El tercer any de mandat sol ser l’any estrella de les obres per als ajuntaments. El segon quadrienni d’Ada Colau a l’Alcaldia ha fet bo el tòpic i aquest 2022 Barcelona té sobre la taula una explosió d’obra pública que es notarà sobretot al centre de la ciutat. La Rambla, la superilla de Consell de Cent, la connexió dels tramvies per la Diagonal o la finalització del túnel de Glòries en són exemples d’una llarga llista que repassem en aquest reportatge.
Una reforma molt significativa serà la de Via Laietana, en debat des de fa una dècada. El proper 1 de març començaran les obres de la primera fase, que s’allargarà 14 mesos. La segona i última fase s’haurà de fer el mandat vinent, de forma que les molèsties en aquesta artèria de Ciutat Vella duraran almenys fins a 2024, si no hi ha cap ensurt que les retardi. Si es compleixen els terminis, l’equip de govern municipal podrà inaugurar el tram superior de l’avinguda abans dels comicis del maig de 2023.
No per esperada, la reforma ha estat exempta de polèmica. Les voreres creixen fins als 4 metres d’ample, però els restaurants no podran posar-hi terrasses. La nova configuració del carrer redueix molt la calçada i restringeix gairebé tot el trànsit ascendent, de forma que només podran circular-hi de mar a muntanya els veïns, comerciants i visitants de la zona.
Deixarà de ser una artèria per arribar del litoral a Urquinaona i els vehicles que vulguin fer aquest recorregut s’hauran de dirigir al corredor Picasso-Pujades-Companys o bé dirigir-se al Paral·lel per buscar Urgell. La patronal Foment del Treball, amb seu a l’avinguda, ha posat el crit al cel per la reforma i ha augurat pèrdues milionàries per als establiments amb clients que venen en cotxe.
QuizMakerCotxes a banda, altres modes de transport també han despertat crítiques. Per exemple, els taxistes no veuen amb bons ulls el trasllat de la seva parada d’Antoni Maura al petit carreró de Joaquim Pou. Els ciclistes tampoc les tenen totes amb el futur carril segregat de pujada, que els situa entre els autobusos i la vorera: bicicletes i viatgers de bus sovint topen a l’entorn de parades juxtaposades a carrils bici, com a la Diagonal. Tampoc veuen clar el sentit descendent: un carril de velocitat màxima 30 km/h a compartir amb els busos, com passa al carrer de Sants.
