L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, encara no s’ha pronunciat sobre l’aclaparadora victòria d’Isabel Díaz-Ayuso a les eleccions madrilenyes, on ha aconseguit més escons que tots els partits d’esquerres junts. Colau manté de moment un silencia inusual després d’haver participat a la campanya electoral de Podemos, on va atacar directament la dirigent popular: “És terrible el que heu d’aguantar a Madrid, amb la dreta i l’extrema dreta d’Ayuso dient barbaritats un dia rere l’altre”.
L’historial d’enganxades públiques entre les dues polítiques han estat una constant en els últims dos anys i cap de les dues ha tingut el més mínim problema a mostrar la seva animadversió cap a l’altra. Els seus primeres topades públiques van ser el 2019, quan Ayuso va dir que volia robar el Mobile World Congress (MWC) a Barcelona. Colau va dir llavors que la presidenta madrilenya acostuma a fer “declaracions arbitràries i confrontadores”.
Dies després, Ayuso va rectificar i va assegurar que només volia lluitar pel Mobile en el cas que Barcelona renunciés a organitzar-lo, però va aprofitar per criticar “l’anticapitalisme” de Colau i li va prometre que l’ajudaria a que la capital catalana pogués retenir el congrés de telefonia. També va lamentar que la situació política de Catalunya: “Ja no té res a veure amb la que brillava amb llum pròpia davant el món”.
Poc abans de l’esclat de la pandèmia, Colau es va tornar a enganxar amb Ayuso per unes declaracions de la presidenta popular en les quals negava que cap madrileny hagués mort per la contaminació a Madrid. L’alcaldessa de Barcelona la va acusar de negacionista i va aprofitar per lloar la Zona de Baixes Emissions, que acabava d’entrar en vigor.
Durant la campanya electoral d’enguany, Colau va tornar a atacar Ayuso en considerar que la dirigent madrilenya “representa el neofeixisme”. L’alcaldessa va advertir que Ayuso “és un perill no només per a Madrid, sinó per tot l’estat. Aquesta senyora representa el neofeixisme i no estic exagerant ni banalitzant la paraula”. Colau va acusar la president madrilenya de governar amb “mentides” i “tocs autoritaris”.
5 
