El 2022 l’Ajuntament de Barcelona ha fet una passa més cap a la igualtat i ha inclòs als formularis de subvencions municipals una casella més a l’apartat de gènere. Ara, a més d’home o dona, també s’incorpora la identitat no binària. Fins ara, la població que no s’identificava ni com a home ni com a dona no estava reconeguda per la capital catalana en aquest tipus de formularis. Ara sí.
Aquest fet suposa un reconeixement de drets que el col·lectiu LGTBI reclamava des de feia anys. No obstant això, hi ha experts que qüestionen la implementació de la mesura, que ve regida per la llei 11/2014 del Parlament de Catalunya, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. “Es tracta d’una dada no necessària per al desenvolupament de la relació laboral i, en conseqüència, la persona treballadora no té en principi per què donar a la seva empresa aquesta informació que va més enllà del sexe amb què ha nascut“, assegura Pepa Burriel, professora experta en Dret Laboral de la Universitat de Barcelona.
“No hi veig cap problema. El que no es pot és obligar a respondre. Podria comportar com a perill una mala praxi d’una empresa per com fa la pregunta, però significa que s’hauria de vigilar això, no que el formulari estigui malament“, considera Lorena Garrido, investigadora del grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona, dedicat a qüestions de dret i gènere.
Dos anys més tard de l’aprovació de la norma, la Generalitat va elaborar una Guia per la incorporació de la diversitat sexual i de gènere a les universitats. Allà es deia que un canvi a aplicar per millorar en matèria d’igualtat és la “utilització d’un llenguatge no binari en les campanyes i en la comunicació institucional”. Això es tradueix en el fet que, per exemple, en el procés de matriculació, s’incorpori la casella de persona no binària, a més de la clàssica d’home i dona.
Polls
