El grup municipal del PSC a Barcelona no ha trigat ni una setmana a atacar obertament Pere Aragonès (ERC) com a nou president català, a través de les inversions que la Generalitat no ha fet a Barcelona en l’última dècada. De fet ja havia de presentar aquesta proposició al ple del març, però la va retirar a últim moment perquè les incertes negociacions d’investidura no deixaven encara entreveure qui acabaria presidint el Govern.
Aquest maig sí que l’ha sotmès a votació al plenari i l’ha aconseguit aprovar amb els vots dels comuns, del bloc unionista…i l’abstenció de JxCat, que ha deixat sola ERC malgrat que els dos partits independentistes acabin de revalidar acord de govern a Catalunya. El retret institucional arriba just l’endemà d’una primera reunió entre Pere Aragonès i Ada Colau que ambdós van elogiar i definir com l’obertura d’una “nova etapa” d’entesa.
La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha defensat la moció dels socialistes i ha assegurat que fins a l’estiu passat el “deute ciutadà” de la Generalitat envers Barcelona ascendeix a 276 milions d’euros. Es tracta de la desinversió en consorcis que comparteixen les dues administracions –com el de Salut o el d’Educació– que s’arrossega des de les retallades de 2011, aplicades per l’executiu d’Artur Mas (CiU) en plena crisi bancària.
Bonet ha reclamat “posar al dia” el finançament dels organismes compartits per poder, per exemple, construir residències d’avis i escoles, recuperar la Llei de Barris o reobrir els serveis d’urgències en mitja dotzena ambulatoris. “Pel Govern sembla que Barcelona sigui invisible i ens preocupa que pugui seguir així”, ha etzibat a ERC. Els comuns, menys bel·ligerants, han assenyalat a Artur Mas i han elogiat el conveni firmat el 2016 amb Oriol Junqueras (ERC) per reduir el deute directe, tot i que no abordés la desinversió.
El líder dels republicans al consistori, Ernest Maragall, ha saltat de seguida per defensar Aragonès. “Amb què m’haig de quedar, amb l’entesa institucional d’ahir o amb l’oportunisme polític de la proposició d’avui?”, ha ironitzat. Maragall ha considerat que “el veritable fons” de la moció era erosionar el nou executiu un cop descartades les opcions de Salvador Illa d’accedir a la presidència, perquè la raó de la desinversió segons ell és “l’acció dels successius governs populars i socialistes”.
Ferran Mascarell (JxCat) ha coincidit en atribuir l’infrafinançament de la capital a l’estrangulament pressupostari de la Generalitat per part de l’Estat: “Els dèficits de Barcelona tenen a veure amb la poca inversió de l’Estat a Catalunya, directa i indirecta”. “És un plantejament enganyós per confondre un cop més a la gent”, ha defensat el regidor de JxCat, que tot i així a últim moment ha expressat que el grup s’abstindria a la votació.
El bloc unionista ha sucat pa a la picabaralla entre els 4 partits que formen els dos governs implicats. “Si el president fos del PSC llavors no li demanarien, oi?”, ha rigut Luz Guilarte. “Barcelona és la ventafocs de Catalunya, és històric i ha estat així amb molts i diferents presidents de la Generalitat”, ha lamentat Josep Bou (PP). Manuel Valls ha considerat que el debat queia en la “demagògia” i ha recordat a les 4 formacions amb responsabilitats de govern que és a les seves mans resoldre la desinversió.
Un cafè molt simbòlic
Les picabaralles i un to més dur de l’habitual ha estat la principal característica del plenari del mes de maig. En un clima marcat per l’equador de mandat, ha sorprès molts assistents que a primera hora Elsa Artadi (JxCat) i Jaume Collboni (PSC) sortissin una estona junts del plenari per tenir una conversa en privat. Segons ha explicat més tard JxCat, els dos líders polítics s’han escapat de la sessió “per prendre un cafè” i que la regidora li traslladés al tinent d’alcaldia “la seva preocupació pel moment que viu la ciutat i la necessitat de reactivar l’activitat econòmica”. També han parlat de projectes que susciten divisió entre els dos socis de govern, com l’Hermitage, l’ampliació de l’aeroport o el turisme. Una escenificació d’entesa que contrasta amb l’escassa sintonia actual entre els dos partits independentistes del ple i les discrepàncies dins del bipartit.
1 
