Hi havia pocs dubtes que l’acaldessa de Barcelona des del 2015 i líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, faria el pas per presentar-se per tercera vegada a les eleccions. Després que les bases del partit hagin avalat que ho pugui fer -el codi ètic indica que els càrrecs no es perpetuaran més enllà de dos mandats, però estableix un mecanisme per votar excepcions-, Colau oficialitza aquest matí que aspira a conservar l’alcaldia a les eleccions del 2023. Diversos mitjans avancen la decisió de Colau, que farà l’anunci des del districte d’Horta-Guinardó acompanyada dels regidors Janet Sanz, Laura Pérez i Jordi Martí. Diversos mitjans han avançat la decisió de Colau de fer el pas, confirmada també pel TOT Barcelona, poques hores abans que ella mateixa ho faci oficial.
D’acord amb el codi d’ètica política dels comuns, Colau no podia ser candidata un tercer mandat fins que no ho validessin les bases del partit. Abans de la votació, l’alcaldessa no havia assegurat, però tampoc descartat, la seva intenció d’anar de nou a unes eleccions. Va ser al gener en una trobada al Col·legi de Periodistes que Colau va començar a deixar entreveure la possibilitat d’intentar un tercer mandat, però va assegurar que la decisió la prendria al maig, quan faltaria un any per als comicis.
BarcelonaGate i processos judicials
La decisió d’Ada Colau de fer el pas es produeix quan la polèmica política bull al consistori sobre si l’alcaldessa era coneixedora o no de l’espionatge del CNI al líder d’ERC, Ernest Maragall, i si això va tenir influència o no en la seva investidura -ERC va guanyar les eleccions, però un pacte amb el PSC i Manuel Valls la va tornar a situar al capdavant del consistori-, i també quan l’alcaldessa ha afrontat diversos processos judicials per suposades irregularitats en la concessió de subvencions a entitats properes a l’òrbita ideolòogica dels Comuns, i per haver multat un fons voltor que no va oferir un lloguer social a famílies vulnerables de l’edifici Llavors.
