El proper 28 de maig de 2023, d’aquí a tot just un any, els barcelonins i barcelonines estan cridats a les urnes per renovar el consistori de la capital del país. Hauran passat gairebé quatre anys justos dels darrers comicis municipals, que es van celebrar el 26 de maig de 2019. Aleshores, 386.437 ciutadans, un 33,8% dels cens electoral (1.142.444) van decidir no anar a votar. Aquell any, les eleccions municipals -i les europees, que es van fer el mateix dia- arribaven poc després de les eleccions espanyoles, en un context encara marcat per l’1-O del 2017, i amb el judici al Suprem contra els líders independentistes en marxa des de feia dos mesos. Fos com fos, la participació va ser més elevada que en el cicle anterior.
8 barris amb més abstencions que vots
Però aquest 33,8% de ciutadans que van optar per no participar a les eleccions municipals es dispara en 8 dels 73 barris de la ciutat, on, de fet, es van registrar més abstencions que vots. Es tracta de Torre Baró (56,4%), Ciutat Meridiana (55%), Les Roquetes (50%), Can Peguera (54,8%), Trinitat Nova (57,2%), Vallbona (54%), tots al districte de Nou Barris, la Marina del Prat Vermell-Zona Franca (Sants-Monjuïc, amb un 60% d’abstencions) i Trinitat Vella (a Sant Andreu, va registrar un 57% d’abstencions).
En gairebé tots aquests barris amb una participació per sota del 50%, la força guanyadora va ser el PSC amb Jaume Collboni al capdavant, que va acabar formant un bipartit amb Barcelona en Comú i amb el suport del partit de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, ara Valents. De fet, Collboni va guanyar als 13 barris del districte de Nou Barris, un feu que el 2015 havia estat clau en la victòria d’Ada Colau.
En l’altre extrem, els dos barris més mobilitzats de la ciutat van ser Les Tres Torres, amb una participació del 73,9% i una victòria contundent de la candidatura de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi-Ciutadans, amb el 33,8% dels vots, i Les Corts, amb el 73% del cens dipositant la seva papereta a la urna i amb una victòria d’ERC.
Ara bé, el 2019 no hi va haver cap districte on la participació quedés per sota de l’abstenció. En tot cas, Ciutat Vella i Nou Barris van registrar els percentatges més baixos de participació. Van registrar, respectivament, una abstenció del 47% i del 42%. En l’altre extrem, Sarrià-Sant Gervasi, amb un 72,47 %, va ser el districte amb més participació, on per cert, es va imposar Barcelona pel Canvi-Ciutadans. I el segon districte amb més mobilització va ser el de les Corts, amb el 72,27% de participació.
Els barcelonins, cada vegada més participatius
I malgrat que en 8 barris de la ciutat l’abstenció va superar el nombre de vots a les urnes, el cert és que l’interès per participar a les eleccions municipals ha crescut 17 punts en la darrera dècada. Així, si a les eleccions del 2007 l’abstenció a Barcelona va ser del 50,4%, el 2011 ja va caure al 47%, el 2015 va ser del 39% i el 2019 es va situar en aquest 33,8%.
Queda un any per a les noves eleccions i ja hi ha partits que han definit el seu candidat. És el cas d’ERC, on repetirà Ernest Maragall, els Comuns, que tindran probablement Ada Colau com a cap de cartell -després d’unes primàries- el PSC es decantaria inicialment per Jaume Collboni, Valents ha triat Eva Parera, Ciutadans, Luz Guilarte, i VOX, Juan Garriga. La CUP triarà cap de cartell a la tardor, JxCAT ho vol enllestir abans de l’estiu i el PP no ha posat encara cap nom sobre la taula, si bé Josep Bou té molt pocs números per repetir.
El punt de partida a les urnes d’ara fa 4 anys
Sigui com sigui, el punt de partida electoral quatre anys després, amb noves cares i altres de conegudes serà aquest: el 2019 ERC va desbancar BComú per la mínima i el PSC va doblar regidors. Els comuns punxaven en barris que els eren afins i només s’anotaven 14 dels 73 barris, perquè els socialistes recuperaven els seus antics feus. Manuel Valls -ara serà Valents amb Eva Parera- triomfava únicament als barris més rics i Junts per Catalunya i el PP no aconseguien ser la llista més votada a cap barri barceloní. I a tot plegat caldrà sumar-hi la candidatura de la CUP, la de Cs en solitari i també l’extrema dreta de VOX, que si reté el vot que va aconseguir el 14 de febrer del 2021 al Parlament -amb 10 escons- tindria garantides les cadires al consistori.
2 
2 