El torcebraç dels crítics d’ERC amb Oriol Junqueras i Elisenda Alamany a Barcelona ha durat dies. El 26 d’abril, Dignitat Republicana, amb un pes específic de representants de Foc Nou, guanyava les eleccions a la Federació de Barcelona. La candidatura alternativa de Creu Camacho i Miquel Colomé s’imposava per un marge estret a la llista oficialista encapçalada per Eva Baró i Lourdes Arrando. Un dels seus compromisos de campanya va ser fer una consulta sobre el preacord -de fa 11 mesos- entre socialistes i republicans fer formar un govern de coalició a l’Ajuntament. Però menys de dues setmanes després d’aquelles eleccions, aquella promesa s’ha esvaït. Dignitat Republicana ha arribat a una entesa amb Junqueras i Alamany i ha renunciat a fer la consulta.
Certament, no té cap sentit fer la consulta. Abans que se celebressin les eleccions a la Federació d’ERC de Barcelona era vox populi que ERC i PSC no tancarien un acord de govern a dos anys de les municipals. A qui podia interessar? A ningú. Però, així i tot, Dignitat Republicana es va comprometre a fer una consulta que no farà. En va treure rèdit electoral i ara ha fet marxa enrere. No és la millor manera de començar la seva aventura al capdavant de la Federació d’ERC a la ciutat. Si jo fos militant i els hagués votat, estaria molt decebut.
La idea de fer aquesta consulta venia de lluny. El 13 de juny de l’any passat, la militància republicana de Barcelona va ser convocada per votar aquell preacord a l’Orfeó Martinenc. Però, enmig d’una divisió interna molt important que encara continua, la direcció de Barcelona d’ERC va suspendre l’acte i ja no es va tornar a convocar. En una entrevista amb el TOT d’aquest abril, Camacho va dir que aquest era un procés que no s’havia tancat i que seria el primer gest que farien cap a la militància… Doncs no serà així.
En aquesta entesa amb Junqueras i Alamany, la nova direcció de la Federació d’ERC a la ciutat iniciarà un procés intern que ha de marcar el full de ruta del partit els anys vinents i que, asseguren, la militància haurà de validar. Però a dos anys de les eleccions municipals, el panorama d’ERC a Barcelona no convida a l’optimisme. En les darreres municipals, les del 2023, els republicans van perdre la meitat dels regidors (de 10 a 5). I fa un any, en les eleccions al Parlament, ERC es va deixar pel camí 13 diputats, baixant de 33 a 20. A més, el partit arrossega casos preocupants, com els cartells de l’Alzheimer dels germans Maragall, que no aconsegueixen tancar. Molt hauran de canviar les coses el maig del 2027 si ERC no es vol convertir en una anècdota en el plenari de l’Ajuntament.