles acords i, per tant, els passos a seguir seran conjunts”. En les eleccions del 2023, la CUP, amb Basharat Changue encapçalant la candidatura, va aconseguir més de 25.000 vots, el 3,79%, i es va quedar a un punt i escaig del 5% que es necessita per aconseguir representació a l’Ajuntament.
A les empreses de Barcelona com Institut Català de Retina @ICRcat que humilien als catalans per parlar el nostre idioma, cal amargar-los la vida.#DefensemBarcelona pic.twitter.com/scsfti4eiy
— Santiago Espot (@santiagoespot) July 6, 2025
Santiago Espot, candidat d’Aliança Catalana?
Probablement, Aliança Catalana es presentarà per primer cop a l’alcaldia de Barcelona en les eleccions de maig del 2027. La formació de Sílvia Orriols prepara l’obertura d’una seu al centre de Barcelona. Tot i que encara no s’ha oficialitzat cap nom, Santiago Espot diu al TOT que és possible que sigui ell, tot i que no tanca la porta a presentar-se a l’alcaldia de la ciutat encapçalant una plataforma. “Molta gent em demana que faci el pas”. Com es pot veure en el seu perfil de la xarxa X, fa temps que ha posat el focus en les problemàtiques de Barcelona i comparteix postulats d’Aliança Catalana. Espot ja va ser candidat a l’alcaldia de Barcelona el 2011, liderant la llista de Solidaritat Catalana.
