Barcelona afronta d’aquí a un any uns nous comicis. El 28 de maig de 2023 els barcelonins i les barcelonines triaran nou alcalde, o renovaran l’alcaldessa Ada Colau. En l’últim segle, la ciutat ha tingut 26 alcaldes, segons un recompte fet per Betevé, entre els quals només una dona.

Si mirem la llista d’alcaldes, el franquista Josep Maria Porcioles va estar al capdavant del govern municipal durant 16 anys i dos mesos (1957-73), i Pasqual Maragall és l’alcalde que més anys s’ha mantingut en el càrrec en democràcia, 14 anys.

Alcalde per accident, i amenaçat

Però l’alcalde més efímer va ser Josep Banqué Feliu, que va estar dos dies al càrrec a l’octubre del 1923. Dos dies, literalment, des del 8 d’octubre i fins el 10 d’octubre. Què va passar? Nascut el 1870, era un filòleg clàssic de la Universitat de Barcelona, i un destacat traductor de l’obra d’Homer. Quin vincle tenia amb l’Ajuntament? L’estament universitari el va nomenar Vocal Associat representant d’aquesta institució a l’Ajuntament de Barcelona. Era, de fet, una mena d’adjunt als regidors de l’Ajuntament, que eren nomenats per cada gremi per defensar els seus interessos.

L’alcalde més efímer de Barcelona

Fins que el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera canvia el seu destí. El militar decideix prescindir qualsevol càrrec procedent d’eleccions populars, com és el cas d’alcaldes i regidors dels ajuntaments. I en el cas de Barcelona, decreta la substitució dels electes pels Vocals Associats. I és així com aquest filòleg es troba de cop amb responsabilitats a l’administació.

Arriba tard, crida l’atenció i acaba essent alcalde

I és així com l’1 d’octubre de 1923 es convoca el ple de l’Ajuntament per triar alcalde. I Josep Banqué Feliu és escollit alcalde…. perquè arriba tard. Va vestit d’etiqueta provinent de la inauguració del curs acadèmic a la Universitat I el dictador s’hi fixa i el proposa com a candidat. És acceptat i el 8 d’octubre prendrà possessió. Dos dies després, però, presenta la seva dimissió perquè diu que ha rebut amenaces anònimes. Així les coses, l’alcalde més efímer de la història de Barcelona era rellevat per un militar pocs dies després: Fernando Álvarez de la Campa.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: A l'aguait a maig 29, 2022 | 11:49
    A l'aguait maig 29, 2022 | 11:49
    Aquest episodi és un més de com entenen la "democràcia" la plutocràcia espanyola encapçalada per la monarquía i els militars .
  2. Icona del comentari de: Ignasi a maig 29, 2022 | 23:35
    Ignasi maig 29, 2022 | 23:35
    Diria que la fotografia que il·lustra l'article és de Joan Maragall.

Nou comentari

Comparteix