Mentre hi hagi escoles segregades no hi haurà un dret efectiu a l’educació. A Barcelona, 4 de cada 10 alumnes d’origen estranger estan matriculats a una escola que té una composició més vulnerable que el seu entorn. Aquesta segregació escolar comporta per als infants un perjudici majúscul i per a la ciutat una pèrdua de cohesió social, i per això calen mesures rotundes i urgents.
El Pla de Xoc, aprovat fa 3 anys, va convertir Barcelona en un municipi referent en la lluita contra la segregació escolar. S’ha avançat decididament per aconseguir una meta que, per desgràcia, no és tan senzilla com sembla: que les escoles de cada barri responguin a la composició del seu entorn. Les mesures necessàries requereixen una valentia excepcional per part d’un municipi condicionat per una xarxa concertada poderosa però que fa anys que perd demanda.
L’esforç municipal per posar fre a la segregació comença a donar fruits, però hi ha el risc de centrar-se només en les actuacions que ja estan en marxa, com la detecció d’alumnat vulnerable, i desatendre altres fronts. Una d’aquestes amenaces ineludibles és la sobreoferta educativa, concentrada especialment als centres concertats, i el dèficit de places públiques a certs barris.
A Barcelona, 3 de cada 10 places concertades van quedar vacants la preinscripció passada. Aquest excés contrasta amb les xifres del sector públic, on només 1 de cada 10 llocs de P3 va quedar sense ocupar. Però el fet que la concertada ofereixi més places té conseqüències perverses per a la segregació, ja que es converteix en un focus d’atracció per a famílies amb més recursos (temps, cotxe…) per matricular-se fora del barri. Així, la sobreoferta produeix entorns diversos residencialment, però amb escoles segregades, generalment públiques.
Barcelona ha d’atacar urgentment aquest problema que s’agreujarà cada any per la caiguda de la natalitat, la relaxació dels fluxos migratoris i la baixada de demanda de concertada. El Consorci d’Educació ja ha activat mesures positives com les reduccions de la ràtio per grup per limitar la sobreoferta i garantir una millor atenció de l’alumnat, però cal anar més lluny.
És imprescindible respondre al creixement de les peticions de places públiques i assegurar-ne una de proximitat per a les famílies que en demanin. D’altra banda, el declivi de les opcions de concertada exigeix una reducció de l’oferta en aquest sector. El Consorci haurà de prioritzar la supressió de grups concertats de P3 que no responguin a les necessitats d’escolarització i que incrementin la segregació.
Aquestes mesures requeriran valentia política, redoblar l’aposta pel Pla de Xoc i modificacions normatives de país per assegurar la corresponsabilitat del sector concertat. L’objectiu ha de ser reforçar la xarxa pública i promoure una oferta ajustada que previngui la segregació escolar. I caldrà ser ràpids: les decisions que es prenguin ara marcaran la vida de tota una generació d’infants.
.
*María Segurola és responsable de polítiques contra la segregació escolar a la Fundació Bofill.
3 
