L’estranya muntanya russa de la campanya d’ERC a Barcelona

Aquests darrers dies hem tingut dos posicionaments molt importants sobre la situació de Barcelona, de cara a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig, de dos dels dirigents d’ERC que més hi tenen a dir: per una banda, tenim el que va dir el president Pere Aragonès en una entrevista al programa Bàsics de BTV i, per una altra banda, les declaracions fetes pel candidat d’ERC a Barcelona Ernest Maragall aquest passat divendres en el marc d’un col·loqui.

El més sorprenent de totes dues declaracions, fetes en molt pocs dies de diferència, és la seva incoherència, perquè el president Aragonès i el candidat Maragall van expressar-se en termes contradictoris, però també aquesta radical diferència amb relació a tot el que ha fet i defensat ERC a Barcelona i en l’àmbit de país, entre totes dues declaracions.

El president Aragonès es va mostrar totalment coherent amb el que ha fet ERC a Barcelona i amb el que està fent políticament ERC en l’àmbit general i des del Govern. Així, el president Aragonès, amb relació a un dels temes que més preocupa a la ciutadania de Barcelona, el de la inseguretat, va dir que “les xifres desmenteixen que Barcelona sigui el Far West”. I això crec que és cert. Les dades de violència al Far West no són clares, i entre diferents autors hi ha discrepàncies. Però si ens fixem per exemple només en la taxa d’homicidis (homicidis per cada 100.000 persones majors de 16 anys), als diferents comtats de Califòrnia entre 1850 i 1865, segons Randolph Roth (“Guns, murder, and probability”) oscil·laria entre una taxa d’homicidis del 31 al comtat de Sant Francisco i del 198 al comtat de Los Ángeles.

Aquesta aproximació ens permet veure que efectivament, les xifres desmenteixen que Barcelona sigui el Far West, perquè sortosament a Barcelona ni ens acostem a aquestes taxes d’homicidi del Far West.

Barcelona només és la ciutat de l’Estat espanyol amb més delictes per milers d’habitants. Barcelona lidera el nombre de delictes per milers d’habitants de tot l’estat, amb 94,55 delictes per cada 1.000 habitants, mentre que les xifres de Madrid són de: 63,10 delictes per cada 1.000 habitants. Ser la ciutat de l’estat amb més delictes o tenir 31 delictes més per cada mil habitants que Madrid no ens permet dir que Barcelona sigui el Far West. És del tot correcte el que ha defensat el president Aragonès.

El president Aragonès en aquesta entrevista també ha defensat la connexió del tramvia per la Diagonal, en el que a mi em sembla un altre exercici de coherència personal i política que cal agrair. Si per a ERC i per al govern que presideix el MHP Aragonès el que vam votar en el referèndum de l’1-O no té cap valor vinculant, ni genera cap mena d’efecte, molt menys ha d’importar, molt menys valor té que els veïns de Barcelona votéssim en contra d’aquesta connexió del tramvia per la Diagonal, en l’única consulta ciutadana que s’ha fet a Barcelona. Podem estar-hi o no d’acord, amb el que defensa el president, però hem de reconèixer la coherència de les seves paraules i del que defensa.

Tanmateix, això xoca amb la incoherència absoluta de les declaracions del candidat d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, quan aquesta mateixa setmana ha acusat el govern de Colau i Collboni d’actuar “amb frivolitat, improvisació i precipitació” en aspectes com ara els canvis urbanístics que han impulsat a l’Eixample i ha anunciat que la seva candidatura presentarà una alternativa al model de les superilles que ha de ser “equitativa, globalment distribuïda, acordada i compartida amb la ciutadania”.

O sigui, fa menys d’un any ERC votava amb Colau i PSC per impedir una consulta ciutadana sobre la Superilla de l’Eixample, i ara parla de la importància que les superilles siguin acordades i compartides amb la ciutadania.

I encara més greu, l’abril del 2021 ERC va impedir, en sumar els seus vots als dels Comuns i PSC, que al ple municipal s’aprovés una moció per “realitzar una prova pilot prèvia a l’execució de les actuacions previstes al projecte Superilla Barcelona, amb l’objectiu d’avaluar-ne empíricament l’impacte en els carrers afectats, el districte de l’Eixample i el conjunt de la ciutat.” Una prova pilot que havia de servir per “mesurar l’impacte del projecte Superilla Barcelona en l’activitat econòmica, la mobilitat, la contaminació i la congestió tant als carrers pacificats com als que absorbiran la mobilitat desplaçada a l’Eixample i al conjunt de la ciutat”.

L’ERC de Maragall va votar en contra d’aquesta prova pilot, va rebutjar, va impedir, que es fes una prova pilot que permetés avaluar-ne tots els impactes… i ara el candidat Maragall, d’ERC, acusa Comuns i PSC d’actuar amb frivolitat, improvisació i precipitació amb la Superilla de l’Eixample. Tot molt coherent, oi? Impedeixes amb els teus vots que s’aprovi la realització d’una prova pilot per avaluar tots els impactes i planificar adequadament el projecte, i després acuses les altres formacions amb les quals vas sumar vots per impedir la prova pilot, d’actuar amb frivolitat, improvisació i precipitació.

Veurem com valora l’electorat de Barcelona aquesta espiral, muntanya russa, de discursos d’ERC sense cap coherència entre ells, ni entre el que ara diuen i el que han fet tots aquests anys.