El nou arquitecte en cap de Barcelona, Xavi Matilla, podia haver estat alcalde de Terrassa fa dos anys. Però no va acceptar el peatge, es va quedar a l’oposició i aquestes eleccions municipals no va aconseguir revalidar la plaça de regidor. Ada Colau l’ha repescat quatre mesos i mig després a l’Ajuntament de Barcelona. Així han estat el seu ascens i caiguda.
L’oportunitat i la negativa
Jordi Ballart va renunciar al càrrec d’alcalde de Terrassa el 2 de novembre de 2017 per desavinences amb la direcció del partit a nivell nacional i pel suport que el PSC, a través del PSOE, va donar a l’aplicació de l’article 155. Terrassa en Comú i ERC-MES van tancar un acord per investir Xavi Matilla i la CUP s’hi va sumar, però també era necessari el suport del PDeCAT per aconseguir la majoria absoluta.
La negociació no es va poder tancar degut a les diferencies entre PDeCAT i TeC. Els comuns no acceptaven l’entrada al govern dels demòcrates, i aquests, al seu torn, no van accedir a fer alcalde Xavier Matilla sense formar part del nou executiu.
El PSC, el gran beneficiat
El socialista Alfredo Vega es va convertit en nou alcalde en representar la llista més votada en les eleccions locals de 2015, ja que cap candidat va aconseguir majoria per governar. Vega va assolir l’alcaldia amb 9 vots. El candidat de Terrassa en Comú -confluència de Catalunya En comú, Podem, ICV i EUiA- Xavi Mantilla, en recollia 11 i el del PDeCAT, Miquel Sàmper, 3.
Xavi Matilla en un míting, amb Ada Colau darrere, el passat març / Terrassa en Comú
La caiguda
A partir de llavors tot va canviar. Els comuns es van esmicolar. EUiA i ICV van decidir anar pel seu compte a les eleccions del mes de maig. El resultat final va ser catastròfic. De poder tenir l’alcaldia i ser la principal força a l’oposició amb sis regidors ha obtenir-ne 0, en no arribar al cinc per cent dels vots (un 4,85%, 4.636 vots, per 16.051 el 2015). Podem i Iniciativa d’Esquerres (unió d’ICV i EUiA) es van quedar també a les portes de tenir representació. La davallada va ser espectacular, tot i que cal tenir en compte l’anomenat “Efecte Ballart”. L’excalde va presentar una llista pròpia i va arrasar, amb 10 regidors sobre 27.
