Barcelona té tendència a mirar-se el melic o bé a mirar al món, però no té gaire costum de mirar al seu voltant. Cada dia milers i milers de catalans passen per la ciutat per treballar, comprar, estudiar o gaudir de l’oferta cultural. Són ciutadans que viuen en primera persona les polítiques de la ciutat, sobretot en matèria de mobilitat però també en àmbits com l’urbanisme o la promoció turística. També participen amb els seus impostos del finançament de les grans infraestructures pròpies d’una capital, sigui a través d’impostos metropolitans o autonòmics.

En definitiva, fan vida barcelonina sense dormir-hi. Tampoc hi voten, és clar. Pasqual Maragall els va anomenar simpàticament “barcelonins a temps parcial”. En època del popular exalcalde, val a dir, aquests usuaris i passavolants tenien significació política perquè donaven força a l’Ajuntament socialista en el combat permanent amb la Generalitat convergent de Jordi Pujol. Eren altres temps.

La tensió Barcelona-Catalunya va quedar soterrada amb la retirada de l’escena política de Maragall i Pujol. Després el Procés va emmascarar la clivella, perquè altres dualitats eren més vistoses i bel·ligerants. Però la tensió no ha desaparegut mai del tot, sobretot a peu de carrer. No és difícil caçar al vol, en un vagó de metro o barra de bar, les simplificacions o fins i tot sornes de barcelonins referint-se a pobles rurals o barriades metropolitanes. De la mateixa forma –i no és diu tant–, criticar Barcelona és l’esport nacional dels catalans no barcelonins i puc assegurar que es practica amb fruïció. 

No obstant, la distinció entre barcelonins a temps parcial i complet cada cop és més difusa. El teletreball durant la pandèmia ha centrifugat milers de capitalins, per a passar dies o setmanes o mesos lluny del tràfec urbà. Els que consolidin aquesta doble vida seran un nou tipus de barcelonins parcials, perquè sí que podran votar a Barcelona però faran vida a un altre lloc i acabaran fent seves reivindicacions que no tenen res a veure amb l’àrea metropolitana.

La clivella Barcelona-Catalunya torna a agafar força i lamento que les institucions badin tant. Barcelona no és la capital del món encara que a vegades somiï ser-ho –alguns sectors, almenys– ni tampoc és realment la cocapital d’Espanya que ens volia vendre Manuel Valls. El que no és discutible és que Barcelona és la capital de Catalunya. I que sobre una capitalitat sòlida se’n poden construir moltes més, perquè les capitalitats són capes superposades com tot el que té a veure amb identitats. No ens podem deixar perdre el rol bàsic de capital catalana, ni econòmicament, ni culturalment, ni estratègicament. No interessa a ningú perdre aquest lideratge… però ningú treballa gaire perquè s’exerceixi.

Al plenari municipal s’han sentit alguns discursos de l’oposició sobre la capitalitat de Catalunya, cert, però francament no passen de retrets genèrics amb poca concreció. No es porten a votació propostes o projectes que tinguin com a principals interessats els barcelonins part-time. Ni els barcelonins centrifugats. Al contrari, Barcelona sovint fa enfadar sense adonar-se’n als seus usuaris diürns o els contraposa als veïns legítims, per exemple negant-se a fer park and rides a la ciutat mentre extermina l’aparcament gratuït al voltant de la ronda de Dalt. O fent polítiques de sharing que comencen i acaben a la ciutat –de fet ni tan sols arriben a alguns barris perifèrics que sí que són barcelonins–. 

L’altra cara de la moneda també existeix, és clar. L’Hospitalet posa catifa vermella als allotjaments turístics quan Barcelona la retira. Arriben als serveis públics de la capital persones sense llar i menors no acompanyats per recomanació d’altres municipis. L’esclat de reivindicacions nimby per rebutjar plantes de producció elèctrica renovable sempre acaba amb la mateixa cantarella: que Barcelona es produeixi la seva energia! Com si això fos possible. I com si l’electricitat del metro o de l’enllumenat de la Ronda no fossin per a tots els catalans i qualsevol persona que en faci ús. Forma part del mateix mal, el de no comprendre que el que és barceloní és català i viceversa. 

No existeix un regidor 42 a l’Ajuntament que representi als barcelonins de facto, com no hi ha un ‘conseller d’afers barcelonins’ a l’altre costat de plaça Sant Jaume que faci polítiques de reforç de la capital. Una cosa i altra serien mal vistes i si fossin propostes electorals moririen abans de néixer, em temo. No va tenir més sort la idea d’una alcaldia metropolitana, tot i que només la podrien votar els residents als 36 municipis de l’AMB. De la ‘regió metropolitana’ se’n parla i se’n parla, però no avança gens. La capitalitat d’un país no s’esdevé per art de màgia. Necessita concreció. I mentre no hi hagi estructures, navegarem a la deriva empesos pels vents globals, els interessos electorals i els atzars pandèmics.

Comentaris

    fat boy Gener 07, 2022 | 22:08
    Home, que l'electricitat del Metro tambe fa servei una mica als catalans que no viuen a Barcelona es veritat pero no en la mateixa mesura, el que emprenya es que el que hi ha a Barcelona es, basicament, per l'us dels que hi viuen o es desplacen a diari pero, no contents amb que tots els catalans paguem perque hi hagi una Universitat, o un Hospital Clinic o un Estadi Olimpic, hi ha qui ve amb la matraca de que el vot de l'area metropolitana val menys que el dels altres catalans o no volen entendre que mentre tots paguem els mateixos impostos els serveis que s'obtenen a canvi alguns els tenen a cinc minuts de casa a peu i altres a dues hores en cotxe Que no es el mateix viure al Passeig de Gracia que a Port Bou, a La Senia o a Vilaller, que n'hi ha que es creuen molt vius i que els altres es mamen el dit.
    Navegues Gener 08, 2022 | 09:15
    A Barcelona el que hi ha és molt espanyol a full time i molt poc català.
    Pere LLimonera i Citronell Gener 08, 2022 | 09:17
    Barcelona no és la capital del mundo, como se dice en el articulo, pero es una ciudad importante y con muchos alicientes y puntos de atracción tanto para los barceloneses como parra el resto de Catalunya y resto de Espanya... Barcelona y las áreas adyacentes, toda la conurbación urbana, debe constituirse en un ente separado y único en si, tal como ocurre con ese tipo de conurbaciones en muchos países; y tal como lo son la "Región de Bruselas-Capital" en Bélgica, la Región autonómica de Madrid en España o París " Île-de-France" en Francia, etc... Barcelona se lo merece por sus capacidades y cualidades... Es lo mejor para todos los ciudadanos de ese área de la ciudad, de los pueblos, los pueblos grandes y otras áreas urbanas que la rodean... ... Se aplicarían políticas similares mas beneficiosas y de forma mas rápida, que conllevarían ademas mejor gestión y ahorro de capitales por las "economías de Escala" que esto supondría... Esto redundaría a su vez en mas estímulos e incentivos; mas atractivo de todo tipo para el área y un imán, un señuelo para la atracción de capitales, empresarios y eventos; a la vez que aligeraría el peso y la presión que ejerce sobre otras áreas de Catalunya... Con una incitación de tal calibre, el paso para conseguir un área mas rica y sana para empresas, administraciones y ciudadanos estaría allanado; y el acicate para una transición urbanística y energética durable, sostenible y mas ecológica seria casi una obligación en si misma... ¡ Un 'Win-Win' para todos sin duda !
    Narcís Gener 08, 2022 | 11:39
    Barcelona abans era la capital de Catalunya, la capital dels catalans, la capital de la catalanitat . . era la punta d' espada dels que estimaven Catalunya ( malgrat les clavagueres foranes que hi havia gens ni mica catalanes o ' estamos en españa ' volent dir extensió de Castella ) ! PD : ara què és sinó ciutat avassallada, anònima, sense identitat, plena dels deixats de països aliens que venen amb la cua entre cames, de necessitats estrangers ( siguin del mateix estat ) , de desagraïts, de falsos/ farsants fins enfilar-se'n, de traïdors i renegats, de venuts a botxí que els paga amb nostres impostos, de delinqüència de tota mena i classe, de brètols d'allò més no naturals nostres . . . qui després d'haver estat en coma se n' adona desvetllar-se a la capital de Catalunya, ni tan sols a Catalunya, la Catalunya de nostres pares, avis, besavis, rebesavis i avantpassats ?
    Georgiana Gener 08, 2022 | 15:14
    Jo proposo descentralitzar-la no tan sols de Madrid però de si mateixa. Centrifugar poder administratiu, judicial i cultural cap a les vegueries. No hi ha res millor que la competició, una capital ha de ser i sentir-se competitiva ja veuríeu com se li acaben les manies, se li baixen els fums i els preus.

Nou comentari