L’increment de contagis per Covid-19 a la ciutat, inscrits dins d’una tendència generalitzada a Catalunya, a l’Estat i a molts altres punts del món, farà que aquest estiu sigui més devastador del que s’esperava tot just fa unes setmanes en termes turístics. El 75% del turisme que arribava a Barcelona en l’era pre-Covid era internacional, i de fet, la capital de Catalunya és la principal receptora de visitants estrangers de tot l’Estat. Però els missatges d’alguns estats cridant els seus ciutadans a evitar explícitament la destinació Catalunya, i també Espanya, colpejarà tots els àmbits econòmics de la ciutat i del país amb més força de la prevista.
Serà un cop devastador perquè Barcelona continua tenint, a la pràctica i més enllà de les declaracions ideològiques, un model econòmic exageradament basat en el creixement intensiu del turisme, amb una fal·lera per incrementar els passatgers de l’aeroport i els creueristes al preu que sigui. Aquesta és justament la línia que vol imposar una de les dues ànimes del govern municipal, el PSC, per mantenir un model de ciutat del segle XX.
Més enllà de les necessàries mesures de contenció sanitària que previsiblement caldrà aplicar a Barcelona i a tot Catalunya per frenar l’expansió del virus, qui sap si fent passos enrere, potser és un bon moment perquè Barcelona, i Catalunya, facin una reflexió a fons sobre quin és el model econòmic que necessiten la ciutat i el país per oferir un futur sostenible tant en termes mediambientals com econòmics, íntimament lligats a la qualitat de vida, la justícia social i els drets dels ciutadans a viure en condicions de plena dignitat. El creixement a qualsevol preu, posant tots els ous en el mateix cistell, s’ha revelat com una opció fracassada en termes socials, si bé és beneficiosa per a les elits. Però si es governa per a tothom i no només per a l’Ibex-35, ara toca apostar definitivament per un canvi de model econòmic.
Barcelona i Catalunya tenen tots els ingredients per a una economia basada en el coneixement i la ciència, amb una xarxa forta que sostingui l’educació, l’empresa i la recerca per transferir el coneixement a la societat. Un creixement menys expansiu i explosiu, però més sostingut en el temps, més robust i no sotmès a les inclemències.
