La diputada de Ciutadans al Parlament Anna Grau ha anunciat que plega. Se’n va a casa després de viure en primera persona el declivi del partit taronja, que va fracassar a les municipals, va renunciar a les espanyoles i que ara viu, amb tota probabilitat, els seus últims dies al Parlament de Catalunya. Plega l’última bala mediàtica que, amb la seva candidatura a les eleccions de Barcelona, va intentar revifar, sense èxit, un partit condemnat fa anys a la desaparició.
Grau ha anunciat la seva decisió en una piulada a les xarxes, breu, com el seu pas per política, i on recorda que es va afiliar el 2017 en ple auge del Procés. “Quan molts en marxaven sense esperança, jo he tingut l’honor, el més gran de la meva vida, de ser diputada al Parlament amb el partit que va fer història el 2017”, ha escrit en el seu comiat. El líder del partit a Catalunya –i candidat per al 12-M– Carlos Carrizosa li ha agraït el pas “valent” que va fer el 2021, quan va entrar en política.
Un intent fallit a Barcelona
Grau ha estat, de fet, l’últim intent Cs per sobreviure a unes eleccions. Amb el partit arraconat per PP i VOX a Madrid, Cs va centrar els seus esforços a sortir victoriós el 28M a Barcelona. Un paper difícil tenint en compte que el partit estava dividit a la capital. La coalició amb Manel Valls va durar quinze dies, després que l’exprimer ministre francès donés suport a la investidura d’Ada Colau. Una crisi lleu tenint en compte el que vindria després. Dos dels tres regidors que li quedaven el partit van fer-li el llit a Luz Guilarte, líder llavors a Barcelona, i poc abans dels comicis, el nou president del grup municipal, Paco Sierra, va anunciar el seu fitxatge pel PP
En definitiva, Grau hereta un partit dividit, ensorrat en les enquestes i amb els tres regidors a Barcelona expulsats. Però amb la batalla per encapçalar la dreta a Espanya perduda, els taronges creuen en Anna Grau per renéixer de les seves cendres. Un bon resultat a Barcelona havia de servir per revifar el partit a Catalunya. En aquest sentit, els taronges s’agafen al posat polemista de Grau per guanyar notorietat als debats i Grau es postula com la candidata que els farà tornar als seus inicis. Presenta un cartell amb un seminú, emulant aquell d’Albert Rivera que va iniciar l’ascens de Cs a Catalunya i promet tornar al “quilòmetre zero de Cs”.
Els taronges van viure amb Inés Arrimadas el seu millor moment, guanyant les eleccions postsentència al Parlament i arraconant un PSC desubicat, encara que força lluny, això sí, d’una majoria parlamentària que va retenir l’independentisme. Però el 28M, a les eleccions a Barcelona, el debat nacional va quedar arraconat per un plebiscit a Ada Colau. I en aquesta tessitura, Xavier Trias va a l’alça, Jaume Collboni és prou hàbil per desmarcar-se de l’exalcaldessa i Cs se sent fluix. Els vots a la dreta se’n van a Daniel Sirera (PP), malgrat l’intent de Grau de vincular-lo amb els “trànsfugues” de Cs, i els que va aconseguir en el seu dia com a instigador del procés acaben en Jaume Collboni, malgrat que Grau va intentar vincular el socialista “al mal govern” de Colau. Els intents de marcar perfil, doncs, amb una Anna Grau centrada a acumular eslògans i atiant el foc dels okupes de la Bonanova, són en va.
Els mals resultats del 28M que condemnen Cs
Anna Grau passarà a la història com la diputada fidel que es va unir a Ciutadans quan ja ningú creia en el projecte, però també com la que va obtenir els pitjors resultats del partit a Barcelona. L’energia que la periodista va mostrar a l’inici de la campanya del 28M contrasta amb la poca presència de militants als mítings i uns resultats que confirmen l’adeu del partit. La candidatura de Grau només va assolir l’1,1% dels vots, a molta distància del 5% necessari per entrar a l’Ajuntament. Uns resultats encara pitjors si tenim en compte que Valents, el partit hereu de Manuel Valls, va acabar doblant-los. Fins i tot el PACMA la va superar. I a Sarrià-Sant Gervasi, on el partit havia guanyat el 2019, Grau ni tan sols va superar l’1% dels sufragis. La metàfora perfecta de la deriva d’un partit que, si res no canvia gaire, marxarà el 12M de les institucions.
