Barcelona salvarà els últims horts de la ciutat per fer-hi un centre agroecològic

L’Ajuntament garanteix el futur de la finca agrícola de Vallbona coneguda com la Ponderosa

L’Ajuntament de Barcelona ha trobat una solució per salvar la finca agrícola del barri de Vallbona coneguda com la Ponderosa, que es reconvertirà en un centre agroecològic “de referència” per donar una dimensió “social, educativa i productiva” als últims grans camps de cultiu que sobreviuen a dins del terme municipal de la capital catalana, segons han explicat al TOT Barcelona fonts municipals.

El projecte de recuperació de la Ponderosa, del qual encara no es coneixen massa detalls, s’engloba dins dels eixos d’actuació que Barcelona posarà en marxa el 2021, quan agafarà el relleu de Milà i València com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Fa molts anys que entitats veïnals, socials i culturals busquen una solució pels horts de Vallbona, al districte de Nou Barris i al límit amb Montcada, encastats entre la línia ferroviària i el tram final de la Meridiana.

Sembla que els Comuns, que sempre s’han mostrat partidaris de destinar la finca a usos agrícoles, han acabat convencent el PSC, més partidari de fer habitatge social als terrenys de la Ponderosa. De fet, durant l’època del Tripartit –i amb l’aval del govern de Jordi Hereu– es va deixar enllestit un pla per construir 2.000 pisos, però l’arribada de la crisi immobiliària del 2008 va posar els plans a la nevera.

Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible

Barcelona serà el 2021 la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. L’alcaldessa, Ada Colau, ha dit que l’objectiu és construir un nou model alimentari “per generar noves oportunitats econòmiques, llocs de treball i afavorir el reequilibri territorial”. Per aconseguir-ho, aquest ha de ser “sostenible, just socialment i saludable”. Tant ella com la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, han insistit en la necessitat de reconnectar el món urbà i el rural, donant la importància que té al sector primari. 

Jordà ha assegurat que “cal posar al centre” als pagesos, ramaders o apicultors. Per la seva banda, Colau ha afirmat que durant la capitalitat volen obrir el debat sobre el paper de l’alimentació, més encara després de la crisi generada per la Covid-19. Ha afegit que aquesta capitalitat ha de ser també “una oportunitat econòmica per recosir el territori metropolità i de país” i impulsar l’economia local que generi llocs de treball de qualitat.

Repensar la ciutat

Ha afirmat que la voluntat és “obrir i compartir” la capitalitat amb el conjunt del territori, en primer lloc amb l’àmbit metropolità. En aquest sentit, ha assegurat que és una oportunitat per “repensar la relació entre ciutat i món rural” i ha defensat que la pagesia “ha de poder trobar un aliat en les ciutats i no un mer lloc de consum”. En aquest sentit, ha apuntat que cal enfortir els lligams entre els productors locals i el comerç de proximitat.

L’alcaldessa ha assegurat que cada cop més la ciutadania reclama productes del territori i per això ha instat totes les administracions a canviar les polítiques i generar les sinergies necessàries per apropar aquests productes a la ciutadania “i fer-los accessibles”. En aquesta tasca també ha afirmat que cal reforçar la relació entre productors i mercats, a més de destacar el paper crucial que la restauració té i assegurar que la capitalitat ha de ser també una oportunitat econòmica.

Lluita contra el canvi climàtic

D’altra banda, ha insistit en el paper clau del model alimentari en la lluita contra el canvi climàtic i ha fet una crida a apostar per productes ecològics i de proximitat, així com portar dietes que impliquin menys emissions de gasos d’efecte hivernacle. “El país es troba en una situació límit i no pot més. Ja sigui per salut dels veïns i la viabilitat del planeta i de totes espècies és la nostra obligació i deure impulsar transformació i canvis”, ha manifestat.

De la seva banda, la consellera Jordà ha afirmat que l’objectiu ha de ser assolir un model “econòmicament viable i socialment just” i ha defensat que l’alimentació és un sector estratègic i “clau per a la gestió del medi”. Com Colau, ha fet referència al despoblament de les zones rurals i la necessitat d’abordar una nova política alimentària que recuperi els aliments de temporada i aposti pel sector primari del país.

Accelerar la transformació

Jordà ha explicat que esperen poder presentar el pla estratègic de l’alimentació properament i que aquest ha d’assentar les bases per al futur pacte nacional per la política alimentària. Ha dit també que els fons europeus per la Covid-19 han de ser una “oportunitat” per accelerar la transformació iniciada en aquest àmbit. “El món urbà immens, consumidor, i el món rural, productor, necessitem productors i consumidors. Que ens ajudi tot a reconnectar necessitats, realitats rurals i realitats urbanes perquè cal actuar de manera conjunta”, ha resumit.

En línies similars s’ha expressat el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Cavall, qui ha fet una crida a l’aliança entre el camp i la ciutat i a “corregir desequilibris i males pràctiques comercials” . “La pagesia està amenaçada i també el model alimentari sostenible”, ha declarat.

Des del món de la restauració, la xef Carme Ruscalleda ha valorat que s’està davant d’un canvi d’època i que cal recuperar la cultura catalana relacionada amb l’alimentació. Ruscalleda ha volgut destacar les dificultats que viu el món de la restauració per la pandèmia i ha demanat que la capitalitat serveixi per “posar la xarxa” per no perdre els valors gastronòmics i de lleure de l’alimentació sostenible. “A la restauració patim per treballar en una situació de resistència que ens empeny cap a un triple salt mortal en caiguda lliure i sense xarxa”, ha declarat.

Nou comentari