Barcelona torna a allunyar-se d’un alcalde socialista. De moment. El PSC arribava al 28M liderant algunes enquestes i amb el ple convenciment que, aquest cop sí, guanyarien les eleccions de la capital. Amb el 98% escrutat, el PSC s’ha quedat en segona posició (amb 10 regidors), just per darrere d’un Trias (11) que acaba com a gran vencedor a Barcelona. I això que la nit ha començat amb crits d’alegria a la seu del PSC. Collboni ha arrencat amb força superant els seus rivals per dos regidors. Però primer Trias i després Colau han anat consolidant els seus resultats, igualant a poc a poc l’escrutini i transformant l’alegria en nervis a la seu socialista. La tercera derrota consecutiva deixa Jaume Collboni molt tocat, però viu en l’intent de ser alcalde de Barcelona.
Sense l’èxit esperat, els socialistes ara hauran de decidir quina posició adopten a l’Ajuntament. Collboni ha assegurat que passarà automàticament a l’oposició si perd les eleccions. Ara bé, l’aritmètica el deixa com la principal força progressista a l’Ajuntament i ho tindrà fàcil per convèncer els Comuns tenint en compte que l’alternativa és Xavier Trias. El tripartit d’esquerres suma 24 dels 41 regidors de l’ajuntament, però queda per veure quina posició adopta ERC, molt bel·ligerant amb Collboni durant la campanya electoral. Malgrat tot, Maragall haurà de decidir si prefereix un alcalde de Junts o un tripartit d’esquerres a l’Ajuntament. Amb els resultats ja definitius, acaba el temps de la gesticulació i comença el de la negociació.
Amb la campanya no és suficient
La tàctica socialista ha dut el PSC a lluitar per l’alcaldia, però no serà suficient. L’aparició de Xavier Trias va capgirar unes enquestes que castigaven lleument Colau i beneficiaven Collboni. L’exalcalde va engolir en un primer instant el vot de càstig contra Colau i va mobilitzar els votants favorables als Comuns, alertats de tornar a les polítiques convergents. En l’intent de mantenir-se en la lluita per la victòria, el PSC ha apostat per una jugada tàctica arriscada. El 23 de gener, Collboni anuncia per sorpresa que abandona el govern de l’Ajuntament, un gest que buscava distanciar-se de Colau en unes eleccions que s’acabaven de polaritzar.
El gran encert del PSC, encara que insuficient, ha estat saber trobar el seu espai en aquesta lluita a dos. De fet, els dos últims líders de l’Ajuntament van buscar arraconar-lo de la lluita amb una foto que situava les eleccions en l’escenari de 2015. Collboni ha recordat en campanya el passat socialista de Barcelona, amb els Jocs Olímpics com a principal aval. L’ex primer tinent d’alcalde ha instat a obrir “una nova etapa”, obviant que els socialistes han aprovat els pressupostos i les mesures estrelles d’Ada Colau durant pràcticament tota la legislatura anterior. Ha intentat llegir bé els baròmetres, que rebutgen en massa la gestió de Colau, i confrontar amb l’alcaldessa defensant que “el PSC ho sap fer millor”.
A més, després de dues derrotes seguides amb Colau, el PSC també ha virat lleument el seu discurs per ampliar el seu grup de votants. Collboni ha demanat el vot progressista, però també el moderat, ja sigui per atrapar els electors que amb el Procés van marxar a Cs, o per convèncer a exconvergents que no acaben d’identificar-se amb Junts. La candidatura socialista ha fet bandera d’esdeveniments com el Mobile World Congress o la Copa Amèrica i ha promès convertir Barcelona en “la capital del xip” i portar el Tour de França i el Mundial d’Atletisme. Collboni volia créixer a ritme de grans esdeveniments, tal com ho va fer Barcelona amb els Jocs Olímpics. La tercera derrota consecutiva, però, el deixa de nou lluny de l’alcaldia.
