La policia té el monopoli de la força de l’administració que representa. I així és en totes les democràcies. Mantenen l’ordre públic, però també ajuden els ciutadans en tasques que no tenen a veure amb l’ús de les porres. Accidents de trànsit, robatoris, rescats, protecció davant la violència de gènere… La feina de la policia, en el cas que ens ocupa, els Mossos, és molt més que la BRIMO, de vegades descontrolada i no ajustada a les seves funcions. Però certament, els catalans, que són els que voten els seus representants, és a dir, els que acabaran tenint el comandament màxim de la policia, han de poder qüestionar situacions innecessàries i d’abús com la presència constant de la BRIMO en desnonaments.
Aquesta setmana Barcelona ha viscut dos desnonaments sonors, amb famílies amb menors, un dels quals, un nadó d’un any. A les portes els esperava un desplegament policial desproporcionat, intimidatori i humiliant per a persones que es queden al carrer sense que cap administració els hagi garantit un habitatge digne tal i com pregona la Constitució espanyola. Negligència administrativa, sens dubte. I els Mossos, obligats per la justícia, van al desnonament. Però la justícia no obliga a un desplegament amb furgonetes i agents amb indumentària i equipament com per actuar en situacions de violència extrema, sinó a garantir que s’executi.
Però, tal i com ha denunciat Irídia reiteradament, és freqüent que els mossos presents en desnonaments apliquin la llei mordassa als manifestants que democràticament protesten per una injustícia com la que suposa deixar famílies abandonades sense donar-los una alternativa real i digna. Famílies vulnerables que ja no poden pagar i sobreviure alhora, amb criatures al seu càrrec. Drames que no tenen a veure amb les ocupacions, molt més discutibles.
Barcelona, i Catalunya, tenen moltes altres prioritats en materia de seguretat que no pas un desnonament. Sovint Interior es queixa de falta d’efectius, i el cos, de fer massa hores extra. Potser si les prioritats fossin unes altres, els agents que coaccionen manifestants i acaben humiliant persones vulnerables –voldria veure’s vostè expulsat de casa seva perquè no pot pagar i que l’esperessin fora furgones de Mossos com si fos un delinqüent?- podrien estar garantint la seguretat a la ciutat amb la Guàrdia Urbana, atenent ciutadans que ho necessiten o fent qualsevol altra tasca pròpia del cos policial.
