Autèntica batussa pel català al ple de l’Ajuntament de Barcelona d’aquest dijous. Un dels que ha fet referència al to del debat ha estat el líder dels republicans a l’Ajuntament, Ernest Maragall, que ha assegurat que “l’escola catalana no mereix determinats espectacles”, en referència a les intervencions de PP i Ciutadans contràries al model educatiu del país. En l’últim plenari municipal de l’any s’han debatut 4 proposicions sobre la llengua. Les de PSC, Ciutadans i PP han estat rebutjades i només ha prosperat la d’ERC, que defensa el model d’immersió lingüística i que ha comptat amb el suport dels Comuns i Junts per Catalunya. El PSC s’hi ha abstingut, mentre que PP, Ciutadans, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita Marilén Barceló han votat en contra.
Un dels moments més tensos ha estat quan Maragall s’ha dirigit al líder dels populars barcelonins, Josep Bou. “No em doni lliçons de catalanisme ni de català mentre no faci callar al senyor Casado, els seus exabruptes i atacs lamentables i miserables que està fent a la nostra llengua i a la nostra cultura. No tot s’hi val“, ha dit, visiblement molest. D’altra banda, el primer tinent d’alcaldia i líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha sostingut que “el català no es farà petit per un 25% de classes en castellà”. De fet, ha assegurat que “moltes escoles ja ho apliquen, dins de la seva autonomia com a centres educatius”. De totes maneres, ha reconegut que el català és una llengua “minoritzada i amenaçada per un entorn hostil”.
“Jo també soc colona”, diu Parera
La número u de Valents –la formació hereva de Manuel Valls– i diputada pel PP al Parlament, Eva Parera, s’ha dirigit als independentistes per dir-los que “veuen enemics a tot arreu” i que “van de víctimes”. “Espanya és un enemic, els tribunals són un enemic, els cossos de seguretat de l’Estat són un enemic i, sobretot, els catalans no independentistes som l’enemic. Jo també soc colona, segons vostès“, ha afirmat.
“Els que ataquen l’escola i el model educatiu català ho fan perquè saben que l’escola és el que som com a societat i ciutadania”, ha assegurat Maragall. “L’escola és el cor de la democràcia al nostre país”, ha defensat. En aquest sentit, el líder dels republicans a Barcelona ha defensat que la voluntat de partits com PP i Ciutadans és atacar la llengua per afeblir el projecte que defensa el bloc independentista.
Diametralment oposat ha estat el relat del bloc constitucionalista. “Des de totes les administracions al seu càrrec estan alimentant amb sucoses subvencions entitats que tenen com a objectiu l’assetjament, l’assenyalament dels alumnes i professors en funció de la llengua que utilitzen a l’espai educatiu, però també al seu entorn i en l’oci”, ha sostingut Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans. I ha anat més enllà: “El govern municipal de Colau i PSC ho fomenta”.
Els Comuns, a favor de recuperar l’esperit dels 80
Per part dels Comuns ha intervingut el tinent d’alcaldia d’Educació, Jordi Martí, que ha defensat que “avui el que tocaria és tornar al seny que es va imposar als anys 80 i a construir el consens“. Com Maragall, Martí s’ha sorprès dels retrets creuats al ple municipal: “Escoltant algunes de les intervencions em preguntava si aquest debat té algun sentit o si ajudarà en alguna cosa en la reflexió i, sobretot, en la defensa d’evitar un conflicte lingüístic al nostre país. Tinc els meus dubtes”.
El tinent d’alcaldia ha aprofitat una de les seves intervencions per atacar els postconvergents, quan la juntaire Neus Munté els ha demanat que “s’ocupin” de protegir el català: “Fem sobretot una cosa, que és no atiar el conflicte lingüístic, cosa que vostès, cada dia que es lleven, pensen la manera de fer-ho”. Munté ha volgut manifestar el seu desacord per les paraules de Guilarte en una entrevista al TOT Barcelona, on la líder taronja sostenia que “hi ha una mena de Gestapo lingüística a les aules”. “Això és indecent i perseguible”, li ha retret Munté.
Bou ha volgut aclarir que “la defensa de la llengua no és la defensa de la nació”. A més, ha demanat als independentistes que “deixin d’utilitzar el català com una arma política”. D’altra banda, Parera ha assegurat que “la llengua catalana està plenament garantida”. Ambdós partits, juntament amb Ciutadans, han demanat que es compleixi la sentència judicial que obliga que un mínim del 25% de les classes a les escoles siguin en castellà.
“Cal que la Generalitat reguli, de manera que puguem superar un marc jurídic antic i que, per tant, la sentència quedi superada totalment pels esdeveniments”, ha proposat Martí, per deixar sense efecte la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TS) ratificada en sentència ferma pel Tribunal Suprem (TS). La decisió judicial ha suposat una estocada política a la immersió lingüística, el model educatiu de Catalunya que ja compta amb 40 anys d’història.
