L’acord a què diuen que han arribat el govern espanyol –el PSOE, que no Podemos- i la Generalitat per, presumptament, convertir El Prat en un hub intercontinental, és a dir, en un nus de comunicacions aèries que permeti volar des de i fins a Barcelona a l’altra punta de món sense passar per Madrid, Frankfurt o altres aeroports, és un no acord. No acord perquè el fet que a Barcelona operin vols intercontinentals no té una relació directa –així ho certifiquen la majoria d’experts i l’experiència de grans aeroports europeus- amb allargar una pista, sinó amb la voluntat, comercial i política –sobretot, política-, d’AENA de facilitar slots –permisos de vol- a companyies de llarg recorregut. Com? Atraient-les a Barcelona amb una política comercial potent –taxes aeroportuàries, impostos, horaris adients a les necessitats dels passatgers d’aquests vols, etc-, és a dir, fent el que ara mateix només fa amb Madrid-Barajas.
Ras i curt, Madrid anirà contra els interessos de Madrid? La resposta és no. AENA, amb un 51% en mans de l’Estat i un 49% d’accionistes, no canviarà la seva estratègia per un acord en una reunió fora d’agenda en ple estiu. Si mai no ha acceptat ni tan sols parlar de la possibilitat d’homologar la gestió del aeroports espanyols als estàndards europeus -on la gestió individualitzada de les infraestructures des del territori permet uns resultats més òptims- i per tant, manté tenallats els interessos econòmics de Barcelona i Catalunya fent del Prat un simple generador de beneficis per a la caixa única d’AENA, per què ara, de sobte i després de tants anys de reivindicacions, accediria a posar en competència pura Barcelona i Madrid?
Els analistes econòmics respondran que AENA ha de donar compte als seus accionistes i que millor dos aeroports TOP que no pas un. Però El Prat i Barajas han estat pensats històricament per ser un aeroport de segona que alimenta passatgers del de primera i que, a més, injecta diners als aeroports fantasma que hi ha a Espanya conseqüència de fer política electoralista amb les infraestructures. És per tot això que aquest acord per fer una inversió de 1.700 milions al Prat per allargar la pista –si arriba el permís de Brussel·les- i, per cert, injectar més diners a Barajas, té molts números d’acabar en una nova enganyifa de dimensions superiors a la del traspàs de Rodalies.
Sembla que la Generalitat s’ha marcat un gol en pròpia porta fent-se aquesta foto. Probablement, empesa per la necessitat d’agafar-se com a mínim a un fil d’esperança. Però de moment, aquest anunci només ha servit per posar en evidència les divisions internes al propi Govern i dins d’ERC sobre com fer compatible el creixement econòmic sostingut amb la necessària cura del medi ambient.
