“El Besòs se cae”, diu una pancarta que penja de diversos balcons de pisos del barri de Besòs-Maresme. El crit d’auxili no és nou, fa anys que aquest barri, i el veí de la Pau, tots dos nascuts fruit de la construcció urgent i massiva d’habitatges per donar resposta al gran dèficit que hi havia als anys cinquanta i seixanta i a la voluntat del règim franquista d’esborrar del mapa el barraquisme. Però aquesta herència els ha fet esclaus del seu passat: una part substancials dels pisos d’aquests dos barris tenen problemes greus derivats d’estructures deficients, aluminosi i humitats.
Tot plegat, quan les ocupacions són el pa de cada dia en dos barris on a més, hi ha problemes d’inseguretat no resolts. Els veïns denuncien que els pisos són ocupats per màfies, que posteriorment s’aprofiten de famílies vulnerables per cobrar-los per estar en els pisos ocupats. Pisos que pertanyen a bancs o fons voltor i que estan deixats de la mà de déu, sense manteniment i amb problemes importants.
Els propietaris de pisos, per la seva banda, no poden afrontar els elevats costos de reformar els habitatges, i es troben amenaçats amb sancions per part de les administracions -el patronat de l’habitatge-, i amb el pas barrat a subvencions que els podrien ajudar.
A més, denuncien falta de serveis bàsics al barri, un fet que atribueixen a la decisió de l’Ajuntament de prioritzar barris més benestants, on probablement les inversions acabin atraient-ne més, de manera que s’acaben creant dues cares molt diferents de Barcelona.
Us preguntem si creieu que l’administració local fomenta amb les seves decisions d’inversió i de prestació de serveis que la distància entre barris es faci encara més gran, o si per contra, considereu que els recursos estan ben distribuïts i que són, en definitiva, els veïns, els que acaben configurant el caràcter d’un barri.
PollMaker
