L’alcalde Jaume Collboni arriba al segon tram del mandat amb les enquestes de cara. El socialista aprova l’últim baròmetre amb un 5,1 i veu la seva formació disparada en intenció de vot. El PSC rep el suport del 16,1% dels enquestats, pràcticament el doble que els seus principals perseguidors, ERC i BComú, que es queden entre el 7,5 i el 8% en aquesta onada. L’enquesta de la consultora GESOP, feta a finals de setembre per a El Periódico, també dibuixa una distància similar, si bé millora els resultats de Junts, que aguanta en segona posició (amb el 14% del vot) i no cau tant com al baròmetre. Els de Jordi Martí Galbis ja han avisat que no es creuen el resultat de l’enquesta municipal, insinuant fins i tot que Collboni “maquilla” els baròmetres “com Tezanos amb el CIS”.
Els resultats del baròmetre sempre generen enrenou, però hi ha cuina a darrere? Si analitzem només el record de vot del baròmetre de juny –a qui va votar l’enquestat en les passades eleccions– no trobem similitud amb el resultat electoral de maig de 2023. Dos de cada deu enquestats (19,5%) són votants socialistes, mentre que el 13% són de BComú i l’11% de Junts. El 23M, la diferència entre aquestes tres formacions va ser de només 0,6 punts: al baròmetre, és de sis punts o més. Ara bé, aquest fet no és en tot cas puntual. El director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, Oriol Baromeus, expert també en l’anàlisi d’enquestes, explica al Tot Barcelona que “el record de vot sempre ha tingut biaixos”, a “totes les enquestes” i “independentment” de si hi ha un govern o un altre. “Sempre hi ha una sobre expressió dels votants del partit que ha guanyat o que lidera la institució”, especifica el politòleg.
El record de vot permet tenir una primera intuïció del perfil de votants que han participat del sondeig, però “en cap cas és una representació fidel del vot real”, insisteix Bartomeus. L’expert recomana analitzar també altres variables com el sexe, l’edat i el districte de residència. En aquest sentit, el baròmetre del juny passat sí que encaixa amb les dades del padró de Barcelona. Només trobem una petita distorsió en la franja dels 25 als 44 anys, que està lleugerament infrarepresentada. Alhora, la proporció d’enquestats per districte encaixa percentualment amb la distribució real. Per tant, conclou Bartomeus, es tractaria d’”ajustar” el record de vot al vot real –un aspecte que popularment es coneix com ‘cuinar l’enquesta’– o directament “ignorar aquest procés, però no oblidar aquesta distorsió” a l’hora de fer l’anàlisi.
El votant d’un partit perdedor no vol dir-ho
Si els paràmetres clàssics -edat i distribució de la població- concorden força amb el padró, què explica que la diferència respecte al vot real sigui tan evident? Bartomeus hi veu tres motius aparents, començant perquè hi ha gent que no recorda què va votar. L’expert especifica, en tot cas, que és més fàcil trobar gent de partits guanyadors que no pas de perdedors. “Quan truques a una casa, si vas votar un partit que ha perdut, pot ser que diguis: ‘Mira, tinc les croquetes al forn i no puc contestar l’enquesta’. En canvi, si ets del partit guanyador, estàs més predisposat a contestar-la. Per això hi ha una sobrerepresentació històrica –sempre passa– del vot d’aquells partits amb millor resultat electoral. De la mateixa forma que hi ha una infrarepresentació dels partits que no els van bé les coses en aquest moment”, justifica l’analista.
Revisant l’històric de Barcelona, només hi ha una època curta en què el partit de govern no encaixa amb la formació amb més record de vot. Entre l’estiu de 2019 i de 2021, Ernest Maragall tenia amb ERC registres més alts que els Comuns d’Ada Colau. També és la primera vegada, certament, que governa un partit que va perdre les eleccions; els republicans s’havien imposat per la mínima als Comuns. Però fins i tot en aquest cas la concordança s’acaba desdibuixant. Durant el segon tram del mandat, les dades d’ERC comencen a caure –coincidint amb una davallada electoral de l’independentisme– i el partit de Maragall tanca l’últim baròmetre de l’era Colau amb un record de vot 9 punts per sota dels Comuns.
La dreta espanyolista, infrarepresentada
El segon gran aspecte que marca aquestes diferències afecta directament les formacions de caràcter espanyolista. Prenent d’exemple l’última enquesta, el record de vot de la CUP –que no va aconseguir el 5% mínim per aconseguir representació– se situa en el 4,5% del rècord de vot total, més de dos punts per sobre que el PP (1,9%) i gairebé quatre més que Vox (0,8%), que sí que van aconseguir cadira al Ple. Un aspecte que la formació d’extrema dreta ha criticat aquest any i reforça una teoria força extensa a les files del PP. L’any 2014, encara amb Xavier Trias d’alcalde i el PP tercer amb 9 regidors, la regidora Àngels Esteller ja criticava que el baròmetre “distorsiona la realitat i fa desaparèixer el 80% dels votants populars”.
Bartomeus vincula aquesta infrarepresentació dels partits netament espanyolistes a una “especificitat” de les enquestes a Catalunya, però no per voluntat política sinó per la mateixa dinàmica dels electors. “És un vot ocult a Catalunya; en certa manera, un vot vergonyant”, comenta l’analista. “Costa trobar la gent que ha votat al PP, a Vox o abans a Ciutadans perquè no volen contestar les enquestes, prefereixen no dir que els han votat”, remata Bartomeus, que visualitza aquesta dinàmica malgrat que una enquesta n’assegura l’anonimat.
La segona utilitat del baròmetre: preguntes sobre l’obra de govern
L’enquesta municipal, l’únic termòmetre tangible que hi ha periòdicament de Barcelona, no només mesura la força dels partits polítics sinó també els interessos del carrer. El baròmetre dibuixa les principals preocupacions dels barcelonins –un aspecte que ocupa portades– i també incorpora preguntes concretes a conflictes concrets. En aquest sentit, el primer baròmetre d’aquest mandat dona per fet que “l’Ajuntament està incrementant la col·laboració amb tots els sectors de la ciutat i amb totes les institucions públiques catalanes, espanyoles i europees” i pregunta a l’enquestat “si està molt d’acord, bastant d’acord, poc d’acord o gens d’acord amb aquesta política”. Tres quartes parts dels barcelonins (el 71,5% dels enquestats) avalen les intencions socialistes en aquesta pregunta.
No és l’única novetat que incorpora el govern socialista en arribar. També es pregunta pel Pla Endreça, el primer gran projecte que impulsa Collboni. El 61% diu no saber què és –l’oposició ha criticat durament la inversió que se n’ha fet a promoció– i el 50% demana més policia, més reforç de la neteja i endurir les sancions als incívics, els tres eixos principals del Pla Endreça. En altres preguntes d’aquesta edició, el 89% dels enquestats veuen “bastant o molt preocupant” els comportaments incívics. El segon baròmetre dels socialistes va posar l’habitatge al centre; un aspecte, això sí, que perd protagonisme en el baròmetre de juny, l’últim de Collboni. Aquest cop, altra vegada, el resum de l’enquesta situa el “civisme” al centre de les preguntes més destacades. Tot plegat, en un mandat que ha de ser clau per revisar l’ordenança de civisme.
Les diferències amb altres governs són notables. Ada Colau mai va preguntar l’opinió sobre els “comportaments incívics”. En canvi, gran part dels seus baròmetres giren al voltant de la mobilitat. Si el PSC té ara entre cella i cella reformar l’ordenança de convivència i el 30%, els Comuns hi tenien l’impuls de les superilles. La pandèmia va monopolitzar, de forma obligada, part dels seus mandats —també les preguntes que feia el baròmetre—, però abans de la covid l’executiu va posar en el centre qüestions vinculades a la reducció del cotxe. El primer baròmetre de l’era Colau pregunta directament per la “limitació” del cotxe privat. En un moment que començava a dibuixar-se la zona de baixes emissions, el sondeig pregunta si s’està d’acord a “deixar circular els cotxes més contaminants” i si s’ha de “posar límits a la ciclació de vehicles a algunes zones de la ciutat”.
Dels primers resultats del segon mandat dels Comuns –en coalició amb el PSC– es desprèn que més del 60% dels enquestats aposten per “fomentar el transport públic, els eixos vianants i els carrils bici”. Colau també va preguntar pel referèndum del 2017 i la independència; per la regulació dels lloguers i el 30%; sobre si calia augmentar el preu de la zona blava; i poc després de proposar una funerària pública, pels preus de les funeràries.
Les preguntes que centren els baròmetres de Xavier Trias tampoc tenen res a veure amb les de la seva successora. L’exalcalde va intentar erradicar la prostitució al carrer els primers anys de mandat, un aspecte que es plasma en els baròmetres de la seva època. “Fins a quin punt creu vostè que la prostitució a l’espai públic és un problema greu de la ciutat de Barcelona”, es preguntava a l’estiu del 2012. D’altra banda, el govern de Trias, que va apostar per la promoció de la ciutat com a sortida a la crisi econòmica de 2008, també va demanar si la població considerava “positiu per a l’economia de la ciutat” els esdeveniments empresarials i culturals. Com en els casos anteriors, amb resultats favorables als interessos de l’executiu.
